Avui hem estrenat l'any casteller 2013, un rècord de precocitat probablement: som dia 2 i ja estem alçant pilarets per les places o camps de futbol. Els companys de Cornellà havien contactat amb la Federació Catalana i finalment hi hem estat convidades totes les colles del Baix Llobregat. Després de negociacions i gestions, es va decidir que faríem tots plegats nou pilars amb els colors de la bandera de Catalunya. Cornellà n'ha fet tres, els Castellers d'Esplugues i Matossers dos cadascuna, Castelldefels i Sant Feliu un respectivament. Hi havia també representants de la Jove de l'Hospitalet, de Viladecans, Carallots de Sant Vicenç, Begues i Gavà. Tota la comarca del Baix Llobregat donant suport a les seleccions catalanes, ha estat bonic.
Havíem quedat a quarts de sis a uns cinc minuts de l'estadi per preparar els pilars i assajar una mica. Hem anat enfilant cap al camp de l'Espanyol xino-xano els més de 450 castellers que hi érem. Una mica de desori per entrar. M'hi he trobat el comando minyonetti habitual per allà. I finalment hem aconseguit passar a dins, poc abans que entonéssim Els Segadors a viva veu...
Feia una mica de fred i hi havia algunes clapes buides a la graderia. Segons l'speaker érem 27.200 espectadors: diuen a la ràdio que es la pitjor entrada d'un partit d'aquests des de l'any 1997. La primera part ha estat distreta, amb Catalunya atacant força i amb un gol de penal al segon minut que des del nostre lloc, al gol del Prat, no ens ha semblat gens clar. Ha marcat Sergio González, mig retirat, jugador amb més partits lluint la samarreta de Catalunya i amb una panxa bastant conspícua. El partit ha estat entretingut i quan faltava un quart d'hora per acabar la primera part hem baixat cap a la gespa.
Després d'algun moment de desgavell hi hem acabat entrant, per una portella molt estreta, i ens hem anat col·locant per les bandes del camp. Ens hem fet algunes fotos, hem anat cap al centre del camp i, en acabat, mirant cap a la banda de tribuna, hem alçat els pilars, que han anat raonablement ben coordinats, llevat d'alguna de les teles que s'ha desplegat més tard i una enxaneta que ha trigat més a enfilar-s'hi. Les fotos són força maques.
Hem tornat a les grades que ja havia empatat Nigèria. El partit ha semblat molt més avorrit i l'equip africà ha anat prenent el ritme del partit, amb un davanter o extrem molt motivat. Fins i tot els hooligans de més avall estaven més callats. Els crits d'independència, les onades, s'han anat repetint, i a la fi hem tocat el dos, he pujat a la bici i fins una altra.
Esperem que sigui l'últim partit de costellada nadalenca. Estaria bé tornar-hi l'any vinent, amb una selecció reconeguda internacionalment d'un Estat independent. Però bé, això dels partits de seleccions sempre m'ha fet una mica de tírria i més aviat vull que la tinguem per una mínima decència de país... En tot cas, segueixo pensant que la fórmula d'aquests partits fa temps que ha caducat.
Algunes fotos.
