Doncs dissabte actuàvem a Lleida.
Dues hores d'autocart passant per Vilagrassa per arribar a "l'eix comercial" de Larida, on havia passat una bonica vetllada el 3 de gener passat fent-hi compres per exemple al Benetton de la mateixa plaça de la Paeria. Però això ja ha passat, és pretèrit i adéu-siau.
Sobre la diada, la vritat és que em suava tant la poctlla que no sé ni per què estic escriguent això. M'havia pres unes vacances de tres assajos per motius diversos, el principal dels quals és que estic emprenyat amb la colla i amb tothom i no volia perdre-hi més temps.
En fi, que vaig ser el primer de baixar de l'autocart i vaig anar de dret a la plaça. Vaig trobar una terrasseta davant del cafè on vem prendre un cafè aquell 3 de gener infaust; el bar es diu Des-tapa't, i a davant hi ha una "impremta" que ven "Cafès, menjars i el de després", que ja m'explicaràs què és això de després. Són molt de la broma, a Lleida. Deu ser per la boira i per la calda insofrible de l'istiu.
A Lleida havíem actuat només un cop, segons les estadístiques, si no vaig errat: va ser fa pocs anys al parc dels Camps Elisis per l'Aplec del Cargol. El record sempre remembrarà aquella cargolada que els Castellers de Lleida ens van oferir al seu local, una cargolada espectaculart de la qual encara en sóc ben agraït. A Lleida hi he actuat també amb Ganàpies, fa la tira al claustre de la facultat de no sé on. Va ser una gran nit aquella, en què em van batejar com a helicòpteru per raons inversemblants.
Cony de Lleida de merda, hòstia. Que se la venguin als aragonesos. Puta merda d'Aragó, també, collons.
Doncs jo estava instal·lat a la terrassa i veia desfilar els castellers, que feien visita turística a la ciutat. Jo encara pensava que em farien una visita sorpresa, però com a somiatruites no em guanyaré mai la vida. A les sis la gent s'aplegava a la plaça i aleshores era el moment de fer veure que encara sóc casteller i m'enfaixava una mica, així com qui no s'hi capfica, en aquella tarda bonica, i aleshores començava a cercar fotògraf etz i tot plegat, i érem tercers 'as usual' i havíem de fer 4, 3 i 5 de 7.
I què n'hem de dir, de la diada? Havia pensat d'apuntar-ne alguna cosa per allò de recordar-ho i poguer posar més suc a la chrònica, però no ho he fet i així això surt com un putu xurru. El 4de7 de primera ronda va anar així sense cap problema a destacar, pel que en recordo; feia d'agulla i el meu baix feia una mica de cara de merda d'oca, però així en general va ser un altre 4de7 més en la història dels Cargolins, que ja m'explicaràs. En segona ronda era el torn del 5de7, que sembla que va pujar amb algun petit problema que ni putes quin era. El cas és que els Castellers de Lleida havien caigut del mateix castell en l'inici de la mateixa ronda. Això, i que sembla que hi havia algun problema al tronc, va fer que la canalla no s'hi trobés còmode i un dels que anava a la torre no ho va veure gens clar i es va fer enrere. I intent desmuntat de cinc de set.
El Pau de Moixis havia gravat amb Periscope el castell; m'havia demanat si era un 5de7 normal i tal, i li vaig dir que sí, que aniria bé, en principi. I al final es va veure que no va anar bé, som una colla de cagadubtes. En repetició, tot seguit, tiràvem el 3de7; com que fèiem el castell immediatament després del 5, sense cap castell d'altres colles pel mig, van haver d'anar a caçar alguns cargolins esgarriats que havien anat a pescar cerveses, com ara l'Àlex Z. Per la meva banda, d'agulla a la diria que buida, hi havia un buit de pressió bastant intressant pel costat que tocava a la rengla. Ja de bon començament em trobava molt més a prop de l'agulla de la plena que no de la de la rengla, i així quan va anar pujant el castell ben aviat es va fer sentir aquest buit. El segon del meu baix tendia a anar-se'n cap a la seva dreta, el forat del buit, i demanàvem més pressió d'aquella banda; sembla que la rengla també se'n nava cap al mateix cantó. Com que fèiem un simple 3de7 no va suposar cap problema, i apa, descarregat.
I en repetició havíem de tornar amb el 5de7, perquè el teníem i si no hauríem hagut de tornar a fer un castell de sis, suposo. Aquesta vegada el castell va pujar més ben quadrat, sembla que malgrat els possibles dubtes la canalla va voler travessar el castell, i llestos, descarregat. El 5de7 és el castell que més vegades fem a l'any i el tenim força apamat. Per acabar, per alguna raó que no vaig demanar, no vem fer pilar de cinc i ens vem conformar amb dos de quatre.
Pel que fa a les altres colles... Doncs res, avui tampoc no en parlo.
@cdlleida 3d7 5d7c 4d7 3p4
@moixiganguers 2d7 5d7 4d7a vano5
#Castellers #Esplugues 4d7 id5d7 3d7 5d7 2p4
Vem anar a buscar birres al súper del mateix Eix Comercial™. L'escamot paki havia fracassat en l'intent de trobar-ne algun a prop. Quan vem tornar a la Paeria tot just començaven a ballar la polka d'Ours: ja en són 3 de 3.
I tornem a Esplugues, que a Lleida no se'ns hi ha perdut res, pel que sembla. Dues hores més d'autocart mentre perdia el Barça i parlava una mica per WhatsApp per arribar a la conclusió que tot és una merda. Adéu-siau. Amb tant de viatge d'autocart alguns es pixaven a l'autocart, com ara l'. Massa viatges pel Territori.
Leave a comment