Obro la finestreta blanca del meu obscur blog gris, per veure si puc espargir una mica de felicitat lluminosa en aquestes dates tan assenyalades, que en diuen. Espargir rigolatge i gaubança extrems, o si més no esbossar un somriure nadalenc encomanadís. Som a punt d'abandonar aquest any 2007, que ha estat força simpàtic i ha llevat llast del meu farcell. Ara veig alguns horitzons més clars, i navego més lliure sempre sempre mar endins, tot i sol i vern al meu gussi entre perills. De vegades, la mar s'esvalota i vol enfonzar la barca; de vegades és tan plana que no hi ha cap alè hostil que faci onejar l'aiga salada. Segurament he triat la ruta que més em podia convenir, donades les característiques del gussi i del mariner. Potser el meu destí ja estava escrit, i era vogar sense destinació vers l'infinit enmig de l'absurditat abassegadora. Malaurat, o benaurat fat? Que Neptú i Èol i Venus i Apol·lo m'ajudin, i totes les tribus de la terra que tinguin pietat d'aquest desgraciat.
Bon Nadal!
