La codonyera és l'arbre que fa codonys, uns fruits arrodonits molt dolços i que tenen un gran interès culinari. La Codonyera és un poble d'uns tres-cents cinquanta habitants situat a la província del Terol, a la Franja de Ponent o de Llevant, segons la perspectiva. Seguint la tradició, no sé si encetada enguany, de voltar pels Països Catalans fent castells (ja vem estar al Rosselló), avui hem pogut gaudir de l'hospitalitat d'aquesta bona gent i de la seva curiosa parla, que se sentia força pel carrer.
Cap a les nou del matí hem sortit d'Esplugues. Més de tres hores després i tres peatges, a més d'una carretera plena de revolts, hem arribat a la Codonyera. Hem vagarejat una mica pel poble, pel parc, pels carrers, pels bars, hem fet una visita guiada a l'Ajuntament, i cap a quarts de tres hem baixat a dinar. Les taules eren plenes de pa, embotit i vi, i a un racó hi havia una cassola on coïen caldereta de be. Ens hem atipat com lladres i au, cadascú ha fotut el camp en direccions oposades: cap a l'ermita, cap el parc, poble endins o camp enllà. Una televisió local ha entrevistat la Cap de Colla i el Cap de Pinya, que han hagut d'explicar en castellà les beceroles de la castellística (era divertit sentir la Sílvia xapurrejant castellà, hehe). Vora de quarts de sis un speaker ha proferit: «A las seis en la plaza exhibición de castellets; repito: de castellets». Hem enfilat carrer amunt i ens hem anat enfaixant a poc a poc.
La plaça, que es deia d'Espanya, era mig deserta, només alguns iaios seien al voltant. Ens hem retrobat amb un parell que viuen per allà i que han tornat a fer castells després d'un temps. Hem muntat el pilar d'entrada, de quatre, aixecat per sota i caminat. Ha anat com pot anar un pilar per sota i caminat després de força temps sense assajar-lo: xungu. Això no ha obstat perquè la gent restés bocabadada: que en són de folls aquests catalans. Quan l'havíem de girar l'hem descarregat, i au, a fer altres coses.
Érem uns cinquanta, era poc assenyat fer cap altra cosa que castells de sis bàsics. Hem començat descarregant un tres de sis sense problemes, que he viscut sota l'aixella d'en Dídac, un gran (i gros) baix. Tot seguit ha estat el torn del quatre de sis, que com sempre ha pujat desquadrat. Des de la posició d'agulla he observat el meu rengle completament girat, i tot plegat bellugadís. Fins i tot el nostre graller hi posava emoció a l'acte ensopegant amb les notes. Quan l'enxaneta anava a fer l'aleta s'ha desequilibrat i el públic, que havia crescut en nombre i disminuït en edat mitjana, ha proferit un «Ai!» d'angoixa i estupor. No res tot plegat, perquè s'ha tornat a agafar i ràpidament ha fet l'aleta i s'ha completat sense cap més problema. Allò va ser flors i violes, bufar i fer ampolles comparat amb els castells de diumenge passat.
A tercera ronda hem tirat el quatre amb el pilar al mig. M'havia vist de dau al paper de la pinya, però resulta que he entrat de terç al quatre i ho he fet amb tota tranquil·litat. Ha pujat desquadrat, com sempre; tremoladís, com sempre; però sense massa problemes. L'acotxadora ha entrat a coronar el pilar, tot bonic i meravellós, i un altre quatre amb agulla al sac. De comiat, dos pilars de quatre simultanis, i corrents cap el bar assedegats de birra. Dissortadament ha trencat a ploure, un ruixat procel·lós que ha infòs basarda als cargolins, que emporuguits i atemorits per quatre gotetes han corregut a amagar-se a la seva closca (l'autocar).
En resum, una expedició interessant a Ca la Franja, un bonic xàfech i unes set hores de viatge. Mentre tornàvem, llamps i trons ens arredossaven. Escoltant Thrash Metal enmig de la tempesta, gaudint de l'aigua quan hem parat a l'estació de Tarragona, bevent de la bóta i escrivint aquesta crònica. Visca la mare que em va parir.
[Les photos son ici]
Festa Major de la Codonyera
Esplugues: Pd4scam, 3d6, 4d6, 4d6a, 2Pd4
Leave a comment