Doncs ahir era diumenge i vem començar la temporada 2015.
Com a primer punt de l'ordre del dia, després de molts anys ja no porto els temes de Comunicació, malgrat que encara hi col·laboro. Així vaig molt més tranquil. És meravellós que hi hagin reunions de comissions a la Closca després de la diada i que jo pugui passar pel costat amb la desena birra a la mà i no haver-hi de seure a parlar del sexe dels àngels. Uf, necessitava un descans.
Com a segon punt de l'ordre del dia, el grup de Trunyocletes continua creixent i aquesta vegada hem estat 4 bicis cap a Terrassa, tot un rècord espaterrant. Recordo haver anat a Terrassa un parell de cops tot sol i a altres llocs equidistants, i ara 4 és bell i isnell. La segona qüestió al respecte és que hauríem de canviar el nom de Trunyocletes, perquè ara l'únic velocípede atrotinat és el meu. A més, dissabte havia corregut una marató de cervesa i vaig anar a dormir sense sopar i estava fet caldo. Així que vaig arribar un quart d'hora tard a l'Ajuntament i vem començar a baixar carretera Reial avall: l'opció Llobregat quedava defenestrada i tot fou asfalt, el mateix camí que temps era temps feia per nar a treballar a Martorell cada dia. A l'entrada de Molins de Llobregat el Pepins va encreuar-se davant el Dani Figueras i tots dos es van fotre la trompada de la vida allà al mig de la carretera, i tot foren riures i rialles i gran rigolatge i gaubança extrema. Per llà vem tombar cap al Papiol camí de Rubí vorejant Collserola, i la carretera anava pujant a pleret i jo anava traient el fetge per la boca: la bici estava atrotinada i jo estic destarotat. A la sortida de Sant Quirze l'estómac se'm va regirar una mica més i vaig orxegar l'aigua de l'aixeta i el nimi esmorzar que havia menjat. Era molt lamentable tot plegat quan per fi albiràrem el Don Cándido de Terrassa, i aleshores va començar el periple per polígons i carrers costeruts abans de trobar el barri de Can Palet. Aquest és el track segons el Ramsès, que venia des de Barcelona:
I aquests, els intrèpids i esforçats ciclistes un cop arribats:
I sobre aquest barri, què us diré? Doncs que el tros que vaig tenir la malaurança de contemplar em va desplaure fortament amb una punyida dolorosa a l'interior del meu CORT, i la fira que hi havia era afrosa com un 7 de 6 desmanegat de la Colla J[censored], i a la plaça hi posaven una música horrísona com les obres del carrer de casa meva, i a sobre un speaker va agafar el micro per dir subnormalitats molt grosses, i per acabar-ho d'adobar una mena de colla de diables portava la bèstia a so de BATUCADA, i... què més us diré? No hi havia per on agafar-ho tot plegat, tanta dissort ombrívola escampada pertot, i per sort hi havia un paki més o menys a prop que venia HAMORT en llaunes vermelles. Finalment, un venedor de globus també es va presentar a la plaça, per acabar d'arrodonir la tragèdia.
Com que volien anar amb prou temps, vem arribar a les 10 a Terrassa: 30 km per carretera si no t'atures es fan en menys d'hora i mitja, i ells anaven amb les seves bicis de carretera i la seva BTT de puta mare cremant els km mentre que jo llepava la carretera amb la llengua i amb la basarda que no em sortissin els pedals volant. Així que a les 10 ja hi érem per esmorzar i fer birres per no haver de sentir els malaurats fills de puta que sonaven pels altaveus, i quan van arribar els autocarts ens vem desplaçar cap al MIG DEL CARRER.
