Dimarts era un dia curiós i després d'una remullada per la Diagonal camí del passeig de Sant Joan on fai les pràctiques no remunerades i d'acabar a les 7 de la tarda en punt, vaig tornar a pujar a la bici i rabent i sallant el vent vaig arribar una mica abans de dos quarts de vuit a Esplugues per agafar les coses de castells i la càmera de gravar, que me l'havien encolomada. Com que l'actuació a Sant Joan Despí començava a les 19.30, anava amb una miiiiiiica de retard.
Abans sempre érem els últims en l'ordre d'actuació, però enguany les coses són diferents i així vaig arribar-hi cap a tres quarts quan ja alçàvem el 5de7, em diuen que al segon peu, després dels pilars d'entrada que, evidentment, no vaig veure. Vaig donar la càmera a l'Orlando, sense el trípode, que pel que em van explicar em va maleir els ossos i tota la meva nissaga fins als avantpassats australupitechs. I com que tot era bonic i bell i em pruïa un ou, m'ho vaig mirar de fora estant i vaig fer fotos a un 5 que em va semblar prou maco.
En segona ronda ja no me'n podia escapolir, i en una actuació que va anar rabent i veloç com en Jep a la bici, sense tenir amb prou feines temps de fer incursions per cercar birres al paki d'uns metres més enllà, vam pujar el 4de7 --m'havien dit que havia de ser el 4de7a i dissortadament vaig tornar a desinformar per trúitert--, amb quarts i quints del 4de8. La Paula, a l'agulla, va dir que s'hi col·locaven quints, com aquell qui res, i entre naps i cols, i tota la pesca, em va semblar un castells amb una història residual que refuso plasmar en aquesta immensa i gloriosa Chronica dels Feyts, malgrat que en acabat la crítica i el públic siguin unànimes a judicar-les d'excrescència nefanda copròbia. Però què hi farem, si els lectors no saben preuar així com cal aquest nèctart olímpic i s'hi rabegen com a la porcellera.
Mentrestant, rabent i sallant vaig tastar les delícies de la llauna d'Estrella i va ser l'hora del 4de7a, que va ser can penja i despenja, i de poc que no s'esbaldrega, en efectivament. La baluerna es va anar bastint (vestint!) com un edifici d'un arquitecte modernista passat d'espit, amb mides estrafetes i estireganyant-se d'aquí i estrenyent-se astoradorament d'allà, i amb el segon del pilar que li lliscaven els peus endavant per les espatlles del baix remugant. Quin desori, quin poti-poti, quin niu de puputs, quina olla de cargols! El desgavell es va envolupar (com si fos el contrari de desenvolupar) i es va desmuntar amb seny proverbial.
Vet aquí l'única foto que penjaré de la cosa. Va, una altra, que demostra que malgrat que hi havia poc temps per fer birres, sí que es podia descansar a l'ombra de l'església del costat de l'ermita.
En repetició, i amb algun canvi, el 4de7a es va vestir (bastir!) amb més bones mides, tot i que encara amb algun neguit. El segon del pilar sembla que va deixar-se anar massa aviat, cosa que va contribuir que l'agulla brandés més del compte, amb un rum-rum i amb un ai al cor, i un enjòlit a mercè de les bressades, que en salvar el perill va merèixer un estentori aplaudiment i clap-clap de la plaça, que val a dir que era força plena. Una lluita titànica del segon que va ser una bella cosa de no dir.
I res, el pilar de 5 per plegar i adéu. No es va obrir la Closca i vaig anar a casa a descansar d'un dia estrany i una mica atabalador.
Voldria només esmentar la feina dels de Cornellà, que per la seva festa major, el Corpus de diumenge, van descarregar el primer 7de7 de la seva història i van afegir-hi 5de7 i 4de7a, una actuació molt bona d'una colla que potser s'envolarà enguany. Van estar a punt d'empatar la nostra actuació a Sant Joan Despí, però finalment van descartar el 5de7 perquè anaven una mica justos. La millor actuació dels cornellencs des de fa algun temps indeterminat, amb força seguretat, i que tinguin molta sort enguany.
I res més, per a més informació, el web, malparits: http://www.cargolins.cat/content/resultats-de-sant-joan-despí-i-prèvia-de-figueres
Leave a comment