Diada i Prediada castellera

Ahir hagués comentat la prediada, però no en vaig tenir ganes. A manca d'un assaig especial, allò d'ahir va ser precisament açò. Un quatre i un tres de sis amb algun lleuger problema que es van resoldre, evidentment, sense cap problema, i una torre de sis del mateix estil.

Actuàvem amb la Sagrada Família, que enguany no han puntuat encara. Que no hagin obtingut punts vol dir que no han aixecat castells de sis pisos, el mínim a partir del qual es consideren que les construccions humanes són castells. Amb una colla convidada tan limitada no teníem garanties a les nostres pinyes per provar coses més elevades. Contemplava la Sagrada Família com la nostra sentència. Espero que aixequin el vol aviat, perquè si no em temo que, oh dissort, són candidats a desaparèixer.

La colla barcelonina va fer el tres i el quatre de cinc i un intent desmuntat de torre de cinc, tot net. Van acabar amb un pilar aixecat per sota. Nosaltres amb un de quatre normal.

XII DIADA CASTELLERA D'ESPLUGUES

De la mateixa manera que sabia què faríem ahir, sabia què faríem avui: quatre i tres de set i un castell dels que anomenen de sis i mig. Resumint, el tres i el quatre han estat molt lents en l'execució, principalment a conseqüència de l'acotxadora que tenim, menudeta, inexperta, una mica matussera enfilant-se, i terriblement lenta. El peu del quatre l'hem hagut de desmuntar un cop, però a la segona ha pujat i s'ha hagut de suar per descarrega'l. Els petits desarranjaments i altres collonadetes s'han anat agreujant a mida que passava el temps i s'exhaurien les energies, però no he patit en cap moment per cap llenya. Amb el tres ha estat pitjor, la pujada s'ha fet eterna i bé, el segon que tenia a sobre estava completament assegut i plegat sobre les mans de darrera... Però s'ha carregat i descarregat, i vist el vídeo no ha semblat tan bellugadís ni desequilibrat. Des de sota, tanmateix, allò semblava estimbar-se. Per últim, ha estat el primer tres de set des que hi sóc a la colla.

A tercera ronda hem enllestit amb el cinc de sis. Ha estat molt important per mi perquè hi he entrat de terç al tres del cinc. Es tracta del primer cop que pujo a aquest castell, i a sobre a la diada de la nostra festa major. Pensava en aquestes coses, una mica nerviós, però també pensava en què, a assaig, l'havia fet molt tranquil i molt ben parat. M'he dit que, per descomptat, jo això podia fer-ho de sobres, i que només m'havia de relaxar.

Però, sent sincers, fins que l'acotxadora no s'ha situat al seu lloc no he estat massa tranquil. Aquesta nena també és una mica destroyer, li costa d'arribar a la faixa (soferts els terços fins que no l'agafa) i fot un saltiró assassí per pujar a dosos. Quan ja estava sobre meu m'he relaxat molt més i m'ho he pres amb més calma. Aquí també hi ha hagut bastants problemes, un company de terços s'ha hagut d'ajupir una mica perquè quedava molt més alt, hi havia força moviment, però s'ha descarregat bé i, ben mirat, sense cap perill de llenya.

Pel que he vist i m'han comentat, nosaltres vellegem, és a dir, que tenim tendència a descarregar castells tremoladissos defensats a ultrança. Això és un fet, dels castells que he viscut alguns han estat diríem que èpics (enteneu-me, tota l'èpica que poden tenir els nostres castells, l'èpica dels petits). La distància que ens separa de la Vella és inabastable, per tot plegat, però aquesta forma de fer, i que tant em desespera, sembla ser que ens caracteritza. I bé, per acabar, tres pilars de quatre al balcó, i cap al local a dinar.

Pel que fa a les altres colles, la Joves ha tirat el tres i quatre de vuit i la torre de set, diuen que la de vuit sense terços. A Tarragona, per Santa Tecla, la Vella ha caigut amb el cinc de nou (ja deia jo que tenien el cinc una mica tou), i suposo que per això a aquesta torre la Joves ha fet una figuereta ben maca. Tots els castells molt ràpids i molt ben parats, excepcionals, veritablement de postal.

Els Bordegassos han canviat de cap de colla i diuen que s'estan recuperant del baix nivell de forma que exhibien. Han obert amb el quatre de set amb l'agulla, han continuat amb el cinc de set i han acabat amb el tres de set. S'han acomiadat amb un pilar de cinc, mentre que la Joves n'ha fet dos alhora. Referent al cinc, ens ha fet la impressió que l'enxaneta no ha fet la segona aleta, per la qual cosa només es tractaria d'un intent desmuntat.

He estat rumiant força estona sobre les actuacions d'ahir i d'avui. Podria escriure-ho, però a qui li pot interessar ja li ho he comentat una mica. L'actuació d'avui és bona dins de les nostres possiblitats i crec que hauria de ser més la norma que no pas l'excepció. També podria ser millor, però això ja és demanar potser massa. Amb actuacions com aquesta jo ja sóc més feliç, i més sobretot si puc pujar a algun castell. Potser no saltava d'alegria, potser no ho semblava, però a plaça estava molt content. Quan han passat el vídeo i les fotos al local m'han saltat les llagrimetes tontes de les que ja en vaig parlar fa un temps. Llagrimetes d'emoció que ningú no ha vist, faltaria més.

Potser feia cara de plàtan, d'endormiscat, d'ensopit —de sòpit—, potser pesava figues, potser semblava indiferent, impassible i desapassionat en contrast amb el bon rotllo general, però em penso que jo era un dels més contents de la colla, avui. Malgrat tot.

Doncs res, assaig a la prediada i diada molt maca amb la meva estimada colla Joves i amb els Bordegassos. Quin dia tan blau que feia avui.

[Fotos de la diada i la prediada]

Prediada
Esplugues: 4d6, 3d6, 2d6, Pd4
SaFa: 4d5, 3d5, id2d5, Pd4s

XII Diada d'Esplugues
Esplugues: Pd4cam, 4d7, 3d7, 5d6, 3Pd4 al balcó
Joves: Pd4cam, 4d8, 3d8, 2d7, 2Pd5
Bordes: Pd4cam, 4d7a, 5d7*, 3d7, Pd5

* El 5d7 dels Bordegassos és possible que no hagi arribat a carregar-se perquè m'ha semblat que l'enxaneta no feia la segona aleta.