Ca n'Oliveres (2a part)

Resumint, els avis d'en Pep ja hi vivien de masovers, conreant l'hort i tal. En Pep tenia un contracte tàcit de feia més de quaranta anys amb l'antic propietari, que el permetia de viure si tenia cura de la masia. Sacresa va comprar el projecte urbanístic del Caufec i va mirar de fer-lo fora. Va guanyar el judici, i aquest era el segon cop que venien per desallotjar-lo, però no els ho hem posat tan fàcil. En Pep, d'uns setanta anys i de precari estat de salut, només demana una casa on viure tranquil.

La Crònica

L'ordre de desnonament era a la una del migdia, però havíem convocat a quarts de dotze pel que pogués passar. Unes hores abans ja havíem arribat nosaltres per preparar l'acció i controlar les rodalies de la masia. Hi ha hagut premsa des de primera hora, ja abans de les nou, i han estat tota l'estona envoltant en Pep, conversant amb ell i informant-se d'aquest afer i del del Caufec.

Cap a quarts d'una s'ha barrat la porta i s'hi han encadenat quatre persones i dues més han pujat a l'arcada. En Pep s'ha encadenat al pati interior amb una altra persona, mentre que a la teulada de la porxada n'hi havia encara un altre noi amb un domàs i un mocador palestí al cap per evitar que se li torressin les neurones (sí, era jo, aquest...). S'hi ha anat aplegant força gent del poble, veïns que coneixen en Pep de fa anys i d'altres de diversa procedència, per oferir el seu suport i evitar el desnonament.

Ha sobrevolat la masia un helicòpter. Vora un hora més tard han vingut uns individus amb una nota judicial notificant que s'havia suspès el desallotjament i que es deixa per més endavant. La molta gent i la quantitat de premsa els ha escagarrinat.

En resum, hem tornat a guanyar, és el segon cop que s'impedeix que es faci fora en Pep de casa seva. Mentre l'Ajuntament o Sacresa (la promotora del Caufec) no ofereixin una casa en condicions a en Pep no permetrem que se'n vagi al carrer.