Ja s'ha acabat la temporada definitivament, un any que ha estat com deia a l'última chrònica molt llarg i ple de giragonses i algun capgirell impensat. L'any ha acabat de la millor manera, amb una darrera tombarella infernal, però ara ja és moment de mirar endavant i començar a pensar en el que ens vindrà. El 2013 sospito que serà un any molt bo en tots els sentits si sabem reconduir el potencial de la Colla d'una manera diferent de com ha estat els darrers temps.
I amb el cap ple d'aquestes coses, arribàvem a la Closca per fer el clàssic sopar de final de temporada. Vaig arribar-hi d'hora, mentre la Vella preparava la teca.
Suposo que si les dones de dalt veuen aquestes fotos, tornaran a denunciar-nos a l'Ajuntament. De fet, incomplim un munt de normatives a la Closca, cosa que està molt bé. També això ens ha portat algun problema amb els veïns. I entre les unes i els altres, el tema de la Closca està en perill. Salvem-la!
En tot cas, feia molta patxoca, la Closca, abans de començar l'atac furibund:
Al bar, un Emmel radiant anava preparant les cebes, o el que fos que sigués allò:
Tanmateix, les hores no van passar debades, que diuen, i uns cubates més tard la lluminositat s'havia enfosquit un pèl i es lliurava a ominoses meditacions.
La nit confon... Van posar la segona part del Barça, que ja guanya tres a zero, i finalment sèiem on hi poguéssim capiguer: la Closca se'ns fa petita. El sopar va ser molt bo, com cada any, amb el menú tradicional, i en acabat van posar els vídeos de la temporada, un dels quals era aquest:
Van passar també les fotos de l'any, que vaig estar triant del meu arxiu i que el Ramsès va acabar de destriar. I el cas és que entre unes coses i unes altres, segurament algú no va sortir-hi: com a simple descàrrec, només puc dir que no puc estar al cas de tothom, ni puc saber si durant l'any he deixat de fer fotos a algú, i que qualsevol altra mena de queixa en aquest sentit i en la revista me l'acostumo a passar pels collons.
Alguns brindis, alguns parlaments, i ja podíem donar els actes protocolaris per acabats. Van estar explicant-me els comentaris del grup de Facebook d'AZU sobre la meva crònica, que havia estat molt tranquil·leta i, aprofitant això, contesto per aquí algunes collonades que hi han dit. La primera és que «no en tinc ni idea de castells»: és possible, mai no he negat que tècnicament no sóc un expert, però bé, a banda d'algun error que hagi pogut cometre d'apreciació, el que hi ha segur és una visió dels castells molt diferents de la seva. Però tant se val, reconec que no en sé gaire. La segona és que diuen que vaig dir mentides en una chrònica de Xics: només comentava el que m'havia dit una persona destacada de la meva colla, però veient que valia més no escampar merda, vaig esborrar el comentari. Sobre si és demagògic el text o si hi dic mentides, fora del camp ampli de la ironia no hi ha res. I finalment, no «em rendeixo a les evidències», simplement dic el que he vist, tot i que ho hagi pogut veure malament. Sempre he dit el que he pensat de tothom, si això és «rendir-se a l'evidència» doncs d'acord. Sempre he dit que els AZU fan els millors castells, però segons el meu humil punt de vista fan moltes coses que no m'agraden gens. Però és evident que me'ls estimo, hi conec molta gent i fa molts anys que hi coincideixo...
En fi, després d'aquest excurs, segueixo dient que la festa va anar al ritme habitual, que es va allargar força, fins que sortia el sol, i que la senyora de la neteja va arribar cap allò de les sis de la matinada, amb els borratxos campant-hi. Jo torno a dir que no pot ser que aparegui tan d'hora, que o bé vingui el diumenge a la tarda, o el dilluns, o un altre moment. És increïble això...
Vem estar comentant la història i apa, fins l'any vinent. Un any que aviam com anirà, espero que molt bé... Algunes fotos.
Leave a comment