Diada Arreplegada

Bé, encara amb ressaca (i el post etílic d'ahir forma part també de la cefalàlgia, però d'una altra manera), he cregut oportú resumir pel broc gros com va anar la diada Arreplegada que esdevingué ahir (i durà fins ben entrat avui) a la Zona Universitària de Barcelona, entre Biologia i el meu enyorat Campus Nord de la UPC.

En principi, l'aplec de colles estava fixat a la una del migdia. Jo un quart d'hora més tard sortia a cuita-corrents (m'agrada així, amb aquest ordre, aquest mot. Em fa l'efecte de què en poder dictar l'odre a un mot domino amb tirania aquest redute de llenguatge) de l'ensopidíssima classe de Demografia. Ho sento, Julio Pérez, pots ser un crack en la matèria (t'estudiem a classe d'Estructura Social) però ets infinitament (sense exagerar) avorrit. De totes formes, només restava un quart o vint minuts de classe.

Llegia l'Avui, el millor diari de tot Catalunya, al tren, i em demanava per quins set sous (o cinc sous, o els que digui el diccionari) al suplement Cultura no es parlava de la diada. Encara més, no entenia per quina refotuda raó tampoc no se'n parlava a l'Agenda d'esdeveniments del diari, a la vora de l'ínclit pròcer de soberg discurs, en Sostres. No, no hi sortíem. Un punt negatiu.

En tot cas, aprofito aquestes línies amagades i marginals que seran llegides per ningú (i no, ningú no coneix Ningú), per demanar als amics dels transports metropolitans que, ja que ens han cardat la puta merda del Trambaix, que s'espavilin, s'afanyin i tinguin pressa per connectar la línia blava amb el Tram a la parada de la Diagonal - Provença. Si així fos, no dubteu que agafaria aquesta merda de ferrocarril molt més sovint.

I bé, la parada de metro deixa just a davant de Biologia. Després de perdre'm una mica per aquella Facultat gegantina (cagon déu i la mare que els va parir, quanta gent estudia en aquell dèdal?), al voltant de les dues (un quart de tres, diria) vaig arribar a la diguem-ne plaça on es tirarien (tirar castells, no sé, fora de l'argot casteller això deu prestar a confusió) precisament això, els castells. I si bé a les dues començava l'actuació, fins ben bé les tres no es va fer res. I sense birres. I sense kali. Però, per fortuna meva, el que sí hi havia era aquella cosa que hom anomena "Capità Gumet". Ei, nano, un plaer coneixe't, llàstima que marxessis tan aviat, m'hagués agradat veure't borratxo per la nit. Au, fins la propera, i encara em deus una birra.

[Per cert, aquí, enmig del post interminable, només vull fer públic que en Jordi Gumet no sabia que "esglai" vol dir "ensurt, espant", i encara desconeixa més el veritable significat del bell mot "esglaiar". Esglaieu-vos!]

Els castells que s'hi van fer van ser, en la meva humil opinió, excepcionals. Excepcionals per dos motius: perquè eren molt bons i perquè és excepció que se'n facin de bons a les diades universitàries. Els Arreplegats ens van delectar a tots amb un quatre de set molt ben plantat i no gaire bellugadís, un cinc de sis per l'estil i un esplèndid tres de sis aixecat per sota. Pels que no entenen de castells, o pels que encara em llegeixen, diré només una evident i diàfana obvietat tautològica trivial i de "perogrullo", i és que com els castells els fan universitaris no hi ha canalla que pugi, la qual cosa provoca que els poms de dalt pesin un colló de mico. Fer castells de set, o el tres de sis per sota, té moltíssim mèrit i jo els hi reconec. Felicitats, Arreplegats de merda.

Pel que fa a les altres colles... només van fer castells els Xoriguers. Nosaltres, Ganàpies, teníem per fer algun pilar, però això ja comença a ser trist: ni a Marracos, ni a Girona, ni ara aquí, hem fet res. No som prou colla, no estem prou implicats i bé, ens arrosseguem. És trist que per la nostra diada només féssim castells de cinc, i un encara va fer llenya.

Tornant a la diada d'ahir, els Xoriguers van fer un tres de cinc net, un quatre de cinc net i la torre de cinc. Van acabar amb el pilar de quatre, igual que Arreplegats, els quals en van fer dos de simultanis i un "extra" cantant no sé què. S'havia de veure la cara del segon mentre intentava cantar...

Després d'un recés d'entre quatre i cinc hores per imperatius laborals, cap allò de les nou vaig tornar a la Facultat de Biologia. Vaig telefonar a en Carles Joves (desconec el seu cognom, només sé que el molt cabron es va lligar la famosa Gemma de Sant Boi, altrament coneguda com a Gemma Flam per un afer relacionat amb aquest postre, una part del seu cos i la Gimkana xoriguera de la setmana passada), doncs això, que vaig telefonar a en Carles Joves per sapiguer on cony eren, i resulta que es trobaven a la meva UPC de tota la vida, al costat de l'aulari on feia Telecos, a una plaça del Campus Nord on hi ha l'Abacus i tal. Jo només vaig sentir pel telèfon que es trobaven a una plaça del Campus Nord, però un cop passada la Biblioteca els bràmuls dels indecents universitaris retrunyien pertot, i troba'ls era bufar i fer ampolles. Estaven jugant al "conill de la mort", tots asseguts en rotllana. Consisteix en què una persona pica la mà del company de l'esquerra, el qual pica aleshores la del que tingui a la seva respectiva esquerra, i així successivament, fins que s'acaba una cantarella que fa més o menys així: "el conill de la mort ha sortit de bon matí...", i acaba així "... tu faràs un petó al noi o a la noia que t'agradi més". Jo vaig petonejar, a l'última ronda, a una xoriguera o emboirada que a Ganàpies em deia "ricitos Bisbal", i a la qual no li va fer massa gràcia.

Doncs cap dins el menjador, a sopar una botifarra amb un tros de pa amb tomàquet. Mentres el contingut de les ampolles desapareixia màgicament i la gent petava la xerrada, els magnífics arreplegats van donar els seus premis: al novatu, al caca seca, a l'arreplegada i l'arreplegat, i no sé què més. I cap allò de les dotze que ens feien fora, amb ampolles de whisky i vodka i tot, i tocàrem el dos d'aquell recinte. Jo, que podria haver anat amb ells cap a una discoteca del Paral·lel vaig creure que era millor agafar el Tramvia i tornar a casa, perquè avui he hagut de lliurar la pràctica de Dret dels collons.

I no me'n descuido de res? Bé, potser sí, potser algú està pensant a què va treure cap el post etílic d'anit, que què més va passar al menjador o rodalies... Ho sento molt, però si en voleu sapiguer més, us dono el meu número de compte i m'hi ingresseu la mòdica quantitat de 50 euros, i llavors en parlem.

Au, vagi bé.