Ganàpies

Ser un dròpol potser és sinònim de saltar-se una classe per anar a esbargir-se a la gespa de la facultat, o mirar els núvols com transiten pel cel tan blau i fer unes birres amb els hippies. Aquesta estona de felicitat absurda mentre sóc a Ganàpies és un racó de felicitat discreta que allunya la grisor dels edificis i del que hi pots trobar dins... Molt millor a la verda gespa amb el vent a la cara i els nimbus passejant-se per la volta celeste.

Aquest dijous passat va ser la festa de la UAB i vem fer castells o una cosa semblant. Amb la nova tècnica hem rebutjat per fi les «aconxanetes» i si no tenim per fer de sis els fem de cinc i a córrer. Va ser com un assaig intensiu i amb públic, on jo hi vaig pujar a tots els castells llevat de les torres i els pilars. Quatres, tresos, quatres amb agulla i un cinc que no va anar massa bé. Tot de cinc. Vem estar a punt de fer un tres de sis, però al final no va poder ser.

I després la festa grossa. Els novells (novatos) van sapiguer què és una farra universitària castellera, i les peripècies que m'han explicat han estat força divertides. Avui s'han repartit prendes de roba perdudes, tot i que no han sortit totes. Que seria del món sense la barra lliure?

Ara s'acaba la temporada de les colles tradicionals però s'obre la universitària. Enguany amb la tradicional les coses han anat millor que l'any passat, i sembla que també serà millor aquesta per a Ganàpies. Malalt de castells.