Ja ha passat Festa Major i han passat moltes coses: sembla que hem tancat un cicle que va començar el 2009 amb la primera torre carregada, amb una història molt complicada amb aquest castell. Pel camí hem ampliat la gamma de set i hem descarregat quatre 4de8 els darrers tres anys, però els fantasmes múltiples de la torre ens han anat empaitant aquests sis anys. La teoria, confirmada per altres colles, és que quan descarregues el primer 2de7 tota la resta ja fa molta més baixada. I quina torre més de puta mare, cagondéu:
La teoria era també que per Festa Major no ens cauen mai els castells, si més no des que es fa a la plaça de l'Ajuntament o des de fa un munt d'anys. És el desè any que estic a la colla i només recordo el 4de7 amb agulla que va caure d'una manera una mica curiosa. O sigui que era el moment de provar la refotuda torre.
Totes les teories convergien que sortiríem de 4de8 i que continuaríem de torre, i efectivament és el que va passar. Els assajos havien progressat molt en un castell que feia dues setmanes es presentava ple de dificultats amb poques pinyes bones, problemes amb baixos i segons i tot de canvis en gairebé tots els pisos, i molta incertesa. Tot això es va poder anar resolent, i la sensació era que arribàvem bé però un pèl justos per provar el 4de8: als assaigs de dimarts i dijous, en tot cas, la gent d'altres colles que ens van donar un cop de mà ens deien que tenim molt millor els castells del que ens pensem. Però era evident que hi havien coses que s'havien d'arreglar i que per fi es van arranjar, i que si no fem pinyes com les d'aquestes setmanes tot és molt més complicat.
Diuen que l'assaig de dijous va ser el més multitudinari de la història de la Colla, amb uns 210-220 castellers sense comptar canalla. I així sí, collons, que surten les coses.
Així el 4de8 va pujar al primer peu; des de l'agulla el vaig veure força parat fins a la carregada. Sembla que un dels rengles va perdre mides i a la descarregada el castell es va remenar una mica. Hi va haver un moment que pensava que si allò s'agreujava patiríem, però es va poder aturar la remenadissa i es va descarregar amb una eufòria poc controlada, amb el 2de7 a la vista que, en teoria, era el gran repte del dia, malgrat que era clar que el 4de8 era un repte no pas petit.
El 2de7 era una incògnita perquè tot i que la feina de tronc i pinya havia estat espectacular, amb molts canvis per tot arreu respecte a l'any passat, també arribava un pèl justa de temps, però amb els darrers assajos es va considerar que estava prou bé com per tornar-la a portar a plaça. Creia que l'únic 2de7 que havíem provat a Esplugues havia estat l'intent suïcida de 1998, però resulta que també en vem fer un intent desmuntat l'any 2011, l'any que l'havíem carregat a Torredembarra i l'any dels 3de7 per sota; sembla que a aquella torre li va passar una cosa semblant que a la primera d'aquest diumenge.
Així que amb la confiança de saber que havíem fet la feina i que sant Mateu ens estima molt, les gralles van començar a refilar l'ascensió d'un 2de7 que es va dreçar sòlid i espectacular. Tanmateix, les gralles, a l'hora de tocar l'aleta, es van veure burlades per les pors de l'enxaneta, que no va voler o poder travessar el castell. Des de la pinya gairebé no enteníem res: el refilet de l'aleta havia fet les notes que impulsen la canalla a coronar el castell, però el so va ser d'intent desmuntat, confirmat pels brams de decepció del públic, que ens aplaudia aconhortadorament el destret i ens acomboiava vers el segon intent de la putilla dels castells.
Sabíem que teníem el 2de7, però si es repetia la història i la tornàvem a desmuntar o una altra cosa per l'estil, escriuríem un altre lúgubre capítol d'aquesta comèdia dels errors. La Tècnica va acabar anunciant que, efectivament, teníem el 2de7 i l'havíem de descarregar d'una puta vegada, o sigui que en repetició es va tornar a enfilar. Les sensacions van ser molt bones, com en la primera torre, i des de la pinya vaig sentir feliç el toc de l'aleta, que aquesta vegada sí que es va poder escoltar a plaça, i tot seguit la descarregada, que inopinadament, insospitadament, va ser completa: vaig mirar un moment amunt i vaig veure les quartes sortint i els terços que començaven a celebrar-ho, fins i tot deixant-se anar. Vet aquí la meva eixorbadora visió:
Feia molts anys que li anàvem al darrere i no ha sigut fins ara que l'hem feta realitat: al catorzè intent, la meitat dels quals han acabat en llenya; un somni que ha sigut un malson algunes vegades, una espina que per fi ens l'hem poguda treure, un castell que feia molts anys que podríem haver descarregat però que s'ha resistit de totes les maneres que ha pogut. Fins i tot l'hem haguda de fer dues vegades, per Sant Mateu, per ficar-la al cabàs. Però ja està feta, per fi, i aquesta vegada sí, l'eufòria va córrer com la pólvora. No havíem sumat mai el 2de7 al 4de8, i descarregar-ho tot per fi ha sigut increïble i costa molt de descriure. Després de tanta feina, tants anys i tanta merda, el 2de7 ja és nostre, i per molts anys. Visca la torre lliure i independència per descarregar-ho tot.
