Després d'estudiar una estona he pres la bici per baixar a Cornellà, que era la diada de Corpus, que enguany s'escau molt tard perquè és una «festa mòbil» que es fixa segons la Setmana Santa i la Pentecosta, que al seu torn es regeix per les fases de la lluna i tota la pesca. El cas és que ha coincidit amb Sant Joan i amb la temporada castellera ja força avançada.
De manera que les dues colles líders del panorama casteller venien amb alguns castells de nou ja fets, quan és pels volts de Corpus que s'acostuma a estrenar la categoria (enguany les colles vallenques i Capgrossos ja han fet el tres o el quatre de nou). Fins i tot es diu que per la festa major de Terrassa de la setmana vinent els Minyons volen fer un gamma extra (el tres de deu o la torre). Vist, però, el panorama d'avui, espero que regeixi la prudència.
En tot cas, la diada podria haver sigut entretinguda. Els Minyons i els Verds preparaven la mateixa actuació o molt semblant; sembla que potser els malves descartaven el 4de9f, segons m'han dit, i també sembla que totes dues colles anaven una mica justes d'efectius, diguem-ne. Al seu nivell, Cornellà també volia fer la seva millor actuació de la temporada, de moment --la clàssica de 7. Tenia al·licients, la cosa.
Però ha sigut una merda. Han començat els Verds amb el 3de9f, que anava just de soca i que brandava força; l'anaven aturant, però així que han fet l'aleta el tronc s'ha esberlat i la llenya no ha acabat de ser gaire maca; com que hi havia poca pinya, algun casteller de tronc gairebé cau a terra.
La primera llenya ha semblat que permetia que els Minyons els poguessin passar la mà per la cara, i han tirat exactament el mateix castell. El tres s'ha anat aixecant més o menys bé, el folre aconseguia aturar el moviment, amb alguna dificultat, i, en passar l'enxaneta, sembla que s'ha assentat, però poc temps: el trontoll s'ha accentuat en la baixada precipitada i ha acabat saltant pels aires. Llàstima, perquè estava millor que el dels verds.
Vilafranca, aleshores, després del castell de Cornellà, ha provat el 4de8a, descartant els nou pisos. Entretant, però, havíem hagut d'esperar que tornés l'ambulància, que havia marxat amb algú de Terrassa (o potser de Vilafranca). El cas és que l'estructura del quatre ha pujat rebregada i el pilar, estranyament, fins i tot abans que es desembeinés, s'ha sacsejat molt. Així, un cop fora el quatre, descarregant-se el pilar del mig, fortes sotragades successives han acabat vencent la resistència dels castellers, que després d'haver rebut de valent per tot arreu finalment ha rebentat per dalt, cosa també estranya per tal com els qui més patien els estralls eren els de baix.
I mentrestant han muntat la pinya els egarencs, al seu ritme, per repetir el mateix castell que Vilafranca. I si el tres malva havia anat millor que el verd, el quatre amb agulla ha anat molt pitjor: s'ha tancat moltíssim de dalt i no ha aguantat ni la primera aleta. A més, la patacada ha estat també lletja i un minyó s'ha quedat estès per terra, l'ambulància se l'ha hagut d'endur (esperem que no sigui res i que tots estiguin bé)... i s'ha aturat l'actuació molts minuts. I com que feia molta calor, he tocat el dos.
Segons el Twitter, Vilafranca ha acabat amb una torre de vuit folrada, mentre que els Minyons en repetició han fet el 4de8 i en tercera ronda el 2de7. Malgrat això, dels vallesans han descarregat el pilar de sis, que per la setmana vinent ja veurem de quant serà, mentre que els altres es conformaven amb el de cinc.
La reflexió que se'n pot fer, d'això, la resumeix perfectament Vilafranca al seu Twitter: «Avui hem trencat la ratxa de 8 anys amb el 4d8a i de 2 amb el 3d9f, però conservem la de 9 anys i 9 mesos amb els @Minyons». És a dir, un munt d'hòsties, no gens contents, però si més no han guanyat el principal rival, que segueix estant lluny i que no té sort ni quan els podrien «guanyar», sempre posant-ho entre cometes, que ja se sap que els Minyons no competeixen, només rivalitzen. Avui he vist el minyó que ens impartia classes teòriques sobre aquests conceptes un vespre en una festa de Ganàpies. La veritat és que el comentari dels verds també els deixa ben retratats.
I els de Cornellà, que els vaig seguint més o menys de prop, han tornat a mostrar les limitacions que porten arrossegant els darrers temps, malgrat les promeses de l'any passat. Avui han estrenat finalment el tres de set, que m'ha semblat que s'obria; en tot cas, tant el tres com el quatre de segona ronda tenien uns problemes similars: troncs massa veterans, poc rejoveniment, una canalla molt lenta que fa que s'hagin de defensar molt els troncs, que malgrat que es deformin mai no acaben de semblar que hagin de caure bàsicament per l'experiència dels castellers i perquè, si tinguessin una mica més de gent, en un tres i no res començarien a fer coses molt més bèsties. Però són pocs, amb poca pinya i pocs recanvis, i així estan, fent el segon 4de7 després del de Molins i el primer 3. La torre de sis, per la seva banda, que també ha anat lenta, estava tan parada com una roca, però feia una mica la sensació de feixuguesa. Aviam si s'espavilen. Sembla també que tenen problemes amb els pilars i avui han hagut de fer-los de quatre. Com a darrer comentari, només afegir que els verds no es posaven gaire a la pinya dels Castellers de Cornellà, cosa que em sembla una mica lletja.
Per tot plegat: molta calor, molta lentitud i moltes llenyes. Corpus de Sang? Venien ganes de revoltar-se... jo he pres la bici, #indignat, i he acampat a casa meva, que ara m'espera un tal Weinreich.
Algunes fotos.
Leave a comment