Festa major. Metal aloud. And I go on. Ha sigut la millor diada de la nostra història. I com ho ha celebrat la gent? Com un pilar de quatre. Per què? I don't know.
Fot-li canya, cony! Hem començat amb la Torre de Set. Sí home! Doncs sí, qui s'ho havia d'empatollar fa quatre dies. Hem començat amb el dos de set, però ha passat alguna cosa. Què? Jo crec que ha estat la síndrome sóc cargolí i si no ho descarrego tot no sóc persona. Ah, Cargolins!, quin dia anireu a matar! Avui heu anat a caçar papallones, i la papallona us ha mort. El primer intent, direm que ha estat fruit de la mala sort. Hom assegura que al primer intent hom es caga de por. Així, un terç s'ha plegat amb l'enxaneta a punt de fer la passa. Per què? Per què, què? Doncs perquè era la primera torre. Fa molt poc, vem plorar pel primer pilar de cinc. Ho recordo. Ara hem provat el Dos de Set. I la gent, com crispetes. No plora!
Quan ens ha tornat a tocar hem repetit la Torre. L'havíem de repetir perquè només hi havia una ronda de repetició, i era evident què volíem fer. Ens expliquen que s'ha alçat bé; la veia més tancada que l'anterior, però l'anterior jo la trobava molt oberta. Res, aquesta ha pujat tancada, els terços han intentat obrir-la, diguem que el regle feble, si es diu així, que no ho sé pas. A terços s'ha obert i quarts s'han obert encara més, i per això han caigut per dins de la torre. Ha caigut perquè era la primera torre, perquè estava massa tancada, pels nervis, perquè ens faltava pinya, per mil coses, perquè era el Clot (sempre caiem al Clot). Hem caigut perquè havíem de caure, i la Colla com un enterro. No ho enteneu! Hem fet la torre, hem fet història, som més amunt que mai, collons! Què voleu? Som els millors del Baix, hem fet la millor diada de la nostra història, i encara tenim molt camp per córrer. Què voleu!!! Jo no volia més per aquesta temporada, i encara ens resta una diada.
La resta de la crònica és baldera. Hem descarregat el Tres de Set i el Tres de Set amb Agulla. A mi tant se me'n dóna (és una forma de dir). Jo volia el primer Dos de Set. La Frontera. El Passaport. I el tenim. Sóc molt feliç. No m'importen els enterraments. Tant me fa que la meva Colla sigui enterramorts. Demà més. I tant!
Quin goig em fa sentir aquestes paraules engrescades, i no pas laments o crítiques aferrissades. Encara que no hem pogut venir a plaça, des dels karts de st.Just hem esmentat la fita blava.Visca el Cargolins, Visca la torre de set i visquin els karts de coixinets!
Bona crítica Josep!
Tens tota la raó, em considero un enterramort, no sé perque, però no em va sortir de dins cel·lebrar la torre...
Potser perque la teniem tan bé als assajos que em costa de creure encara perque collons va caure, potser perque cap colla l'ha carregada la primera vegada, potser perque tocava caure ja que no haviem caigut en tota la temporada...
el que sí que et puc dir, és que sóm la colla més segura del panorama casteller, sóm més segurs que mataró i tot, clar que no podem comparar els nostres castells amb els seus, pero segur que si mataró fes castells de 7 serien una mica mes agosarats que nosaltres.
Bé, no hi fa res, hem carregat el castell més dificultós de la gamma de 7 i a la propera diada el descarregarem.
A mi em dèien l'any passat que era un il·luminat al pensar que teniem el 4d8 i la torre de 7 a tocar, que era qüestió de un anyet, tothom em va dir que no en tenia ni idea i ara mira, la torre ja la tenim al sarró i al 4d8 li falta poc i menys perque el comencem a assajar...
Clar que estic feliç i motivat, però entendràs la meva decepció momentània i perdonaràs a tots els que van reaccionar com jo, perque en realitat estem contentíssims de pertànyer a aquesta colla i d'haver arribat fins on estem ara!
visca la nostra colla!
