I és l'hora d'escriure per fi la chrònica de Can Vidalet.
Per motius diversos no vaig anar en tota la setmana a assaig, per la qual cosa no tinc ni idea del que s'hi va fer, perquè ni tan sols no ho he preguntat. Vaig passar-hi divendres cap a les dues tocades de la nit, després d'esquivar amb la bici èbria un control dels Mossos a l'entrada d'Esplugues, i em van dir o no ho sé que la Mar havia guanyat el concurs internacional de truites i que li van donar una Truita de Set com a prèmit etern. I me'n vaig anar a dormir.
Dissabte feien l'actuació de l'Escola de Castells alhora que la Festa de la Percussió i el CanVi Rock, que és on vam passar la tarda escoltant grups bons i grups dolents fins més tard de les dotze i amb el Rain Alarm tota l'estona alertant de pluges incompareixents. Sembla que l'actuació de l'Escola va anar molt bé, i també la festeta, i fins l'endemà a Can Vidalet, amb les pluges que continuaven amenaçant però que semblava que havien d'arribar a la tarda.
Eren les dotze i les tres venedores de globus ja feia estona que hi eren, però nosaltres, entre banderetes catalanes, espanyoles i coses rares esperàvem que aparegués algú que, com les pluges, no es decidia a venir, pinyaires tocatardans de ritme gasteròpode. I era un quart passat d'una, si fa no fa, amb força iaios que passejaven per la Rambla i xarrupampolles més o menys matiners que començaven a omplir les terrasses, i nosaltres vem veure que el dia era bo i que podíem començar de 5de7.
En fi, el 5de7, el cinquè de l'any, va pujar ferm i amb bones mides, i tampoc no sé si amb gaire més històries perquè tampoc no vaig preguntar i les sensacions eren bones.
En segona ronda vem portar el 3de7s. El més matiner que havíem fet fins ara havia estat l'any passat per Santa Magdalena, si no vaig errat, i enguany ja en tenim 2, és a dir que la cosa sembla que va força bé en aquest sentit. Diuen que a l'assaig va ser un patafi, i a plaça també va buyolejar: molt tremolós, les pujades no gaire alhora, unes mides per dalt una mica estranyes, amb algun cul enfora, i una aleta fimbrejant. Un cop descarregat vem gaubar-nos-en pregonament enmig de crits de joia i càntics gojosos.
Adelitats i sadolls per l'esforç suara prorrumput, va ser l'hora del 4de7, que segons diu el mail de pinya cada cop està millor. Vem acabar amb el vano de 5, el segon de l'any.
En fi, molt bona actuació a Can Vidalet, una actuació que abans era una merda i que ara és maca i tot.
Vaig passar per casa per dinar i fer algunes coses mentre les dues colles convidades (Margeners i Figueres) menjaven a la Closca, on vaig acabar anant-hi per donar una cosa, veure els castells i jugar a butifarra, que feia força temps que no hi jugava i ja tocava. La partida va durar més de dues hores, vem començar el Marquès i jo guanyant de 40, a 51 hi vem arribar força frec a frec però encara guanyàvem, ens van passar 20 o 30 punts per davant, i finalment vem tornar a remuntar i vem vèncer 105 a 90 o una cosa així. El punt d'inflexió va ser el gintònic vessat per la Maria, que va fer que ens estalonessin i ens avancessin; tanmateix, vaig abandonar la birra pel Four Roses amb gel i la dinàmica va tornar a canviar, fins a ser-ne els vencedors.
Després d'això vem allargar una mica la tarda, com les gotetes que s'espolsen després d'una pixarada, i vaig tornar a casa a dormir un grapat d'hores.
Leave a comment