La importància del Baix

El baix, o jussà, està infravalorat en termes generals, tant en castells com en política. Quan dius Baix Llobregat només penses en els killos de Cornellà, i quan dius baix en castells és com si no diguessis res, tan sols el pringat que no surt a les fotos i és enterrat de kilos i de mans i que no necessita gens de tècnica per fer la seva tasca, només aguantar. Oh, prejudicis contra el baix!

M'he llevat fa una estona, després de mitja hora donant voltes entre els llençols esperant que la sensació d'ebrietat em baixés. Enivrez vous!

Il faut être toujours ivre.
Tout est là:
c'est l'unique question.
Pour ne pas sentir
l'horrible fardeau du Temps
qui brise vos épaules
et vous penche vers la terre,
il faut vous enivrer sans trêve,

diu Baudelaire --i si ho diu ell, gran profeta de la Poesia Moderna, ha de ser veritat.

Ahir seguia la paraula del Senyor al local i vaig oferir, com és costum d'altra banda, la imatge lamentable de paio que no toca vores. Em va provar, tanmateix, ser al local, perquè vaig sentir les palpitacions del temps, com diria l'Ors. La sensació era estranya, ahir, i no hi ha qui entengui aquesta colla, a mi em costa molt d'entendre-la i m'agradaria una colla més intel·ligible, com ara Ganàpies, que són d'allò més normal en aquest sentit, que si poden tirar una cosa la tiren, i si la poden celebrar la celebren, i en acabat la majoria s'emborratxa d'alegria o tristor. A Esplugues tot és molt diferent, és cert que semblem socis de tribuna del Camp Nou.

Així que vem aterrar a l'Ajuntament de l'Hospitalet a perpetrar la XVI Trobada del Jussà, l'actuació dels castells «leri-leri» i comme ci comme ça. Voldria comentar l'actuació de la resta de les colles abans de res, per tal de dibuixar el panorama en què ens trobàvem un 1 de maig a una ciutat que pertany al Barcelonès però que voldria ser del Baix Llobregat --vet aquí la importància del Baix--, un panorama que acostuma a ser gris.

Per ordre d'actuació, els primers eren els Matossers, que sense excessius problemes van fer castells no molt complicats de 6; el 3de6a del final va tenir mides horribles però passables, i van acabar amb un Pde5 que no vaig veure però que diuen que va anar molt bé. Chapeau per a ells! Nosaltres érem els segons i els tercers anaven els de Castelldefels, que van desmuntar un 3de6 que van només carregar en segona ronda amb molts problemes, i en tercera ronda es van conformar amb el Pde4. Els Castellers de Cornellà, que deuen estar escandint elegies per a remembrar millors temps, ens van seguir la petja amb 3de7 i 4de7, que en general van anar millor que els nostres, i van plegar amb 2de6 i pilars de 4 sense problemes. I els de la Jove de l'Hospitalet van guanyar-se la reprovació de les altres colles, almenys la de Cornellà i la nostra, amb castells sense pinya pròpia molt al límit malgrat que van fer una de les seves millors actuacions de la història (això no obstant, el 5de6 i el 2de6 van irèixer més d'un). Aquest era el panorama: colles que heroicament lluiten per sobreviure en l'àmbit dels castells més bàsics, algunes ultrant les pròpies possibilitats, i els de Cornellà, que són els únics que estan més per sobre, fa algunes bugades que van perdent llençols.

Nosaltres, així, apareixíem per aquelles contrades amb previsions d'esbotzar motlles i matar tot el que és gras, ço és, fer el 5de7 i el 4de7a. Una altra cosa sonava a decepció. D'aquí que la meva sang, que sembla molt freda en general, bullís en saber que començàvem amb el 3de7. La racionalització argumentava que calia escalfar abans de cremar la pólvora, però la sang no es calma fàcilment quan ha començat a bullir. El 3de7 va anar bé i rodonet en termes generals, i per més senyes comuniqueu-vos amb algú de tronc, que us n'explicarà mil milions de collonadetes sobre un mil·límetre ençà o enllà que us farà fredat i perdre la son durant tres o quatre lustres. Voldria només fer notar que a la rengla hi van haver canvis i que amb tot no es van notar, i que ja va bé que el tronc es vagi renovant pel que pugui passar.

A segona ronda ja només hi havien dues possibilitats plausibles, però es va dicidir la tercera, el 4de7. La tempesta va esclatar amb bell assortit de trons i llamps i mar esvalotat, i allò que seràs aire que s'inflama, seràs astre rutilant, correràs per monts i planes i per la terra, que és tant gran, muntat en cavall de flames que no se't cansarà mai. El teu pas farà basarda com el pas del temporal. Totes les veus de la terra cridaran al teu voltant, i etzètera.

El 4de7 va pujar desquadrat i romboidal tot i que al vídeo es veia bé i a les fotos també. Va semblar que anava molt lent i que això contribuïa a augmentar-ne els turments, i des de dins del pou del castell no era precisament un 4 modèlic, però tant és. Ja descarregat, vaig dedicar-me a voltar per la plaça fent fotos i, en un d'aquests passeigs, vaig veure la Marta fent aliniacions per al 4de7a: un pes feixuc com tota la ciutat de l'Hospitalet em va fugir del damunt. Faríem una cosa amb cara i ulls.

Aquest 4de7a va pujar, en tot cas, hòrrid i nefand. Els baixos remugaven molt; el Soto, que és nou, va patir com un malparit; no sé qui tenia al damunt, jo diria que era l'Eloi, a qui li lliscaven els peus; a terços, després de no sé quina fuetada, dues rengles van marxar a can taps (l'Aleix i el Rai estaven fatal, segons diuen, molt pitjor que qualsevol cosa que pugui jo dir, però infinitament millor que castells de la Vella que els he vist descarregar) i, amb l'enxaneta baixant, el 4 tremolava com una fulla un vespre ventós de tardor. El pilar, no ho sé gaire, també va bellugar, però sembla que sense perill, i au.

Per plegar, vem despatxar el pilar de 5.

Acabada la gresca, cap al local. La Sílvia em seguia amb bici i hauria de pedalar més sovint. A la Closca la discussió versava sobre si hauríem d'haver tirat el 5, sobre els problemes del quatre amb agulla i sobre la importància del baix. El baix, diuen, és un component essencial, tant com l'enxaneta o el terç. Sense baix, no hi ha 5. Necessitem, per tant, més baixos. Cal posar en valor el baix. Vet aquí la importància del Baix.

Algunes fotos.

(Aviat, amb més temps, més fotos i resultats sencers)