Recently in Dani Category

Ja ho sé Josep. Ja ho sé. Sense boda, al costat d'una corona sota el símbol de prohibició. Però tiu, ja em coneixes, sóc colloner com el follonero del Buenafuente i no m'he pogut estar de treure aquest tema que tant ens agrada a tots.

A més, no sé per quin motiu, fa temps que sé que demà plourà allà on no tenen platja i la gent parla amb un accent castellà "un poquito como de chuuuul·lo, qué pasa?". I aquí fotrà un sol espatarrant, propici per anar a la platja, a beure una cerveseta i fumar-se un peta, o per veure el fòrum de les cultures especuladores i fer una cerveseta i un porro a la pèrgola fotovoltaica (nova icona de la desenfrenada bogeria turística barcelonina), o fer la cerveseta i fumar-se el petardu és igual on sigui (queden clares les prioritats).

Riuré molt quan plogui, en saber que 21 milions dels euros que formen part dels pressupostos de l'estat van a parar a tan esperpèntic esdeveniment, passat per aigua i amb escenes semi-còmiques. És dur per un anarco-utòpic-republicà-independentista com tu, Josep :P, haver de llegir coses així. Què et penses que hauria passat si la Generalitat tingués control pressupostari total -amb caixa pròpia, ja m'entens-?? Hauríem de contribuir amb les despeses de la boda? Es pagarien des de la Generalitat part de les despeses de la casa reial?? Què en penseu?? Ja no entro en la vessant purament política (de fet l'evoco parcialment parlant de la financiació que tenim al nostre país) que, no cal dir-ho, té molt per on fer petar la xerrada...

Al cap i a la fí, aquest espectacle institucional es paga amb diners de tots els súbdits treballadors que viuen el dur dia a dia dels que no tenim sang blava. I em sembla que cap de nosaltres estem convidats (com prega la samarreta que podeu veure, que cert setmanari satíric inclou aquesta setmana).

Espero els vostres atacs dialèctics jeje

DEMÀ PLOURÀ A BOTS I BARRALS!!! (quina mala persona que sóc)

Holaaa! Em digno a fer acte de presència per aquest brut racó de bits (des del carinyu xDD) presentant les meves excuses per no haver escrit res en molt i molt de temps.

Tot i això em fa l'efecte que no m'heu trobat a faltar gaire oi??? El fet és que en la trobada que en Garusi explica en una entrada anterior, en un lloc anomenat PILSEN jo també hi era. L'home no es va poder estar de recordar-me que portava molt de temps sense escriure-hi res per aquí jeje... La veritat, es que no em conectava des de fa uns quants dies. I quan ho feia no era per divertir-me pas :(

Em sumo a les afirmacions sobre begudes i "plantes medicinals" que el molt honorable President del Quadern Gris fa en l'entrada mencionada amb anterioritat.

Suposo que durant les vacances seré capaç de fer-vos patir a tots amb els meus paupèrrims comentaris i el seu despreciable nivell gramàtic i de continguts.

Ah! Qui vulgui, està convidat a passar una estoneta a la Pilsen i gaudir de tan mundans plaers com vulgui ;)

Pau i prosperitat a tots els borratxos.
Coneixent els últims episodis de violència dialèctica -quines coses de dir...-, vull emetre un missatge de pau, amor i sexe (algú ho havia de dir, no?).
Per quatre dies que tenim, per a què passar-los discutint? Gaudim tothom del sexe (pagat o no), i si pot ser de l'amor. O de l'amistat. I l'odi que floreixi en les nostres perverses ments humanes, s'ha de canalitzar bé, SEMPRE.
Recordeu: odi ben dirigit, és odi sempre positiu. Projecteu el vostre odi en les activitats que requireixin un esforç considerable. Potser una palla acompanyada d'odi us pot proporcionar més plaer del que mai hagueu pensat xD.

Ah! Estic segur que algú, amb una ment ben retorçada aprofitarà per deixar algun comentari tipus "ets un cremat", "et mates a palles", etc; a aquesta/es persona/es, aprofito per fer-los arribar un missatge: tu i jo no som tan diferents... la diferència resideix en el fet que jo m'expresso obertament i tu ets un reprimit. Apa! Això és ràbia ben dirigida cap a tots els capcigranys de ment obturada.

