Feia un mes que no plovia. Un putu mes. M'encisa la pluja; m'ullprèn badocament veure caure les gotes monòtones. La pluja és quelcom màgic; sa sonsònia és captivadora, les torrentades exterminen les deixalles amuntegades al carrer, les fulles seques teixeixen una catifa meravellosa, els núvols baixos emboiren el paisatge i fredeja de valent. M'encanta la reravera, però també té pebrots que hagi decidit fer acte de presència just el dia abans de la nostra diada, la diada Ganàpia.
Déu és fatxa. Demà em posaré la samarreta de Deicide. Malaparit.
Leave a comment