Potser, a aquestes hores, podria mirar d'escriure la crònica. Ho provem?
«Arribàvem els estrenus ciclistes a Valldoreig»... oh, wait! Que es diu Valldoreix! Bé, tant se val: «Arribàvem els esforçats ciclistes»... ah, calla, que m'he quedat clapat! Doncs això, em despertava a les onze i suant fotia les coses a la bossa i volant em plantava a la Closca per sortir amb el Txus amb cotxe cap a Valldoreix.
Què havia passat? Doncs que havia dormit massa poc els darrers dies i que en arribar a casa cap a les dues el dissabte estava tan rebentat que havia oblidat de posar-me el despertador. I és que la vida del cargolí és molt dura, tothom ho sap i és profecia. Hauria de prendre-m'ho potser amb més calma? Tal vegada. Però és difícil prendre-s'ho amb més calma quan...
Quan es fan assajos com els de divendres. Amb molta gent, amb proves molt fortes del cony de 4de8 i d'altres mamonades com les truites dels collons: 7deX i 5deXa. Ja he dit que aquests castells no em fan gaire el pes, per dir-ho fi, però bé, avui xerrant amb moixis em confirmaven que vale, que treure una carta nova de la màniga per tenir esperonada la colla pot fer servei. Però aquesta mena de recursos i de la manera que es fan anar, no m'agraden gens. Però bé, què hi fotrem. D'altra banda, les proves de la torre també rutllen força. Els assajos van si fa no fa molt bé i ara tot està a tocar i només cal que la colla acabi de donar-ho tot. Per això dic que em costa pendre-m'ho amb calma. Sí, és clar, és només per això.
Doncs això, per això estava rebentat, perquè la vida del casteller hiperactiu i lleugerament trascolador és molt atapeïda. Trinquem tots plegats amb belles crateres de nèctar diví. I d'això, que m'he assabentat que el valencià de la colla, a més de saber fer paelles i fieduàs de puta mare, també fa aigua de València exquisida. A què putes espera per fer una marmita amb el beuratge? El vi de Batea de Festa Major el podríem fer així, ja que sembla que anirem curts de vi enguany...
Clapat de son, sense gens de cafeïna a la sang, pujava al cotxe groc llampant del Txus i cap a Sant Cugat a fer castells amb els nostres estimadíssims Moixis i els mai no prou lloats putus Gausacs. Actuàvem a la plaça de l'estació de FGC, que suposo que avui dilluns fan vaga. Se suposa que a les 10 haig de ser a la puta UAB per matricular-me i no sé si hi podré arribar. Cagoncony. El cas és que abans d'arribar a plaça ens posàvem per davant de l'autocar dels Moixis i ens seguien. Vem estar a punt de perdre'ns nosaltres amb els nostres companys, però al final la Cèlia va trobar el lloc. Hauria estat divertit fer perdre els d'Igualada...
Jo m'arrossegava, com és costum, com un parrac pels puestus, amb una considerable manca d'actitud positiva, és a dir, amb ganes d'insultar molta gent, però el verd espletant de Collserola i la bella gent vallesana em feien ser optimista, i així amb poc temps vaig aconseguir elaborar un somriure al meu venust rostre cabellut.
Mes, oh!, només garlo de mi! Retornem a la història principal.
Natrus estem preparant, com és lògic, l'actuació de FM, i qualsevol cosa que fem ara mateix està sota l'ombra de la nostra Diada. Jo sospitava que perpetraríem una actuació molt semblant a la de Montblanc, i el dissabte m'ho van confirmar: en faríem la mateixa. Lloat sia Jaume Barri. Aviam si aquest cop m'assabentava mínimament de com anaven els castells.
(Parlant de Déu: quatre arreplegats nous a la Colla. Canviaré a Gràcia o Minyons d'aquí quatre dies...)
Començàvem amb un 5de7 que no tinc ni puta idea de com ha anat. Sentia la gent del tronc explicar batalletes: però, com deia Nietzsche, ja les conec prou, les vostres cantarelles, o sigui que, encara amb l'esperit de pesantor que també refilava el bigotut, vaig suar mil de mirar d'enterar-me'n (aquí, qualsevol filòleg es foteria les mans al cap (Nietzsche era filòleg, per cert)). Jo estava de segones laterals a la buida del tres, una posició altament intransitada per mi. No n'atalaio la raó: potser era per haver estat fent l'imbècil tant de temps, potser només era per variar una mica. Bé, tant se val. En aquella posició inacostumada vaig veure que la buida tendia a anar cap a la dreta, que era la meva banda. Per les paraules que caçava dels eximis membres del tronc, tot plegat havia sigut una mica un desgavell. Tanmateix, un moixi deia que tenim un cinc que fa molt de goig. Jo, com és costum, em poso de part de l'enemic (al Concurs els trepitjarem i els guanyarem i farem amb ells tot allò de la cançó aquella del bosc d'Albert Pla) i també opino que va anar força bé. Pel poc que vaig veure i tal, em va semblar relativament tranquil. Però jo què hòsties putes en sé.
