Bé, intentaré fer memòria i repassar per sobre de la Festa Major d'Esplugues incloent-hi Prediada o Vigílies.
Com tothom sap, la Festa Major va començar el dijous. Nosaltres vem fer un dels millors assajos que hem fet mai, o potser el millor, que segons les dades del Txus devia ser el més nombrós d'allò que rima amb safranòria. En sortir vem passar per la moscatellada del Brillas, on vem fer uns beures, i al final vem pujar a les Tres Esplugues, on ens hi vem estar força estona, sense música i amb alguna puntada de peu als collons. Ja era una mica tard i anàvem una mica contents per ser només el primer dia i amb l'endemà la feina clamant atenció, una feina que, si més no, a mi no em va veure.
Divendres cap a les 10 i escaig del dematí vaig trobar que no faria res de bo a la feina (fa gràcia que això ho escrigui aquí a la feina) i vaig estar fent el pòtol tot el dia fins a l'hora d'anar al Brillas, cap a les set (en Jordi Porta diu que flipa que a Castells tothom es demani festa pels castells). Vaig ruixar joiosament amb licor de ginjoler la gargamella fins que es va evaporar del tupí, i mentrestant totes les colles s'havien anat aplegant i van començar els actes institucionals. En Salvador Juan (jo el pronuncio Joan) va dir uns mots amb el regidor al costat, i tot seguit es va fer el clàssic homenatge al roure, en què vem recordar en Joan Pastor. Les tres entitats que hi teníem una relació directa --Diables, Centre Excursionista i Castells-- hi vem penjar un domàs, una banderola i un mocador, respectivament, i nosaltres vem fer un pilar per recordar-lo. Sempre amb nosaltres.
La cercavila era plenty full of espadats i lenta que t'hi cagues, amb cervesa que ho esquitxava tot i tot plegat com sempre, fins que vem entrar a la plaça de l'Ajuntament amb un pilar amb domàs del Caufec / Ni muts ni a la gàbia que podria haver aixecat polseguera.
Mentre el pregoner pregonava (em penso que la Pilar no hi era) i es feien les corrandes del Ferro Ferro, vaig estar enraonant amb en Jaume I de coses d'aquí i d'allà, i en acabat tot plegat hi havia el crematasques amb Boc de Biterna, que pujava cap a les Tres Esplugues en recorregut pitof. Pujant pel carrer Nou em vaig tornar a ficar sota el foc, però anava sense res a sobre (m'havia tret la camisa de castells, etz.) i em vaig cremar el braç, d'on emergí una butllofa molt bufona i conspícua que m'ha durat fins ahir.
A les Tres Esplugues, certament, ja feia moltes hores que trascolava i, després d'anar una mica amunt i avall, de ficar-me en un racó ple de tifes de gos i puces i de merda en general, vaig preferir fondre'm a una hora molt prudent. Castells teníem torn de barra de 2 a 5; abans de les 2 ja devia haver marxat. Diuen que hi va haver un intent desmuntat de batussa entre beguders: jo ja dormia la mona. I bisca la virra.
Dissabte em vaig llevar una mica abans de les 11, però vaig desistir d'anar a la cercavila de canalla i vaig esperar a la 1 per dinar a casa. Aleshores vaig passar per la barraca del Brillas, on feien cançó improvisada, amb bascos àdhuc, i també hi feien birres. Va ser l'hora de la paella, que feia un grup de gent que ara no recordo, i jo m'hi vaig quedar arreplegant gots amb el nèctar de Dionís. I aquí ve l'episodi ominós de la chrònica maldestra: quan per fi vem aconseguir cartes no vem ser capaços de quadrar les parelles, i com que érem 6 em van obligar amb un ganivet al coll i xurriaques amb punxes de ferro rovellat a jugar a la podrida, una merda de joc que s'assembla a la botifarra com un ou i una castanya. La meva indignació no coneix límits, s'escampa per tot l'univers i ho tenyeix tot de la foscor impenetrable d'un immens forat negre anihilador.
