Festa de Biologia UB, 2009

Per no perdre el costum, malgrat que tinc els dits glaçats, escriuré una mena de crònica castellera del que s'esdevingué ahir a la Facultat de Biologia de la UB.

Tot i la meva mandra i la rasca que hi clavava, cap a quarts de dues tocades i ben tocades vaig baixar de l'Autònoma arcàdica a la UB claustrofòbica vers la dessusdita facultat. Arribí amb més de mitja hora de retard, mes hom sap que aquestes coses sempre van lentes, car l'hora d'inici real és sempre almenys mitja hora més tard de l'oficial, i en aquest cas va engegar l'actuació només tres quarts d'hora tard, és a dir, va ser puntual.

Els Arreplegats començaven els primers i, nosaltres, els últims perquè sempre ens falta gent per arribar. D'aquesta manera vem tirar primer un 3de6 que va anar tremoladís però sense gaires problemes més enllà dels habituals en Ganàpies; tanmateix, segurament degut al fred, l'enxaneta, que no és l'«oficial», va relliscar a terços a punt de pujar a dosos. El tronc va resistir la sacsejada i el cap de colla va manar a l'enxaneta que tornés a pujar, però en ser un altre cop a terços per pujar a dosos la va fer baixar perquè el castell ja havia exhaurit la corda i era a punt de l'ensulsiada.

En repetició ens van canviar l'enxaneta per una de molt més experimentada, i qui sap si per això o per naps o per cols es va descarregar sense més històries. Jo crec que la primera enxaneta, l'Eva, l'hagués pogut fer sense problemes, però que més valia assegurar al màxim el segon intent.

A segona ronda provàvem el 2de6, que la setmana passada havíem descarregat a l'Autònoma després d'una llenya espectacular. Aquest cop ha anat molt bé i cap problema a subratllar. Val a dir que el que aquí és «cap problema» a Esplugues són milers de collonadetes i de discussions sobre el peu d'un terç o la lentitud d'un acotxador. El que aquí són flors i violes allí són turments de l'infern.

Per cloure rondes hem dut a plaça un quatre de sis net, prova del 4de7 que no ha pogut ser aquesta tardor/hivern. El quatre s'ha alçat més o menys bé tot i que s'ha anat tancat progressivament de quarts (o terços); en passar l'enxaneta ha perillat molt, perill que no s'ha esvaït fins que l'acotxador no era ja avall. Ah!, castells ganàpies, sempre tan interessants!

En pilars, el Pde5, que ha estat bé fins a l'aleta, però que a la davallada ha vist com l'encaix a segons no parava el moviment de la motxilla que tremolava ja de quarts, i que a fet que el terç petés endavant i que es clavés una hòstia de les que fan època. Ha estat atès uns 10 minuts a plaça pels de l'ambulància i se l'han endut i no sé encara què li ha passat.

Bé, sobre els AZU, que són els que fan castells diguem-ne grans, però sense prou pinya, tot s'ha de dir, han començat amb el 5de7, que en esguard d'altres que els he vist, aquest s'ha obert bastant al 3, però ha estat en tot moment controlat. Han seguit amb el peix gros del cove, el 3 i 4 de 7 simultanis, una bestiesa per a una colla amb no prou pinya per aquestes coses. En fi, el 3de7 ha estat preciós i s'ha carregat un pèl abans que el 4, que tremolava una mica més i perdia les mides. L'enxaneta del 3 s'ha esperat a l'aleta del 4 amb el braç aixecat; un cop feta la foto que veieu al costat, s'ha descarregat sense més incidències la baluerna, i tothom xiroi com unes males putes. A tercera ronda han fet el 4de7a, una bassa d'oli. Han rubricat l'actuació estel·lar amb el pilar de 6 amb folre, pantomima de l'alçada d'un campanar que cal anar veient regularment cada any almenys un parell de cops. Aquest pilar s'ha carregat amb un folre que bellugava molt (per manca de pinya pròpia, és de suposar) i s'ha descarregat amb batzegades importants aturades sobretot pel quart (o terç), que ha estat gloriós, perquè el pilar jo el veia a terra. En fi, només resta felicitar els verds.

I les altres colles no sé què han fet. Ha estat una diada d'hivern arreplegada molt molt freda i tan llarga com és costum, amb uns Ganàpies que estan en bona forma malgrat que es matin gairebé literalment a cada actuació important, i uns AZU que no abaixen el nivell. No sé com els va anar la festa, perquè jo ja era fora, pencant com un subnormal, però no crec que m'hi hagués quedat, coneixent per experiència acumulada les festes arreplegades. I aquesta ha estat la darrera crònica castellera d'aquest 2009, que ha estat força profitós en matèria castellera.

Fotos.