XIV Diada de Festa Major, 2007

Fotos aquí

D'aquesta diada, no sé si n'he sortit trist o content. No sé si l'abaltiment és de tants dies de ressaca i mal dormir, d'assaigs i de la feina, que em tenen baldat, o potser de la bici i la muntanya de començaments de setmana. Potser és de veure la vida rera un got amb ginebra, dels gibrells de ginebra.

D'ahir en vaig sortir molt enfadat i negatiu i contra això en Messi només va afegir-se al meu ensopiment. Per això vaig tornar al lloc de les borratxeres, pensant només en trobar en Jaume per parlar-li sobre el tema. Aquest matí m'han llevat a tres quarts i cinc de dotze, m'he vestit i esperitat m'he plantat a plaça amb mon pare i l'Avui sota el braç. L'ambulància ha desertat, i l'hem haguda d'esperar gairebé un hora. Arribada que ha estat, han actuat Cornellà i després la Joves, que eren quatre gats però han descarregat la clàssica de vuit. Nosaltres, com jo em suposava, hem obert amb tres de set, que ha anat molt bé i que sembla que ja va rodat definitivament. Poc més puc dir d'aquest castell, pregunteu a algú de tronc.

A segona ronda ens hem enfrontat al quatre de set, que ha estat més rebel i ha costat de ficar al sarró. Després d'un peu desmuntat, hem desmuntat un intent amb dosos ja col·locats. Des de la meva posició, d'agulla a la rengla, ja d'entrada es veia rebregat, tancadot i bellugadís. El més assenyat ha estat desmuntar-lo, i potser no hagués hagut de passar ni de segons. A la repetició ha pujat molt tranquil·let i sense gaire res destacable, llevat d'en Pauet, que hi ha tornat a pujar i estava feliç com un gínjol.

La tercera ronda ha estat la ronda esperada, com la ronda del brindis al final del sopar. Anit vaig estar parlant sobre si calia o no tirar el 4de7a. Per alguns era més aviat un brindis al sol: aquesta setmana els assaigs han anat força malament, fins ens va caure una prova del castell, i no hi ha hagut gaire concurrència. Tanmateix, jo era del parer de provar-lo, perquè el tronc el tenim i la pinya ha pogut anar assajant, potser amb no gaire continuïtat ni reeiximent, però sí que s'han anat fent cosetes. I perquè hi ha coses que no poden esperar, i jo tenia unes ganes roents, corrosives, de provar-lo a plaça d'una puta vegada. En Jaume I ha dit que el tiràvem tot i que no ens el meresquéssim per la merda d'assaigs que hem fotut aquesta setmana. Crec que l'ha tirat perquè, malgrat tot, ell tenia les mateixes ganes roents i corrosives de tirar-lo, i no es podia perdre l'oportunitat de fer-ho avui. El castell podia caure, però calia intentar-lo. L'hem intentat i ha caigut. Però el tronc estava bé, llàstima d'un segon que ha perdut la posició i que s'ha endut tot el castell amb ell, quan ja havíem fet la primera aleta. Les gralles refilaren la culminació, i el rengle que tenia davant començà a enfonsar-se, amb el segon molt esverat i baixant de mica en mica. El meu sector de pinya hem lluitat a mort per mantenir-lo dret, mentre desmuntaven dalt, però no hem pogut sostenir tot el pes i el quatre ens ha caigut al cap. Al cap! El meu quatre, al meu cap. El cop al cap han estat pessigolles, perquè el cop colpidor no ha estat al cap, i encara em fa mal.

Hem liquidat la cosa amb un altre burocràtic 2de6. Hem enllestit amb tres pilars descarregats pel balcó. M'he quedat parlant amb un parell de la Joves, que m'han començat a animar, dient-me que el 4de7a té bon aspecte i que el tenim al sac i que ha estat mala sort. També m'han animat desbarrant de la Vella, i d'altres coses. Al local, rostint la carn a la graella, m'he anat animant i ara trobo que n'hi ha per estar-ne, si més no, orgullós. Responent al dilema que obria la crònica, potser no estic content, però tampoc no estic trist: estic molt orgullós de ser casteller d'Esplugues.

XIV Diada de Festa Major
Cargolins: 3de7, id4de7, 4de7, i4de7a, 2de6, 3Pde4
Joves Valls: 3de8, 4de8, 2de7, Pde5
Cornellà: 3de7, 4de7, 2de6, 2Pde4

XIII Diada
XII Diada