A segona ronda fotíem un inesborrable 4de7, de cara molt al carro gros, of course. Per fer aquest castell els ínclits tècnics cargolins s'han empescat col·locar un bocí de terra especial esmorteïdor dels assaigs sota el meu baix, l'esplendent informàtic Àlex Duran. Visca la terra lliure. A mi això em sembla una merda, això del terra atenuant a plaça, no la independència, però què hi farem. El cas és que el baix amb més mides de baix ha de pujar uns centímetres perquè la resta de baixos no són tan baixos. La cosa és que quan per fi es va tancar el castell, enmig de la xerrameca de tot déu, especialment d'uns segons que si els fots sota l'aigua encara segueixen de xerrera, l'estructura va bastir-se amb molt bones mides i molt ben parada. Malauradament, no vaig sentir els conspicus membres del tronc explicant amb tots els ets i uts que algú estava un mil·límetre desquadrat. Però ja dic que estava i estic molt lassat i que me la portava bastant fluixa (un cultisme i un castellanisme de costat? Filòlegs a mi!).
I en tercera ronda, un mirífic 4de7a que, ara també, no recordo exactament gaire. Com va anar? Pel meu cantó, de lateral a l'agulla, hi havia un cert bellugueig i la clàssica remor de no saber callar ni sota l'aigua. És clar: ni muts ni a la gàbia. D'acord, pos vale. Pel poc que en sé, no va patir gaire, el 4a, i tots molt feliços cap a ronda de pilars, en què en plantàvem dos de cinc, que ja feia algun temps que no xerricàvem.
I de les altres colles, què en podria dir? Els Gausacs havien anunciat que per FM de Valldoreix volien descarregar el 2de8f, que van carregar per FM de Sant Cugat just a principis d'estiu (va despenjar-se la canalla, alguna altra colla l'hauria donat per descarregat. Em sembla molt bé la decisió dels Gausacs). Segons em piulaven, els assajos no van acabar d'anar bé i al final van desistir i han preferit deixar-ho pel Concurs. Començaven amb un 4de8 força maco que, la veritat, em va semblar molt ben fet, per prosseguir amb el 2de7, allò que en diuen un assaig a plaça del seu castell objectiu. Vaig veure que un segon estava força més alt que l'altre, i segons el que sentia dels cargolins que en saben, hi havia altres petits defectes de detall. El que va veure tothom és que acotxador i enxaneta van pujar al revés de com és costum. I res, tot seguit descarregaven un 3de7 que només tenia sentit per provar el 3de8. Els pilars no els veia. Fora de rondes i de tot plegat, feien un altre assaig a plaça, una prova de folre de 2de8 que arribava amb els dosos per quarts o quints. La prova em va fer molt bona impressió, per Concurs segur que fan la torre. I per acabar, vaig conèixer el senyor @Bardaler, que se suposa que és una mena d'anarcocarlista marxista-separatista-terrorista i que me'l feia amb una destral al folre, però en el fons és un bon santcugatenc assenyat.
Per cert, que de vegades sembla que Sant Cugat més que una colla castellera és una colla de músics.
Els Moixiganguers començaven també amb un 5de7, que vaig veure prou ben plantat, van seguir amb el seu sisè 3de7s de l'any, que em va semblar que trigava déu i ajuda a fer pujar el darrer pis, però que al capdavall estava molt segur, com una roca, i plegaven amb un 4de7a que, igualment, em va semblar molt tranquil.
Entrevistàvem l'Aina Julià i el Pau Mestre per a Quarta Ronda i volàvem amb cotxe cap a la vila del Pingüí, on ens passaven un vídeo sobre el 4de8 que jo, dissortadament, em perdia, perquè em fotia una paella a casa molt tranquil. Tornava a la Closca per assistir una Junta com qui diu extraordinària sobre FM i Concurs, i em quedava a tancar el local amb algunes birres al damunt. Tot molt maco, oi? Doncs aquesta setmana a esbotzar els sostres i a la puta merda tot.
I sobretot, #NoAlConcurs
Leave a comment