Diada de Tots Sants

Aquesta era la diada del Tres de Nou net de Vilafranca. Després de la bestialitat del dos de nou sense manilles de Sant Fèlix, havien redoblat esforços als assaigs per dur a plaça avui el mite, el conegut com a castell límit. Amb anterioritat ja l'havia provat la colla Joves tres cops: dos a Vila-Rodona l'any 2000 i un altre per Sant Úrsula l'any passat. Tots tres intents van quedar lluny de la consecució. L'altre intent el va protagonitzar la Vella al concurs del 2004 per mirar de superar a la desesperada a Vilafranca, però tampoc no va anar gaire lluny.

Hi ha fotos d'assaigs de Vilafranca amb el tres de nou fins a dosos i es deia que s'havia completat algun tres de vuit sense pinya. Diuen que els assagen de forma especial els dilluns amb una xarxa amb tres forats per poder anar fent quan hi ha poca pinya. El cas és que, per primer cop a la història castellera, semblava factible aquesta fita inversemblant, però no ha estat així.

De forma sorprenent Vilafranca ha decidit obrir plaça amb la fins Sant Fèlix inèdita torre de nou sense manilles. Dic que ha estat sorprenent perquè si l'objectiu principal era la consecució del primer tres net de la història, encetar l'actuació amb el 2d9f era arriscar-se massa, perquè tot i que l'haguessin carregat, és gairebé impossible descarregar-la.

Quan per fi s'ha enlairat de forma definitiva l'estructura s'han anat col·locant els pisos d'un en un molt lentament però amb molta cura. El problema al meu parer és que s'ha bastit massa a poc a poc, la qual cosa ha desgastat els dos pilars fins que han dit prou. D'entrada estava força bé, però en ficar-se dosos i pujar l'aixecador ha saltat el pis de quarts i ha caigut tot plegat. Una llàstima perquè es veia possible tornar-la a coronar per segona vegada a la història i a la mateixa temporada.

Una mica tocats, a la repetició han tirat un quatre de nou amb folre que s'ha hagut de treballar força però que s'ha pogut descarregar (déu n'hi do com bellugava el folre...). Amb el primer castell al sarró a segona ronda s'ha abordat el tema del dia. Abans que es muntés la soca hem hagut d'esperar una bona estona, i quan l'han alçat la plaça ha tornat a emmudir. Malgrat tot, la sensació no era la mateixa que a Sant Fèlix, no notava la mateixa electricitat surant a l'èter, com si manqués la consciència de qui sap que presencia un moment històric. Ja no havia passat amb el dos de nou, i tampoc no ha passat amb un tres que, finalment, també ha caigut amb dosos col·locats. Es tracta, si més no, de l'intent més llunyà que s'ha executat, i obre una llum d'esperança per a què un dia algú en pugui fer l'aleta. El principal problema, un altre cop, ha estat el temps. Si no es pot fer més ràpid, aguantar tanta estona una estructura tan fràgil sembla gairebé miraculós.

I ja ben bé la diada per Vilafranca havia quedat enllestida. Resumint, van fer el dos de vuit amb folre i el tres de nou amb folre. Per acabar van encarar el conegut com a rei dels espadats (suposo que s'ho va inventar en Beumala). Veritablement ha estat un plaer extasiant contemplar-lo, ha estat potser el millor moment de la diada i un dels millors de la temporada, fins i tot.

Amb això Vilafranca ha acabat la seva actuació, que podríem dir que ha estat decebedora i frustrant, tot i que ja es veia a venir que objectius tan elevats serien difícils d'assolir. Amb un tres i quatre de nou folrats i el dos i el pilar de vuit han completat, però, una magnífica actuació només enterbolida per les dues llenyes d'intents impossibles que, de qualsevol manera, defineixen a la perfecció el tarannà d'aquesta colla.

I bé, d'una altra banda, hi havia també a plaça Capgrossos i Sagals. Els mataronins han descarregat una tripleta màgica i un pilar de set magnífic que ha merescut l'aplaudiment unànime de tota la plaça, encara més que el pilar de vuit verd. Els de la camisa blava, amb aquesta brillant actuació, han superat als rànquings dels collons a les dues colles de Valls. Per Sant Fèlix de l'any vinent potser s'haurà de replantejar qui hi ha d'anar. Jo, si de cas, deixaria a casa la Vella, i que s'ho facin mirar.

Doncs res, han entrat amb un tres de nou amb folre que han hagut de desmuntar perquè l'acotxadora s'ha escagarrinat a sisens (semblantment al de la Vella al cinc de nou de Sant Úrsula). No hi ha hagut llenya, i a la repetició l'han tornat a bastir amb una altra aixecadora molt àgil i ràpida. El castell no ha patit en excés i s'ha pogut descarregar bé. Han continuat amb un cinc de vuit molt maco i han seguit amb un quatre de nou folrat que ha costat de quadrar i de descarregar. Han acabat amb el seu pilar de set, que defensen d'una forma molt estranya (amb el segon abocat i el terç molt tirat enrera) i s'han endut l'ovació de la plaça dita més castellera.

Els Sagals, per la seva banda, han descarregat el tres i el quatre de vuit i el cinc de set més un vano de cinc. Ells també estaven molt contents, no segueixo gaire aquesta colla però és una molt bona actuació per ells. I això és tot.

En fi, una altra diada força espectacular, una mica lenta pel que ha costat muntar els peus d'alguns castells i pels intents de Vilafranca i el de Capgrossos. Ha estat molt maco, castells per la vena.

Tots Sants 2005
Vilafranca: i2d9f, 4d9f, i3d9, 2d8f, 3d9f, Pd8
Capgrossos: id3d9f, 3d9f, 5d8, 4d9f, Pd7
Sagals: 4d8, 5d8, 3d8, Vano de 5

[Crònica objectiva a Falques.com]
[Fotos de tots els castells aquí]