Intentaré escriure la crònica de l'actuació a Centelles, però ara és molt tard, estic cansat i... ja estic tornant a parlar de mi mateix.
Arribàvem al municipi osonenc amb núvols d'aquests que fan flaire de tempesta, però els que en saben deien que el vent els trencava i que el xàfec, si havia d'arribar, encara es faria esperar. L'anhel era, però, que plogués, perquè no teníem castells, diguem-ne. Una "passa" de comunions de la canalla ens deixava sense nens, que lligat a desercions en pinya i tronc ens obligaven a abaixar expectatives gairebé per primer cop en algunes temporades, en el sentit d'haver de fer castells de sis com fa algun temps. Sumant-hi el nivell dels Sagals, que van molt forts, i Sagrada Família, que estan pujant com l'escuma, la nostra situació era una mica lamentable en comparació. Però ja se sap que de vegades cal fer una passa enrere per agafar més embranzida després, i que un sotrac sempre pot passar, i que a més una mica de descans de vegades és bo per altres qüestions, des de novetats a tronc a recapacitar que som la colla que som i que les coses no són fàcils ni plouen del cel, normalment.
Érem els tercers en l'ordre d'actuació, fet que em feia gruar perquè la tempesta espetegués, però no va ser així. Començàvem amb un quatre de set "universitari", que vol dir molt més feixuc que de costum, amb dosos de més de vint anys i una enxaneta que ja era enxaneta fa cinc o sis anys o no sé quan, quan encara no dúiem casc. Ja gairebé recuperat de la meva lesió al braç, ja puc tornar a fer d'agulla malgrat que la metgessa de la colla em recomani de no fer-ho. Des del pou del castell vaig veure que era més aviat romboïdal, i després d'unes discussions a segons i tal es va decidir que tirava amunt. El castell no era gens maco però a la foto surt com un colós; és clar, era enorme, i fet i fet es va completar amb relativa facilitat.
I ara és quan haig de parlar de castells de sis, però ja fa temps que n'he perdut la pràctica. Vem fer un tres de sis per sota que en una aixecada anava al seu aire però que bé, també va ser molt fàcil, sembla ser. Com sempre, a l'agulla, veia el meu o la meva segon fent passetes a l'aire i em feia patir que no s'hi posés bé, però res. En tercera ronda portàvem l'anfractuós quatre de sis amb agulla, un castell que no m'agrada gens i del qual ja en parlaré un altre dia. No vaig mirar l'alineació però la nota de premsa de la Colla confirma que hi van haver novetats al tronc; puc dir que el Jonàs, que normalment fa de lateral al pilar als quatres amb agulla, cantava la pinya des de segons, cosa que és noticiable. I poca cosa més, la veritat. No sé si l'enxaneta... potser que llegeixi un altre cop la nota de premsa? Au va! Vem acabar, de forma força novedosa, amb un trist pilar de quatre, aixecat per sota, i tal dia farà un any.
De les altres colles, parlarem dels Sagals, que van dur el quatre de vuit a primera ronda. Tanmateix, els tres primers peus no els van veure gens clars i van "passar torn de ronda", una altra novetat que ve d'allò que "aquesta plaça és meva i me la follo quan em rota". En repetició van enfilar el carro gros a la primera i, llevat d'alguns moviments que recordo ara a dos dies vista, diria que va ser només una mica bregat. Després provaven el Set de Set, que escric a l'estil teutó perquè em surt de la fava, que entre aleta i aleta va semblar que passava una eternitat, i amb el qual completaven, enguany, tota la gamma de set, si és certa la seva nota de premsa, que acabo de consultar per redactar aquesta crònica. Segons aquesta objectiva font, "com no podia ser d'altra manera, [la colla] es guardà per la tercera ronda al castell que ja ha esdevingut emblema dels Sagals: el 3de7 aixecat per sota", que segons el meu record va anar com una seda i el van enllestir refilant "un pis més", cosa que serà digna de veure si va de veres. Els osonencs van plegar veles amb dos estupendus pilars de cinc, i fins la propera. Em van fer bona impressió els de la pastanaga.
I els Castellers de la Sagrada Família, exultants per una diada de Festa Major inverossímil gairebé, van "guanyar-nos, vèncer-nos, derrotar-nos", i tot allò que diu l'Albert Pla a la seva cançó de la violació, amb un tres de set d'inici que era una autèntica meravella (dic això perquè no el recordo, deu ser que estava molt bé, tot amb tot). Oh, meravella una altra volta!, també disposo de la nota de premsa de SaFa. Diuen que "tot i les baixes de gent amb un paper important a la pinya, la tècnica va veure factible provar en segona ronda el 4d7, on es va comptar amb una important col·laboració de les altres dues colles i on estrenàvem una nova anxaneta en una construcció de set. El castell es va anar desfigurant una mica, però la solvència del tronc, el treball de la pinya i la tranquil·litat i seguretat de la canalla han estat fonamentals per poder-lo descarregar", cosa que subscric a manca de més memòria. Van portar-hi per acabar un tres de sis per sota que no va ser tan maco com el nostre (haha) i, segons ells, no van fer el pilar de cinc per la pluja, cosa que ja m'està bé perquè dubto que nosaltres el féssim plogués o no (la veritat és que no ho sé).
Això és intranscendent, però entre naps i cols vaig conèixer la @MartaSaFa, que la segueixo per Twitter, a la qual vaig dir quatre ximpleries d'aquelles que no transcendiran als annals de la Història.
La pluja va ploure i nosaltres vem tornar a Esplugues a fer la quarta ronda els que hi vem anar, que érem menys que altres vegades malauradament, perquè és evident que la colla està en una crisi profundíssima que durarà una setmana. Mentrestant, tinc una reunió de castells cada dia i, diumenge a les sis, més rebregat que un parrac vell, en tenia una altra per discutir sobre una tal pinya solidària contra la pobresa que em podria fer una transferència al meu compte corrent. Però no parlem més de mi mateix.
Salut i castells.
Fotos. Aquí sota, el mastodòntic quatre de set.
Leave a comment