La colla feia la cercavila avorridíssima des de la biblioteca fins al Brillas; jo vaig escurar el beure dionisíac i vaig passar per casa per agafar les coses de castells, i al final em vaig enfaixar. Teníem Sant Cugat amb nosaltres; vaig trobar el car @MiqueldelRoyo a les escales del Brillas i ens vem saludar molt efusivament i encomiàstica, i em va anunciar que aquesta vegada no ens plantarien el maleït 2de7 als morros. I va començar l'actuació de Vigílies de Festa Major, també coneguda amb l'infame nom de Prediada. Com a comentari general, aquest del blog de Saballuts Digitals per part de Lluís Losantos:
Dissabte vaig anar amb Gausacs a Esplugues, i vaig pensar en mode SD: 4 paios venent globus, fer castells mentre passen pel costat diables / bastoners / tot quisqui, l'ambulància q arriba tard, Gausacs empipats pq "només" poden fer 4de7a, una barra del bar sorollosa a 10m dels castells,... i el millor: id7de7 d'Esplugues. Vaig fer un màster en SDitis.
A la mateixa entrada del blog, l'autora, Gemma Martí, repartint premis, diu que «en resum, [...] Nyerros s'emporta, a despit dels fins ara guanyadors imbatibles (Cargolins), el títol a Màsters del Tropical Hit (la Plana [de Vic], lliure i tropical!)», és a dir, el guardó d'anar lents com cargols.
Bé, aquesta actuació poc la puc comentar perquè ha passat força temps i jo què sé. La Prediada, com el nom indica, és una actuació que tendeix a ser afrosa i a més va plena d'incidències, i aquesta vegada sembla que no teníem ni ambulància per començar. Sobre tot això, la chrònica de Gausacs va bé.
Nosaltres vem començar de 5de7, que em fa la sensació que va anar força bé i a les fotos està parat (hahahaha tret al clatell). Aquesta d'en Lluís Tarrés és espectacular, tot i que les pinyes vistes així fan una mica de fredat:
En segona ronda portàvem el 7de7. Jo estava d'agulla al que anomenen 3, mirant cap a la banda que vaig poguer (cap al que en diuen 4), i si fa no fa més que una truita era un flam informe sacsejat. El van haver de desmuntar suposo que pel bellugueig i perquè devia tenir mides inhòspites pel 4 (el 3, pel poc que veia, no estava tan malament). Vet aquí l'obra mestra (si no vaig errat, vaja):
En repetició hi vem tornar. Diria que va assemblar-se al primer, però devia estar més ben quadrat o el moviment no devia ser un terratrèmol, i al final vem descarregar aquell despropòsit de truita de cargols, el segon 7de7 de l'any, que ja n'hem tingut prouts. I, és clar, no em puc descuidar que en Jordi Adalid s'hi va estrenar de terç: moltes felicitats per tot, que t'ho mereixes, malgrat que sigui en aquesta tortura de castell! Això devia ser l'única cosa bona de la cosa.
En tercera ronda portàvem el 4de7, que amb el temps he mig oblidat. Era evidentment una prova pel 4de8 de l'endemà: el record és que no acabava d'anar a l'hora, però és molt difús i no vull inventar-me res. Només tinc sensacions d'un lleuger desplaer i de ganes que s'acabés aquella actuació avorrible. A les fotos el 4 estava prou maco.
Vem fer 2 pilars de 4 i finalment el pilar amb folre de canalla, que és l'únic sector de la colla que fa folres. La resta potser en farem la setmana dels tres dijous.
Vaig sospesar la possibilitat de passar per casa per sopar (i descansar una mica), però al final vaig fer-ho al mateix Brillas, en un xiroi àgape d'entitats que no recordava que s'havia de fer. Amb el pap ple i fart pixats de Dionís vaig pujar al sopar de Bastoners, on tocaven A Folk Lent, però sembla que al final hi vaig arribar una mica tard. Van pujar a fer garrotins i jo estava a la taula dels polítics, fent més honors a Dionís i dient ximpleries als convergents, que no em devien sentir.
I quan això va acabar vaig fer com els bons minyons i vaig passar cap a casa, que l'endemà teníem una cita ineludible amb la safranòria.
Leave a comment