Feia molt de temps que no actuàvem al mig d'un carrer, i ahir va tocar en una cruïlla d'un carrer estret transitat per molts badocs, passavolants, kinkis, xurma, bacallars i altra gentola, just a tocar d'on acabava la Fira Afrosa i molt a la vora del paki de l'HAMORT i d'un frankfurt on s'hi podia pixar molt amablement. La gràcia d'haver abandonat la plaça de l'speaker per la nova ubicació és que vem perdre de vista el venedor de globus, que com tothom sap és tota una aberració castellera. I, en fi, que allà al mig enclastats en el no-res, amb un pany de muntanya que s'entrellucava per una escletxa dels carrers, vem alçar els pilars d'entrada i vem encetar el meló del 2015. En aquests pilars hi va pujar l'Adalid, que feia 18 anys. Oh, per molts anys, olalalà! A la foto feia molta cara de concentració, d'allò que sembla que li hagi de petar una vena. D'altra banda, em va agradar molt la disposició dels ESPADATS!, tal com es veu a la foto de dalt.
Per no variar, érem tercers en l'ordre d'actuació. Vem triar amb allò que se'n diu senderi començar amb el 4de7. Hi havia allò que també se'n diu renovació de tronc, amb gent poc habitual, una estrena a quarts (la Maria!) i una acotxadora nova. Tot i que el castell es va descarregar amb una certa tranquil·litat, el fet de la canalla nova va alentir molt el castell, que a mi em va semblar que deia que SEREM ETERNS per tostemps. I res, 4de7 al sac.
El petit problema de tot plegat és que l'Aleix no es va aixecar del llit o potser es va perdre pel camí cap a Terrassa en un forat dimensional o potser alguna cosa, i ens faltava un terç, perquè tot i que érem prouta colla, anàvem justos d'efectius. Així que hi va haver de pujar la Marta, que té un jonoll com desllorigat i que està de baixa. Com va anar aquell castell? Jo, de lateral per dins de la torre, no vaig papar-hi llesca ni en sé una futil·la --no hi vaig veure una merda--, però la sensació és que es va despatxar amb una lleugera comoditat. Què més us diré? Doncs poca cosa més. Era el 5de7 més matiner de la colla, car no obstant en la primera actuació de l'any passat també el férem, aquella volta fou pels volts de Setmana Santa a principis d'abril. I apa, aquí s'acaba aquest paràgraf.
En tercera ronda, mancats de pilaners i altres mandangues, vem triar el 3de7, que potser va ser el castell més tranquil de tots tres. Va pujar rodonet i tranquil i adéu-siau. Per plegar, mancats de pilaners i altres mandangues, vem triar 2 pilars de 4, que van ser molt tranquils i que me'ls vaig mirar de fora estant.
I de les altres colles, què us diré? Doncs, pel que vaig veure, Minyons va amb pas ferm cap endavant amb una clàssica de vuit molt sòlida i un pilar de 6 resplendent, i Saballuts igualment, amb un 3 i 4 de 8 també d'allò i un 5de7 que no vaig veure. Això va servir perquè aprenguem com es fan els castells que ens plantegem ara per ara: 4de8, 3de8, 2de7, i etz., etz., etz. Aprofito per agrair a la Concepció Ventura de Saballuts que ens hagi fet les fotos dels castells, perquè inexplicablement el nostre fotògraf va retratar la canalla fent aletes i altrament no tindríem fotos de les construccions sencers.
Els músics es van aplegar al mig de la cruïlla i van tocar cançons folklòriques, com ara la polca d'Ours. El Ramsès se'n va anar amb els cables de la càmera amb la bici; els altres tres ciclistes vem ficar-la a l'autocart i vem tornar motoritzats. El Ramsès devia entrar en el mateix forat dimensional que l'Aleix, perquè ja no va reaparèixer per poder veure els vídeos, i vem dinar i beure i jugar a jocs diversos fins a l'hora del Barça, que guanyà 2-1 i que em féu guanyar la porra; per un cop que l'encerto n'hi havia tants, d'encertants, que només en vaig treure 12 euros. Malhagen els jocs d'atzar del dimoni de Mafumet de Satanàs!
I què més us diré? Doncs absolutament res més. Hem començat una altra temporada i ara tindré els caps de setmana més plens. La nova Tècnica va fent amb un tarannà que sembla molt millor que l'anterior, però acabem de començar i ja els insultarem quan toqui, i jo què collons sé. Plego que tinc ressaca.
Leave a comment