Avui, cinquantè aniversari de la mort de Carles Riba (1893-1959), hem actuat al peu de Montserrat, a Sant Vicenç de Castellet. El sol lleial, rei de la mar i del vent, apretava força a Castellet del Llobregat, topònim durant els darrers anys de la República, evocada de lluny amb un crit d'alegria pel poeta a l'exili. Ens vetllava el castell retallat en l'alt horitzó: la seva silueta emmirallada en el Llobregat amorosia les aigües tèrboles del riu i conhortava el solitari pescador; la mirada embriaga d'un terç el sotjava a través de la nua garriga tot cercant la certesa dels déus en un punt absolut de referència.
La singladura triomfal d'aquesta temporada prosseguí. Presentàrem d'entrada un pilar de 4, salutació del glavi enlairat al castell noble i antic que ens contemplava. En primera ronda aixecàrem el 4de7, esplèndid i estupendu com sempre, que només patí un xic a baixos, però que hagué de pujar al segon peu perquè la pinya era un xivarri constant: hom reclamava que el silenci pogués obrir-se camí de sobte fins al centre del castell, més concentració i eficàcia. El 3de7, que si fa no fa es muntà amb la mateixa fressa, s'aixecà a la primera, però una certa lentitud en l'escalada de l'acotxadora escampà el dubte en el tronc i la pinya; les columnes tremolaren, el castell es bressà al caire de la timba desesperada sota un vent que mai no s'atura ni minva, però amb esforç i fermesa vencérem la petita tempesta. Per acabar, el 5de6, ja de cara a la setmana vinent, que ha donat força bones impressions. Però en tot cas caldria haver assajat molt més la pinya: tot i que el tronc es veu ferm, cal veure si arrelarà sobre una pinya tranquil·la. En pilars, el de 4 per sota. El de 5 era inviable perquè només tenim una alineació de garanties i resulta que dos d'ells estan de baixa.
En resum, una bona diada que segueix certificant la millor temporada de la història, però alguns núvols s'alcen en el futur més immediat i amenacen el nostre petit vaixell, que qualsevol onada bat i inclina i oculta el sol: cal fer rem sempre, sempre mar endins.
Leave a comment