PD: no em vestiré de cap altre color que no sigui el blau cargolí!
Estic completament d'acord amb en Gerard.També puc entendre al Josep quan diu que després de la caiguda alló semblava un enterrament però t'he de dir que això el que demostra és que som una colla amb una manera de fer molt particular i que aquesta manera de ser ens a portat fins on som ara.Tots som conscients del que vem fer ahir,però no tenim prou!volem descarregar la torre i és això el que haviem de haver fet ahir,perque com diu en Gerard,la tenim moooolt assajada i a ningú li va passar pel cap que només la carregariem.Avui tot és una mica diferent...tothom ens felicita i poc a poc acceptem la caiguda.Ah!i no penseu pás que no estem contents tots,eh?els que portem deixant-nos la pell 15 anys per la nostre colla savem prou el que representa aquesta fita però com diu el Gerard,això només és el principi d'un gran futur(un futur a la nostra manera,Josep,la millor manera d'arrivar a bon port que coneixem)Ara toca apretar tots a assaig aquesta setmana i anar a Terrassa un bon grapat de gent per poguer acavar la feina que vem començar al Clot.Els Cargolins sempre hem sortit de cada plaça on hem actuat amb el cap ben alt i d'aquesta manera ens hem guanyat el respecte de totes les colles del pais,cosa que ens hauría d'omplir d'orgull molt més que l'alçada dels nostres castells.Gracies Josep per les teves croniques,ets un crac i un gran company,bé ja saps que t'aprecío moltissim.Salut i castells!!!
eps, entenc el regust agredolç, però deu ser que l'únic realista era jo, que ja veia que el simple fet de poder-la intentar ja era molt, i que era molt probable que caigués perquè era la primera torre, i la torre és molt puta com tothom sap i com tothom sap cap colla no la descarrega a la primera. Per molt bé que la tinguéssim, la llenya era una possibilitat molt real. No va ser ni mala sort, ni que les gralles toquessin malament, ni que la plaça estigués inclinada o que un quart rellisqués (i sobretot vull deixar molt clar que jo no crec ni de bon tros que fos per culpa d'això), simplement va ser la torre. I que després d'una fita taaaaaaaaaaan important la gent anés tan moixa, doncs jo no ho comprenc. I és una cosa que no he comprès mai d'aquesta colla. En tot cas, jo tampoc no sóc precisament el rei de la festa.
Vinga, salut.
Per cert, demà no podré venir a assaig.
Que tens tota la raó del món Josep,que no has d'entendre rés,expliques amb exactitut el que va passar,sóm nos els que hem de entendre que el que vem fer el diumenge és molt gran,que no passa rés per caure de tant en tant,que això son els castells i que celebrar una torre de set carregada no és pecat capital.Jo parlava de la manera de fer en global.Sempre hem celebrat com s'esqueia totes les fites fins el diumenge.Que a partir d'aquest nivell s'obre un paisatge nou que haurem d'explorar i que no tot serà bufar i fer ampolles.Creu-me que cada cop que penso que hem fet la torre m'he de pessigar per veure que és veritat i m'abraono al máxim.Intenta oblidar la no celebració de diumenge i donans una segona oportunitat dissabte vinent,passi el que passi pillem-la grossa que bé s'ho mereix la millor temporada de la historia.**** heavy,no faltis demá o et trencaré les cames.
Jo hi era a la pinya i anava seguint la torre pel toc de gralles. Vaig sentir com aplaudia la gent a plaça i encara no havia sentit el toc d'aleta... i al moment cau la torre. Primer moment de desconcert...s'ha carregat o no? tothom preguntava doncs no ho haviem vist ni sentit pel toc de gralles. A continuació, deixant de banda si s'havia fet o no vaig començar a preguntar si algú havia pres mal amb la caiguda...i altres com jo feien el mateix. Una vegada vist que no hi havia cap malferit vaig demanar per la torre...efectivament s'havia carregat...molt be. Suposo que si tothom haguessim tingut al moment la certessa que s'havia carregat, la cosa haguès estat diferent.