El Jonàs havia dit abans de la primera torre que en aquell moment tornava a començar la diada, però és evident que després del 2de7 i del 4de8 el tercer castell, tot i que no s'havia de menystenir, sí que quedava una mica a l'ombra de tot plegat. El 3de7 per sota, estrenat per Sant Mateu del 2010 (la temporada següent del primer 2de7 carregat), ha tingut una trajectòria una mica erràtica, però ara sembla que li hem pres la mida. Enguany ja era el tercer: va anar pujant força bé, amb unes dues darreres aixecades més bregades i rebregades i alguna batzegada estranya, que jo amb prou feines vaig poder veure. 3de7 per sota al sac, i ara ja sí, feina feta.
Vem plegar amb un vano de 5 i els pilars rebentabalcons, i cap a la Closca a fer-la grossa en cercavila etilicofestiva després de la Polca d'Ours de rigor.
Pel que fa a les altres colles, Capgrossos i Sants, que acostumen a acompanyar-nos per Festa Major, també van venir a donar-ho tot, cosa que s'agraeix: hem passat de ser una plaça de pa sucat amb oli, que les colles venien a complir l'expedient i prou, que fins fa tres anys no havia vist encara castells de 9, a una plaça en què les colles vénen a donar-ho tot. El nostre públic ens coneix cada cop més i va aprenent de castells, i fins i tot tenim representants de l'Ajuntament durant tota la diada al balcó, cosa que abans no passava. És a dir, malgrat venedors de globus i altres defectes típics de la plaça, si més no cada cop és millor.
En fi, no faig la crònica de les altres colles, malgrat que els agraïm de tot cor l'esforç, i només comento que Sants va fer 3 i 4 de 9, més el 2de8f i el pilar de 6, mentre que Capgrossos van fer 4de9f, 4de8a, 2de8f i van carregar el pilar de 6.
A la Closca hi havia la típica barra lliure de després de fer un castell nou, i com que nosaltres som dels qui considerem que un castell no el tens fins que no el descarregues, evidentment diumenge en vem aconseguir un de nou. Quin serà el següent? Fa de molt mal dir, tot i que si l'assistència a assajos fos més regular i semblant a la d'aquestes dues darreres setmanes, és evident que hauria de passar pel 3de8, començar a pensar potser en folres, plantejar el 9de7, potser lluitar per un hipotètic pilar de 6.... A hores d'ara això sembla llunyà, i és evident que la primera feina hauria de ser consolidar el que tenim: poder portar més sovint el 4de8 i descarregar moltes torres de set. Ja veurem...
De moment, amb l'eufòria d'haver fet la feina que havíem de fer, per haver pogut descarregar per fi el 2de7, sense veu, amb ressaca i encara regalimant alegria. Una setmana de descans i després, cap al putu Concurs de merda, on a veure si tenim més sort que fa dos anys. Encara hem de seguir lluitant «pel que és nostre», pels nostres somnis i per tot plegat, però hem saldat deutes punyents, una torre que dediquem més que mai als que l'han hagut de patir més i ja no hi són. Gràcies per tot.
A la Closca la cosa va derivar cap a la disbauxa pitofa de seguida. Jo vaig ser dels pocs que es van quedar sense dinar perquè vaig estar badant a la barra, i veient que la cosa era un torrent de cervesa, vaig passar per casa un moment que es va allargar força: la Gemma ja havia guanyat el concurs del pernil i altres coses i el terra era moll de líquids diversos i fins i tot havien tancat la barra lliure. Després d'allò vem passar per les Tres Esplugues per veure o mirar de veure el Miki Casals i tal, i quan ja eren cap a les 2 vaig anar a dormir una mona considerable, fet un feliç parrac xop de cervesa i amb la cartera que havia abandonat alegrement a la Closca.
I ara, a seguir treballant.
Més info i fotos, al web.
Leave a comment