Avui com que feia bon dia i no tenia gaire res a fer al matí, he decidit nar a veure la diada que organitzaven els graciencs a la Plaça del Raspall amb motiu del Patrimoni de no sé qui, hauria d'informar-me'n. La plaça és acollidora: amb la colla vem actuar-hi l'any passat i s'hi està força bé. A més de veure Gràcia, que em cauen força bé, també volia mirar com comencen els companys de Cornellà després d'un 2011 força erràtic. Pel que fa als de Caldes, que ara es fan dir Escaldats, no tenia cap motiu particular per veure'ls, mai no m'han dit gaire res...
Cornellà obria rondes, però a causa del canvi d'hora i de la mandra que em feia agafar la bici m'he perdut el seu primer castell, que segons els meus informadors graciencs ha pujat molt ferm de mides, amb la canalla una mica lenta, que ha fet que es desfés una mica a la descarregada. Jo pensava que això ja els hi passava l'any anterior, i que calia veure ben bé com enfilaven els castells per comprovar com han evolucionat. Ho he pogut valorar, una mica, en segona ronda, en què han provat el 4de6a. La meva percepció subjectiva però diria que sincera és que segueixen tenint força problemes de pinya; que els troncs, tot i algun canvi, segueixen sent molt robustos, i que la canalla, que l'any passat encara s'havia de polir molt, enguany està ja més madura. El còctel d'això significa que alguns castells es deformen perquè van una mica lents o perquè la pinya no acaba de fer la feina, i que «la vella guàrdia» de la colla, com diria l'inútil del Beumala, els «camises gastades» segueixen tirant del carro. El 4de6a crec que va pujar una mica obert però en general no va presentar gaires resistències. El 3de6a de tercera ronda va estar molt tancat per terços i amb el pilar del mig diria que descentrat i encarat d'una forma molt estranya. Per acabar m'han sorprès gratament amb el pilar de cinc; l'any passat en van fer relativament pocs (vora uns cinc, si no vaig errat) i encetar l'any d'aquesta manera és una molt bona notícia per a ells. El pilar l'he vist també força ferm, amb els típics dubtes de canalla, i ha aguantat com un espadat de marbre, que diria Jünger. Espero que tinguin molta sort, aviam si és veritat que poden fer castells de set d'aquí dues o tres setmanes, quan ens trobarem Esplugues amb els de Cornellà al seu poble, i també ho dic amb moltes ganes que tornin al nivell d'abans perquè ens esperonin, també, a créixer a nosaltres.
Els graciencs diria que eren els segons en l'ordre d'actuació i portaven un programa de castells de set no molt ambiciós però, pel que tinc entès, no exempt de complicacions. Segons em deien, hi ha alguns canvis per la part de dalt i, segons he vist, tenen una canalla molt nova que cal anar circulant. Han començat amb un 3de7 que no he vist patir gaire, amb unes mides molt bones; han seguit amb el 5de7, que no m'hi he fixat gaire però que no semblava gaire problemàtic; potser hi havia algun desajust a segons del tres, però no ho tinc gaire clar. Per acabar, el 4de7a, en què he vist rostres un pèl contorsionats per terços i quarts i una enxaneta del pilar molt petitona. En el pilar de cinc que han portat per plegar, es veia molt bé com l'enxaneta anava molt a poc a poc, però ja espavilarà. En fi, que Gràcia era força colla i que si tot va bé haurien de seguir l'estela de la feina de l'any passat.
Els de Caldes, pobres, tenien poquissima pinya i feien els castells amb força treballs. Han començat amb el 4de6, no gaire maco, per seguir en segona ronda amb el 2de6, que ha pujat ferm i prou bé; per finalitzar, un 3de6 que diria que no tenia res a destacar; tampoc no m'hi he fixat gaire. I comiat amb un Pde4.
Doncs res, això ha estat el matí. Xerrant amb l'Albert m'he trobat el Pau i la Júlia i hem nat a fer el vermut a la Virreina. Tornant tots tres per la Diagonal amb l'airet de primavera, xerrant tranquil·lament, hem arribat a Esplugues, la pus bella vila de Cathalunya.
Leave a comment