Bon dia. Comencem la crònica amb qüestions lingüístiques: segons la normativa, s'ha de posar guionet en els noms compostos en què el segon terme comença per essa o erra i el primer acaba en vocal, com ara Vila-rodona o Vila-seca. Pel mateix motiu, Poble-sec, que tothom escriu «Poble Sec», hauria d'anar amb guionet (si no, per què collons es maten a inventar-se normes contradictòries els de l'Institut?). Tanmateix, fins i tot la parada de metro de la línia 3 no l'hi posa, malgrat que, si entreu als plànols dels districtes de l'Ajuntament de Barcelona, oficialment sí que hi va. Per altra banda, el nom corporatiu dels Bandarres és, de forma força clara, «Castellers del Poble Sec». En aquest sentit, per tant, hauríem de fer més cas al nom real que no pas al normatiu. De tota manera, hauríem de ser conseqüents i, si parlem del barri, hauríem d'escriure'l amb guionet, mentre que si ho fem dels Castellers, no l'hauríem de posar. Això introdueix una certa ambigüitat, motivada per les normes contradictòries de l'IEC, i fa que dubti com escriure-ho. Tinc tendència a fer-ho amb guionet i seguiré així, malgrat totes les reticències.
Em llevava a les onze i queia el xàfec de la vida, tempesta de primavera violenta, amb calamarsa àdhuc. Sortia de casa, dutxadet, a tres quarts de dotze: tenia un quart d'hora per arribar-hi, entre semàfors mal posats, plugim posttempesa i cotxes errívols esquitxant bassals oliosos pel contínuum Laureà Miró-Sants-Paral·lel. Per Plaça d'Espanya tot era força més eixut i les clarianes guanyaven espai a les nuvolades, que s'anaven trencant. Bufava un vent fresc de pluja, però on tocava el sol, caldejava. I a un quart ben tocat d'una començàvem l'actuació amb els pilars d'entrada, que després de les disquisicions normatives i de la crònica metereològica, podem passar a evocar amb pregona delectança.
Els invencibles Cargolins érem segons en l'ordre d'actuació i encaràvem l'ambiciosa diada amb un 5de7 molt solvent, en què sembla que un segon estava girat però que, amb tot, va anar com una seda, assenyaladament en esguard del que férem fa cosa d'un any també al Poble-sec, en què de poc que no ens el mengem amb patatones. El principal problema d'aquell cinc va ser la rengla, que venia cap a mi i no podia aturar-la; ara entro d'una altra manera al lateral de la rengla i hi arribo molt millor. Bé, un 5de7 esplèndid que donava pas al 3de7s, veritable repte de la jornada.
L'any passat, després del primer que vem fer --ara penso, d'altra banda, que tantes collonades de normativa i després escric «vem fer» amb tota l'alegria del món-- diria que per Festa Major, en vem fer set de consecutius en totes les actuacions, fins i tot a Bunyuel (Navarra). L'any passat també vem començar fotent-nos el primer 3de7s pel cap, a la Diada del Raspall de Gràcia, si fa no fa a principis de juny. És a dir, que hem començat pràcticament igual. Aquest 3de7s, pel que m'han dit i he vist, va pujar molt bé fins al darrer pis que, com tothom sap, és quan de debò comença la gresca. La primera aixecada dels segons damunt els baixos va ser una mica un nyap: sembla que la rengla, que sempre puja més tard, va alçar-se molt més ràpid, deixant la plena més avall; el castell es va girar molt, sobretot la rengla, i va acabar petant. No n'he vist els vídeos i les fotos sempre enganyen; en tot cas, 3de7s pel cap. La meva tímida i modesta opinió és que potser no l'havíem acabat d'assajar bé, perquè d'assajos amb una pinya solvent no en fem tants, i potser una de les poques que va haver-hi va ser la de divendres passat. En fi.
D'altra banda, a l'assaig vem fer la primera prova amb una mica de garanties de Truita de Set, versió 7x7.
En repetició tiràvem el 4de7a, que el Roma em va dir que tenia un rengle molt obert i que les fotos m'han mostrat que va ser una mena de plaça de braus romboïdal molt lletja; expiació per anar a la plaça del Concurs... La pinya era una mica un xivarri i un dels baixos va patir força, però bé.
En tercera ronda, per plegar amb aquesta cosa, dúiem un facilot 4de7 que tampoc no va ser el més maco de la història i que també sembla que va tenir alguns problemes de mides. Hi afegíem un pilar de cinc després i un altre any que comencem amb una llenya de tres per sota.
De les altres colles, Poble-sec estrenaven les tres estructures que portaven en l'agenda. Obrien amb un 4de7a que no recordo gaire, però que devia estar relativament bé. Aquest castell l'havien desmuntat a Esplugues per Sant Jordi un parell de vegades, han fet bona feina mentrestant. En segona ronda provaven un 5de7 molt remenat en què l'acotxadora de la torre va tenir molts problemes per col·locar-se; van haver-lo de defensar força. Van seguir amb un 3de7a que, segons el seu Twitter, va ser «impecable», i van enllestir amb dos pilars de cinc, un dels quals per sota. Moltes felicitats als Bandarres, han estat fent molt bona feina aquests darreres anys.
Moixiganguers d'Igualada eren tercers i, una mica limitats de camises, van portar un 5de7 amb algunes novetats al tronc, segons em diuen, que no va ser tan maco com el nostre però que va estar molt sòlid; després portaven el 3de7 i el 4de7, aquest segon de cara bastant al 4de8 que volen descarregar d'aquí dues setmanes --ja el van provar fa algunes setmanes, però el van haver de desmuntar diria que tres cops. Van plegar amb un pilaret de cinc, i apa, a dinar.
A dinar, que els Bandarres ens van convidar a botifarra i, oh sorpresa!, va aparèixer el nostre déu, l'omnipresent Jaume Barri, que va fer una actuació força semblant a les de Ganàpies, una mica més adaptada a la canalla, però molt divertida. I aleshores els Cargolins i els Moixiganguers van escampar majoritàriament, i uns quans ens hi vem quedar, a fer birres i una mica de ballaruga amb un parell de grups de ska, fins que es va fer de nit i vaig baixar a Sants a sopar i fer-ne les últimes fins ben bé les dues de la matinada. Segons @aiinoooa, «@cargolins @moixiganguers @SagalsdOsona @capgrossos @JovesValls @jovedetarragona @xicsgranollers @borinots han fet festa amb @bandarres». S'ho tenen molt ben muntat, els bandarres...
I ara, què? Doncs assaig dimarts i dijous, divendres final de la Copa del Rei, dissabte actuació a Lleida, i diumenge, la súper pinya i @eloctavodia.
Si em permets, des de la torre del cinc, el cinc no va resultar gens solvent ni maco, ni va anar com una seda. A la torre, que estava completament desplaçada, vam patir molt i molt. Salut!