Diada de Figueres 2006

Doncs bé, què voleu que us digui, encara no m'havia caigut la llagrimeta abans de fer un castell. De vegades resulta que m'emociono després del castell i se m'humitegen els ulls, però ahir gairebé somicava fent la pinya del putu pilar de cinc. Per fi l'hem fet. Va pujar molt quiet i ràpid, amb pocs nervis llevat dels normals en aquests casos. En un tres i no res, el pilar de cinc, que feia uns quants anys que no fèiem, era ja una realitat. En fi, no és gran cosa, és només un pilar de cinc, però és un dels meus moments més feliços a la colla.

Havíem quedat a les vuit del matí per pujar a Figueres en autocar. Arribaríem abans en tren que en autocar, però bé. Mon pare va haver de llevar-me perquè jo havia dormit només tres hores i encara portava la torradera de dissabte. Fent esses vaig comprar el diari i vem arribar al local, des d'on sortia la comitiva. El dia era fresc i ennuvolat, ombrívol, però l'ambient era bo, i si fa no fa tothom sabia què havíem de fer ahir diumenge a la capital de l'Alt Empordà.

Arribats que fórem a Figueres, l'autocar ens deixà al costat del cementiri i en corrua vem aplegar-nos davant de l'antic escorxador. En cercavila vem tirar cap a la plaça de l'Ajuntament. Resulta que han enderrocat un edifici d'aquella plaça i s'ha obert una escletxa per on es veu la monumental Església de Sant Pere, situada a la plaça del costat, molt blanca i molt maca.

Actuàvem amb la colla local i amb Sant Cugat, i anàvem tercers en lloc d'actuació. Vem obrir plaça amb el 4d7, del qual enguany ja en portem vuit de descarregats. Aquest 4d7 jo diria que ha estat el pitjor de tota la temporada, però és perquè hi havia molts canvis al tronc de cara al 4d7a. D'entrada a mi ja em va semblar massa obert (jo hi entrava d'agulla i gairebé podia ballar sense tocar les altres agulles). En fi, a la descarregada tot es va desmanegar moltíssim, es va haver de treballar força, tot i que així perill imminent de caure no n'hi va haver. Si hagués anat bé...

A segona ronda vem atacar la nostra bèstia negra aquesta temporada, el tres de set dels collons. A la nostra diada el vem haver de desmuntar tres cops i a una sortida a l'Hospitalet el vem desmuntar dues vegades més. Amb aquest era el sisè intent desmuntat consecutiu, si no me'n descuido cap. L'última vegada que li havíem fet l'aleta havia estat a la Trobada del Llobregat Jussà de l'any passat, que va quedar en carregat després d'un altre intent desmuntat. Allò va ser el 23 de novembre, ara fa poc més d'un any. L'any passat només el vem descarregar per la nostra Festa Major, i recordo que va ser un flam.

Després d'aquesta lliçó d'història recent, per situar als que no sàpiguen el que ens ha costat el 3d7, ens centrarem en el tema. Com podreu suposar després d'aquest exordi, quan vaig veure l'enxaneta baixar del primer intent de tres de set, em vaig cagar en déu i en sa puta mare. El noi de Sant Cugat que tenia darrera em va mirar sorprès i tot. Vaig sortir de la pinya abans que ell. No sé quin problema hi havia al pom de dalt, sembla que un dels dosos estava massa estirat i no li feia el pes. Des de la meva posició el veia perfecte, però cal dir que no duia ulleres.

Amb aquesta gerra d'aigua freda, ja veia els fantasmes rondant un altre cop. No escriuré aquí què és el que vaig pensar, ni què és el que vaig remugar. A la repetició, però, tot va anar molt rebé. L'estructura es va alçar sense gaires complicacions, malgrat que a la foto veig la rengla una mica oberta. A peu de plaça, però, semblava força bé. I apa, ja està, jo ja era feliç.

A tercera ronda vem segellar una torre de sis que com sempre no va oferir cap mena de resistència. I a ronda de pilars, per fi, encaràvem el pilar de cinc. Fent-ne també una mica d'història, és important destacar que des de la temporada del 4d7a que l'havíem perdut, i allò data de l'any dos mil dos. A més a més, per contextualitzar el que representa no tenir-lo, cal dir que de les 35 primeres colles segons el putu rànquing del Web Casteller, nosaltres érem l'única que no el teníem. I per això era molt important fer el pilar de cinc ahir a Figueres.

Va tancar-se la pinya, i jo m'empassava les llagrimetes. Ja veus quines coses. Va enfilar-s'hi el segon, el van agafar de totes bandes, va trobar-se còmode i que tiri amunt. L'Adal, el terç, va col·locar-se damunt d'en Meli, el qual estava força nerviós i va desequilibrar-se una mica. En tot cas, va adonar-se de la badada i en endavant va parar el pilar com una bèstia. Tot seguit, sense demora, va escalar l'espadat la Gemma, i quan encara estava col·locant-se ja hi pujava l'enxaneta. La Sara va coronar un pilar molt parat i tranquil, va davallar ràpid i es va descarregar sense cap problema, enmig dels crits d'alegria de tothom. Apa, ja se m'humitegen els ulls un altre cop.

Bé, això és gairebé tot. Per acabar vem fer tres pilars de quatre, i vem marxar a dinar pà amb tomàquet i embotit al local dels figuerencs. Vem prosseguir la festa al nostre local, entre brindis amb cava i cerveses i petes, tot veient el vídeo de la diada i el dos de vuit net dels malparits de la Vella a Vila-rodona. Va ser un dia rodó i molt emotiu i esperem que la cosa segueixi en aquesta direcció. Portem dos anys de progressió molt bons, tant de bo segueixi així. I aquestes són la Cris, l'Anna i la Noe, durant el camí de Figueres a Esplugues, que volien sortir a la crònica. Perdó pel retard:

Photos here.

Diada castellera de Figueres 2006
Esplugues: pd4, 4d7, id3d7, 3d7, 2d6, Pd5, 3Pd4
Sant Cugat: 2pd4, 4d7a, id5d7, 4d7, id3d7, 2Pd4
Figueres: pd4, 4d7, 3d7, 4d6a, 3pd4

PD. Per cert, potser la nostra actuació no surt a la tele, però sí que parlen de nosaltres a internet, hehe.