Tothom a utilitzar la llengua!! :P

Bon dia... bona nit... o bona tarda. Ja no ho sé. Quina hora és?? Això d'anar a dormir a les 4 i aixecar-se un parell d'hores després en un sprint acadèmic que després no dóna resultat et deixa fora de lloc, molts m'enteneu no??

Mmmmmm... A més, en aquest deplorable estat de borratxera sense alcohol, he de païr el telenotícies vespre fet en gran part des del Fòrum de les Cultures. Sí, això que fan de no sé què de parlar sobre quelcom. Dir quelcom sobre quelcom. Podria ser un bon eslògan no??

Vull veure com em repliqueu atacant la meva ignorància sobre aquest importantíssim esdeveniment que tindrà lloc a la Diagonal de Barcelona -tocant la mar Mediterrània. Però ben explicat. Penseu que estic sota els efectes psicotròpics que provoquen hores i hores "d'estudi" de temes electrònics. Si ningú diu res, arribaré a la conclusió que a algú important se li ha oblidat dir ben dit què és el Fòrum i de què fan olor els núvols.

Més booooorratxo que mai, us saluda algú que per motius aliens a la seva voluntat no havia pogut donar senyals de vida en aquest treballat blog. Josep, segueix així!!!

Eiii!! Perdoneu la meva absència durant aquests dies. Però he vist com el meu cos perdia momentàniament una de les seves extensions més preciades: l'ordinador!. Quina PUTADA. Jo, una persona jove, dinàmica, amb una dependència raonable (recordem que estudio una enginyeria, necessito programetes i apunts de la uni)...

I a sobre no he pogut expressar-me com havia començat a fer per aquí. Tot sigui dit: necessito sentir-me comunicat. Expressar-me. I no és que aquesta sigui la única manera de fer-ho, però és un canal massiu que et fa sentir realitzat ;).

De moment estic sense ordena. Ara m'han deixat un. I com veieu he aprofitat jeje. Quan tingui el meu tornaré a empipar per aquí com solia fer ok? Déu!!

Coneixeu la sensació de córrer sobre una cinta que es va movent per sota dels teus peus? Com més corris, més ràpid anirà la cinta, provocant que l'esforç que es fa sigui nul en quant a desplaçament -suposat objectiu de córrer-.

Doncs això és la meva Universitat. A més esforç i dedicació, més punyetes docents i més brètols com a professors. Amb comentaris del tipus "de los que estáis aquí, más del 80% nos volveremos a ver el próximo cuatrimestre, dado que no pasareis del 2 lo más probable" del Sr. Oseira; no calen més explicacions.

Sembla que necessitin fer-ho. El senyor Gutiérrez, d'electrònica digital, es deu pensar que tenim un post-grau en la carrera superior d'electrònica i una experiència de treball de collons, perquè fot unes pràctiques de nivell... Seria molt bonic que tots els alumnes de primer any coneixessim a la perfecció els laboratoris i el material i els procediments a seguir. Però "primer any" vol dir: "mai havia fet això abans, m'he apuntat aquí per aprendre, vull saber, expliqui sisplau".

Es com si vas per primera vegada a una classe de medicina i et donen un home que s'està morint, i et diuen "vinga, endavant, vés fent!". No té sentit, oi? Per què ens ho fan tot tan difíci? Sé que una enginyeria és difícil -tot i ser una tècnica, de només 3 anys (o 3 suposats anys)-, però és que a sobre no es para de rebre cops i puntades per tot arreu...

EXPLIQUIN VA, ELS PAGUEN PER AIXÒ!!! Espero que un dia tot canviï, o encara acabaré anant-me. O em fotràn fora per no saber buscar-me la vida. Bé, sempre puc dedicar-me a altres coses. A gratificants treballs amb contractes temporals, ben remunerats i de qualitat. Sí... uuuuuh!!!

Quan entrem en planes web, tot i que estiguin en català, acabarem amb un .es, .com, .org o el que sigui. Però mai amb un .cat. Això de moment. No creieu que a aquestes alçades de la películ·la els Països Catalans haurien de tenir un domini propi que li atorgués una identitat a la xarxa?

Dic de moment perquè des de http://www.puntcat.org s'està promovent la creació del domini ".cat".

Un domini que només aconseguirem amb un recolzament prou clar de totes les capes culturals catalanes i de tots els internautes, que com nosaltres, ens movem per la xarxa en el nostre idioma: el català.

