Ahir es casava algú d'Esplugues al Mas de Sant Lleïr, a Vilanova del Vallès, prop del Masnou. El mas és enorme i té heliport i tot, i fins i tot van comptar amb actuació castellera.
I què més voleu que us digui? Una hora de viatge, una hora esperant, vint minuts d'actuació, i una altra hora de tornada. Pd4, 4d6, 3d6 i Pd4, sense gaires problemes. Érem unes setanta camises, la qual cosa significa que no hi cabíem a l'autocar, de 60 places, per la qual cosa algú va haver de desplaçar-se en cotxe particular. El noi que porta la contractació dels autocars, el tresorer, se'n feia creus, perquè les previsions d'assistència van ser rebassades de forma inaudita i inesperada.
Ahir jo tenia el dia consirós, pensarós i sorrut. Vaig dedicar la tarda a acabar-me un llibret sobre la formació de la UE, perquè demà tinc examen sobre política europea. A la tornada, atès que no hi havia prou llum, en acabar de llegir el diari (reforma federal alemanya, eleccions mexicanes, Palestina) vaig posar-me els auriculars per no sentir la cridòria i aïllar-me de la resta del món. Tot mirant la carretera per la finestra, al compàs de Nachtfalke, anava fent de filòsof barrinant sobre el concepte d'alienació, la mort i el no-res, temes molt divertits, i arribant a conclusions no gaire espectaculars però sí una mica endreçadores. Van dir-me que estava místic; potser més aviat estava mústic en el sentit de cansat de viure.
I de tornada al local, un piscolabis i au, cadascun cap a un cantó diferent. Jo, a clapar, que em moria de son.
Feia temps que buscava un moment de relax per escriure't alguna reflexió sobre aquesta afició que tens de recordar lo darrera viscut.
Sembla mentida que encara hi hagi joves com tu en aquest mon tant ràpid i vertiginós, ple de calaixos consumistes on ens capfiquem uns darrera els altres. Ho celebro i et convido a continuar omplint de reflexions personals a tot el que passi per aquest lloc.
Ets un crack Josep! i encara que no ho sembli, fas que molta gent de la colla reflexionem sobre el punt de vista daltres persones.
Tot va molt ràpid i sembla que no tinguem mai temps per reflexionar sobre el que hem fet, o sobre el que ens passa a tots plegats. Es un "suma y sigue" que no ens deixa ni respirar; i a vegades parar, recordar i mirar al teu voltant seria la medicina per a molts dels suposats problemes que van fent foradets al nostre fràgil cap.
Ets heavi, però dels poètics!dels que tenen coses a dir!
Sobre els castells? que vols que et digui! es la nostra passió i ja saps molt del que penso! pot ser una mica diferent que algú però compartim lo mes important...
Gracies per unir-nos en aquesta pagina i nodrir els nostres pensaments.
-Meli.
ei, moltes gràcies Meli
vinga, salut