Diada molt estranya ahir, impaïble, com la intoxicació etílica que encara em dura. Qui la pot pair? Jo, personalment, no la vaig pair en tot ahir. Conversant amb gent de seny de la Colla, no pas tocacampanes com jo, veia que sí, que vale, que d'acord, bla bla. Però ahir certament no se'm va travessar la torre o el tres amb agulla, se'm va travessar la Colla sencera, la forma de fer i de ser, i no hi ha res a fer contra això, sinó emborratxar-se fins a perdre la consciència i tal dia farà un any.
No estic dient res de res, perquè res no tinc a dir llevat de la foguerada de la ràbia que em bullia ahir i que ara ja va de baixa, i que reposada com convé ha de donar a les coses la justa mesura --segurament no, però tant és. Vull dir per començar que ahir no celebràvem res, el dia de celebració hauria d'haver estat una setmana abans. Ahir no hi fèiem gaire res, al local; vem veure el Barça que a sobre va empatar, i durant un parell d'hores la majoria del jovent era a Sant Just en no sé quin acte al Casal de Joves. En tornar a quarts de dues jo anava ja molt torrat i amb les coses clares respecte a la diada i la temporada. Així que en tornar ells jo ja estava gairebé de retirada, tot i que vaig aguantar un parell o tres de cubates més, per la qual cosa vaig oferir la imatge lamentable habitual de borratxo que va pel món donant-se de cap contra parets i cantonades.
Bé, que vem començar amb el Cinc de Set, que es va fer ben quadrat i de bona estampa i bella factura, com diuen els que hi entenen molt. A segona ronda tocava esfetgegar-se així com cal amb el Dos de Set, que havia patit algun canvi en esguard del de feia una setmana. Als meus ulls, el canvi més important era el fet que els segons pujaven per un baix diferent, o que els baixos estaven canviats. Això feia que l'agulla estigués encarada amb el segon més feble, però també que aquell rengle estigués molt més alt que l'altre. M'expliquen que és normal que els segons, a la nostra colla, sempre estiguin tancats a la torre, per no sé quins collons, i que els terços l'obrin. Però aquest fet junt amb el desnivell a segons va destarotar el castell, que malgrat tot estava molt ben parat fins gairebé al final, que hi va haver una vergassada en el moment que l'acotxadora s'hi col·locava. Ha passat que la canalla ha dubtat, ha temut, se n'ha desdit i l'ha fet baixar. Un altre cop la torre millor assajada del món no ha pogut ser completada, aquest cop ni tan sols carregada. La raó és que la torre és molt puta, però també, al meu parer, és cosa de com és aquesta colla, exageradament curosa i asseguradora, quan no hi ha cap altra colla al món casteller que es prepari tant i tant abans de tirar a plaça. Hi manca la mentalitat d'Aníbal, que per on trepitjava ja no hi creixia més l'herba. Falta, crec jo, l'acceptació de la llenya, la mentalitat de poder caure, que els iaios callin d'una vegada i que la canalla ho assumeixi amb totes les lletres: LA TORRE, CAU. I si cau la torre, cau tota la colla, no només un terç o una enxaneta. Però això tan evident i palmari sembla una quimera en aquesta colla, paròdia dels Capgrossos a nivell de 7 pisos. També cal, però, entrenament físic per a tronc i pinya, però això ja són figues d'un altre paner. No anirem gaire més lluny amb la forma física de la gent que hi campa ara, com ara jo, escanyolit cum laude.
Hem desmuntat la torre. En repetició hem descarregat el 4de7a, que ha estat bé, no tinc idea si ha tremolat el quatre o el pilar, em penso que hi ha hagut algun desarranjament típic, però jo ja no estava al cas. A tercera ronda era el torn del 3de7a, que no s'ha fet per problemes amb la canalla, que déu ens guard per l'any vinent si continua com ahir, quin desastre. Després d'aguantar tres hores el cony de castell, a l'enxaneta del pilar no se li acut res més que fotre el camp i passar de coronar-lo. Malson. Pesombre. Cataclisme. I plorera per la plaça. Jo no ploro mai, però tenia molta ràbia, ahir, per tot plegat, i la rebullida encara no s'ha apagat del tot.
Vem plegar amb un vano de cinc, molt bé. I ara, què? Doncs ara a descansar fins l'any vinent, i que tot vagi millor encara que enguany. Que ens passi la intoxicació etílica i pensem amb més serenor.
