Ja hem acabat la temporada i ho hem fet repetint la nostra millor actuació, que és la clàssica de vuit, tot i que aquesta vegada sense pilar de cinc per acabar. Ha estat una temporada força estranya amb alts i baixos de camises a plaça i assaig i stranger things entre el setembre i el novembre de tota mena que no cal explicar ara. Al final hem redreçat un final de temporada que estava sent una mica trist i, de fet, entre Sant Just i el Poble-sec hem descarregat tres 4de8 i un 3de8, a més de fer el 2de7 a tot arreu. La sensació és que hi ha molta feina a fer per reviscolar com a mínim l'aspecte social de la colla, o si més no és la meva sensació, i que sense això ens faltarà gruix de colla per com a mínim mantenir els castells que tenim ara. La sensació d'anar perdent gent i embranzida i tot plegat es manté en el temps, però si més no hem acabat la temporada amb molt bones vibracions i ara aviam si els nous equips tècnic i directiu saben capgirar aquesta inèrcia.
Mentrestant jo m'havia despertat cap a les vuit del matí però estava bastant rebentat i no vaig sortir del llit fins passats dos quarts de dotze. Vaig anar ràpid a agafar la bici i vaig baixar tan corrents cap al Poble-sec com el putu trànsit de merda i alguna patrulla de policia em van permetre. En menys de vint minuts ja hi era, vaig obrir-me pas enmig de la gentada que omplia el carrer davant la biblioteca, hi vaig aparcar la bici i em vaig enfaixar, tot i que no hi havia gaire pressa perquè el ritme d'inici no era el més àgil, precisament. Vem enfilar els pilars de 4 i, com diu sempre la nostra alcaldessa, "vem donar inici" a la cosa, perquè dir "començar" li deu semblar massa col·loquial. Si tots els problemes lingüístics de l'alcaldessa es reduïssin aquestes collonades... En fi, tornem al tema: després dels pilarins vem donar principi a la Diada de Tardor dels Castellers del Poble-sec, amb els quals per cert hem actuat enguany ni més ni menys que, atenció!, sis vegades: a Sants pel Triangular, a l'Aniversari de Sagrada Família, per Sant Jordi a Esplugues, al Poble-sec a la primavera, a Can Vidalet i un altre cop al Poble-sec, per tardor. Els Bandarres són una colla simpàtica amb la qual actuem sovint, però enguany potser n'hem fet un gra massa.
Els Castellers del Poble-sec feien el 4de7 amb agulla i aleshores era el nostre torn. Al postassaig de divendres fèiem la porra per veure amb quin castell sortiríem, i el meu pronòstic era que segur que no sortiríem de 4de8 perquè era el que havia anat pitjor a assaig, i si volíem sortir a assegurar potser la millor opció era sortir de torre i continuar amb el 3. Però no, m'errava completament i vem sortir de carro gros. Ja veus quines coses.
El quatre, que va pujar al segon peu, es va tancar força bé, tot i que jo a l'agulla tenia la sensació que potser podria perdre la meva posició. Va pujar força parat i amb bones mides, però un altre cop com l'altre vegada el meu rengle es va tòrcer: el baix i el segon demanaven ara no recordo si dreta o esquerra; el segon estava molt tort i el terç, per compensar, es va posar gairebé només a un peu i compensant cap al costat contrari, fent que tot plegat fos com les costes del Garraf. Però bé, la resta del castell estava bé i segons la foto sembla un 4de8 molt maco, malgrat que sembla que alguna quint a la primera remenada havia demanat que es desmuntés...
Les altres colles van anar fent, amb un 4de8 de Sagrada Família que també em va semblar prou solvent, i es tancava ronda, els Bandarres feien el 5de7 i patapam, ens tocava. L'estratègia era molt semblant a la de Santa Magdalena, anar pas a pas, i la passa següent era el 2de7, que com ja he dit tenim molt apamat: en les quatre darreres actuacions l'hem fet, és el sisè des de setembre i el desè de l'any i, des que el vam recuperar a Festa Major de l'any passat, i sense tenir en compte dos intents desmuntats, és la quinzena torre consecutiva descarregada. Amb la confiança que tenim amb aquest castell el tronc s'anava enfilant i, de cop, vaig notar moltes sotragades que baixaven fins als segons (normalment hi faig de vent petit). Després, preguntant, el Rai em va dir que era la pitjor que hem descarregat mai, tot i que després al vídeo no semblava tan malament. Com ja vaig dir en alguna crònica de fa poc, ara també podem defensar les torres, no com abans, quan a la primera batzegada petava tot.
