Actuació ahir a Montblanc, feia un any o dos que no hi anàvem i jo ja m'hi havia acostumat. Sempre actuàvem en un cantó de la plaça, però ahir ens van posar a l'altre, on anava abans la Vella quan hi anava, deu ser que és el lloc reservat per a la colla «gran». Nosaltres estàvem força eufòrics per un assaig de divendres amb moltíssima gent i amb la Closca, el local social, reformat i reestrenat. Havíem descarregat la torre de set sencera a assaig i les proves de 4de8 van anar força bé, però així i tot jo no esperava que provéssim la torre a Montblanc. En Jaume I sembla que ho tenia molt clar, jo ni m'ho havia plantejat (bé, ho havia plantejat una mica en conya).
Doncs així estava jo fent fotos per la plaça abans de començar, que en principi era a dos quarts d'una però es va endarrerir fins a la una, de forma sospitosa. Vem obrir amb dos pilars de quatre, on s'estrenava el Pau a segons; vaig estar a punt de colar-hi l'estelada però en principi la deixàvem per al final --un final que mai no va arribar, ai las!
Érem els primers en l'ordre d'actuació i fèiem d'entrada el típic 5de7, que era el novè de la temporada i el castell de set 250 de la nostra història, segons les estadístiques. El 5 va anar bé, com acostuma a anar; diuen que una mica desquadrat al tres, però molt parat i ben defensat. Mentre les altres colles anaven fent la seva (un 3de7 enorme dels Minyons de l'Arboç, un 3de6 relativament maco dels Torraires) la Tècnica es reunia i el cap de colla ens anunciava després el 2de7 a segona ronda. Doncs apa, el nostre cim el teníem davant per davant a una sola ronda de distància.
Com deia en Jaume I, com que ens hi havíem d'enfrontar més aviat o més tard, i com que l'havíem descarregat a l'assaig de forma molt folgada i les proves netes i amb pinya havien anat bé, doncs per tot plegat sembla que tocava portar-la a plaça. Jo sóc del parer que la torre com que és molt puta el més probable és que amb els primers intents et vagis fotent patacades, i si acabes prenent-li la mida i calmant els nervis, al final es descarrega. O almenys és la impressió que em fa la torre a la nostra colla. Ahir, pel que he vist als vídeos i a les fotos, pujava força bé de mides i parada, però en un moment fatídic, el típic quan es col·loquen acotxador i enxaneta, es va entregirar de la hòstia per terços o quarts i va esclatar. Però jo no ho sé perquè ho he vist malament al vídeo i les fotos tampoc no il·lustren gaire res.
Les llenyes de torre, a més a més, són també força putes, i la caiguda, a banda de deixar alguns contusionats a la colla, va agafar molt malament un casteller de l'Arboç, que va haver de marxar amb helicòpter a la Vall d'Hebron; és família d'un membre de la nostra colla i tot plegat va enrarir molt l'ambient. Com la torre del Clot de fa dos anys, que va quedar carregada, enguany també ha estat més aviat un funeral, però les causes són diferents i jo trobo que la Colla no es quedarà diguem-ne estancada com fa dues temporades. Ara caldrà veure com reaccionem a assaig i com ens va Festa Major. En fi, aviam com evoluciona tot plegat, jo estic en el punt aquell que no sé què pensar, a l'expectativa.
Leave a comment