Vigília de Minyons de Terrassa
Cargolins: 5de7, id2de7, 4de7a, id3de7a, vano5
Minyons: 2de8f, 3de9f, 5de8, Pde6
Com vos atreviu, senyor, a escriure amb tanta energia negativa acumulada? Descarregau ses males energies clavant lo que s'ha de clavar en el lloch on los llamps de llamps descarreguen les seues males astrugàncies. Sa canalla, al igual que los homens embriagats de les rònegues tavernes, no menteixen mai, la canalla esdevé senyora indiscutible de l’amuntegament de carn més bell que ha vist sa terra i no podeu pas criticar, amb la vostra rauxa, lo seu seny indiscutible e inapel•lable . Paciència cargoli, paciència, que tots los mals quedaran esborrats a mida que los tremolors i angoixes desapareguin de sa esvelta torre i de la fermosa pell de los seus integrants. Molt errat anau, cavaller pelut, quant confoneu lo famós Annibal i los seus elefants amb lo barbar Atila o, pitjor encara, amb lo seu anònim cavall. Vergonya cavaller, vergonya... tot arribarà en lo moment just que ha d’arribar, i en plaça pròpia i no forana i plena de forasters incapaços d’entendre a los barrufets cargoliners. Qui sap si serà en plaça estranya! tant se val, lo teniu, és vostro per dret natural aconseguit amb esforç sublim i no lo deixareu escapar per una pressa que sempre esdevé mala companya.
Desperta... ferro.. ferro.. ferro...
Estic totalment d'acord amb Josep, no crec que sigui energia negativa crec que és veritat... a mi em sap greu que hi ha gent que en el fons no veu que quan cau un castell ens cau a tots i cadascun de nosaltres.
ja, ja. hauria d'haver escrit havent reposat una mica. però en general el que penso és el que hi dic, però podria haver-ho dit d'una altra manera. el correu d'en tarrés d'ara fa una estona és la clau.
salut
Hola Josep,
La veritat és que estic una mica decebut amb el teu text, ja que crec que ets una de les persones que més sap de castells de la colla i hi ha comentaris que jo tampoc he paït gaire.
És molt injust que arremetis contra la canalla d'aquesta manera, quan han estat ells els que ens han salvat de totes, els que mai s'han tirat avall de cap castell, i els pujen fins a una altura on cap de nosaltres s'atreviria a arribar.
Suposo que has escrit amb la ràbia de no haver descarregat la torre, però això no t'exculpa ja que tenint el gran nivell casteller que ostentes, hauries de ser més conscient de tots els factors que entren en joc.
No és una bronca, però la veritat és que m'ha sabut greu. Sense rencor. També voldria dir que estic d'acord amb tota la part de la colla en general, de l'extremisme conservador i que segurament es tradueix en la canalla.
Però el que no accepto és que s'utilitzi com a ase del cops a la millor canalla que ha tingut la colla en la seva historia.
He dit.
Salut!
jo no culpava la canalla de res, deia que van tenir un mal dia com el pot tenir qualsevol; el que deia al text (aquest o no sé quin) és que mai no és culpa d'una persona en concret, és tota la colla la responsable. de vegades ni tan sols hi ha un responsable: la torre va caure (o es va desmuntar) perquè tocava caure o desmuntar-la, com també deia, perquè és un castell molt puta i costa prendre-li la mida.
no sé com dir-ho, en fi, no sóc mai gens clar i ho enredo tot, per això vaig deixar d'escriure aquí. em rellegeixo i veig clar que jo no vaig arremetre contra la canalla i que no la vaig fer servir com a ase dels cops. jo també crec que ha estat un miracle la canalla aquest any i sempre que he parlat amb algú de la colla ho he dit (el que passa és que jo parlo molt poc).
bé, és evident que sempre ho emmerdo tot.
salut!
Hola Josep,
No enredes ni emmerdes res. He rellegit el text i el meu comentari i et dec una disculpa ja que potser soc jo el que tinc la pell molt fina i estic més susceptible del compte, després d'un any on he estat treballant molt amb la canalla i he vist de prop la seva pregressió.
Crec que ets una de les poques persones de la colla, o la única, que vertebra la seva visió dels castells d'una manera tant explícta i clara. Tens la teva opinió i mai te'n amagues, a més a més, tens molt criteri i savoir faire.
Per tot això, pobre de tu que deixis d'escriure aquí!!!
Salut, castells i independència!