I aleshores Sagrada Família també va portar el 2de7, que era el seu primer de l'any, i ja d'entrada es veia que allò no anava a l'hora: una ventallada va sacsejar tota la torre just abans de carregar-la, però encara la van aguantar fins a la sortida de canalla, que ja no van poder salvar. La llenya, que em van dir que no va tenir conseqüències greus, ens va deixar sense ambulàncies i amb la diada aturada durant més d'una hora. La Marina deia que no ens emborratxéssim abans del 3de8 i jo vaig treure triomfal una coca-cola de la butxaca, i a esperar.
L'actuació havia anat força ràpida, però aquesta aturada ens va portar fins més tard de les 14.30 i alguna gent ja havia anat desfilant. Per exemple, no tinc foto del 3de8 del nostre fotògraf habitual, per la qual cosa suposo que va fotre el camp. El tres va pujar al primer peu força rodonet i força ben quadrat. No sé què dir-ne: el vaig veure molt millor que el de Santa Magdalena, amb alguna remenada que en cap cas em va semblar gaire perillosa, a diferència de l'epilèpsia general de Santa Magda. Bé, estàvem molt contents, la vritat.
Per acabar vem fer tres pilars de 4, no sé per quina raó, però és estrany acabar una diada com aquesta sense pilar de 5.
La diada ens havia anat molt bé i anàvem a dinar amb els poblesequins al parc de les tres xumeneies. Hi havia escudella i tal i quan van desparar taules i tot plegat el DJ va començar punxant molt de coses que tendien a la merda de música aquella que em nego a escriure, però després va anar millorant i vem passar una bona estona fins a les nou, crec, que era l'hora fins la qual tenien permís.
Al començament ja he valorat una mica la temporada i ara em penso que no tinc ganes de tornar-hi. Bàsicament jo l'he vista molt irregular, amb els alts i baixos i amb moments molt perillosos de manca de camises, de ganes, d'una mena de projecte que no sigui el dia passa any empeny, amb alguns problemes interns i també externs i, en general, aquesta dificultat que jo en dic de "fes-te teva la colla" i implicar-s'hi de debò. Ja dic que no tinc ganes de criticar el que segurament ha tornat a ser la millor temporada de la colla, si més no per resultats --un 4de8 menys que l'any anterior però dos 3de8 i deu torres, per cinc de l'any passat; hem abandonat alguns castells, com l'únic 3de7s i només dos 7de7, etc.--, i ahir estava orgullós de portar la meva camisa allà a plaça i durant la festa, i tal, però bé, que tenim problemes estructurals que s'arrosseguen des de fa temps és bastant evident i ja veurem si es poden resoldre o no.
Aquí s'acaba aquesta temporada, fins l'any que ve. Ara a fer la puta revista, tancar alguns temes i ja veurem la nova Junta i Tècnica de l'any vinent. Pel que fa ahir, l'actuació completa va ser aquesta:
Castellers del Poble-sec 3pd4, 4d7a, 5d7, 3d7a, pd5
Castellers d'Esplugues 3pd4, 4d8, 2d7, 3d8, 3pd4
Castellers de la Sagrada Família 3pd4, 4d8, 2d7c, 3d7s, 3pd4
Castellers de Santa Coloma pd4, 3d6, 4d6, pd4
Els de Santa Coloma van renunciar al tercer castell suposo que perquè d'entrada ja no anaven gaire sobrats i l'espera els devia fer desistir. Passo les fotos que tinc controlades tot i que espero trobar-ne més:
Manel: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157689843089015
Ana: https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157689470176454
De moment no n'he trobat més i dubto que en pugui trobar gaires d'aprofitables. Passo el vídeo resum de l'actuació, i llestos.
Salut i castells i clàssica de vuit.
Leave a comment