Són uns pocs segons per signar i donar el vostre suport. A les 19.30 del dia 29 de març, i en només 7 dies, es porten contabilitzats més de 25000 suports personals i més de 900 d'entitats i empreses.

Si voleu, podeu llegir el manifest que es proposa abans de signar. http://www.puntcat.org/manifest_cat.asp.

Un altre dia més. Arribo a casa, deso les coses pel mig (sóc una mica desendreçat), em poso còmode i agafo alguna cosa per picar... (cap problema??? portava hores sense menjar i avui havia sobreviscut amb un trist entrepà a la mateixa universitat)

Tornen a parlar-ne. Els terribles fets del dia 11, fa tot just dues setmanes. No es que em molesti que en parlin, al contrari, és un tema del que s'ha de parlar i pensar i repensar i no quedar-se només amb el fet i les conseqüències, sinó buscar quines són les causes profundes i que se'n pot fer. Però no volia parlar d'això.

Volia parlar de la cerimònia d'estat que s'ha organitzat com a funeral conjunt de totes les víctimes dels atemptats de l'11-M. Sempre des del respecte cap les víctimes i afectats. Però no em sembla del tot correcte com s'han fet les coses des del govern (govern en funcions, recordem)

M'hauria agradat parlar d'aquest tema ahir mateix que va ser quan es van celebrar aquests funerals, pero la veritat és que vaig molt de cul. Avui per exemple no puc més. Ahir va ser encara pitjor. La dura vida de l'estudiant. Ai!! pobres d'aquells que pensen que la vida de l'estudiant és una consecució de gresques, borratxerres i orgies. Bé, no vull desviar-me del tema.

Directament: com pot ser, que en una cerimònia organitzada directament per la presidència de l'estat, tingui presència d'una manera tan descarada i diguem monopolitzada la religió catòlica? On és l'estat laic que es descriu a la Constitució? O si més no: com és que no s'ha tingut en compte la multiculturalitat que hi ha entre afectats i afectades -en quant a religió: ateus, catòlics, ortodoxos, i d'altres religions, no només la cristiana-? Per quina raó no es parla dels afectats, familiars, amics, que han declinat assistir? No ho comprenc. Ara més que mai que calia demostrar la realitat de la nostra societat, en aquesta dura prova que han estat els fets d'aquesta massacre en majúscules, què o qui ha fet que els funerals d'estat s'hagin fet sota l'estricta solemnitat cristiana-catòlica? I els funerals civils? I els funerals multireligiosos?

Sembla ser que a presidència (que ha sigut qui ha organitzat els funerals d'estat) no han tingut cap d'aquestes qüestions en compte. I, des del profund respecte cap a les víctimes i els més propers a la barbàrie; m'ha semblat que havia d'expressar la incomoditat que m'ha provocat el discurs -amb certs matissos polítics, expressats a deshora des del meu punt de vista- que el cardenal Rouco Varela, relacionant -amb paraules del Papa- l'us del terror amb tota mena de "nacionalisme separatista", instant a tothom que l'escoltés a no caure-hi "per la gràcia de Déu". He estat buscant el discrus complet. Curiosament, 2 llocs on semblava estar, han estat moguts o esborrats. Potser no sé buscar. Qui ho trobi podrà adonar-se d'aquest matís.

En funcions, sí. En condicions extremes, també. Però trapella fins al final, el cap de l'ens organitzador d'aquests actes -que tot i que no hi estic del tot d'acord, considero que d'alguna manera s'havien de fer-. No amb aquestes característiques, potser, però...

De nou, reitero el meu respecte i les meves millors intencions per tots el que han hagut de patir més de prop tot el que ha passat i, de fet, està passant. Una salutació cordial.

No sóc cristià. Ni jueu. Ni musulmà. Podria seguir dient el que no sóc, tot i que millor deixaré clar d'una vegada per totes que sóc ateu. Però el fet de que hem de morir un dia o altre és indiscutible. Les maneres de com afrontar aquest inel·ludible final de trajecte que són les nostres vides dóna peu i forma a diferents visions religioses.

Jejeje... tot això per arribar a la qüestió que més m'interessa aclarar: el meu altre jo ha mutat, ha mort si voleu. Jo, l'ànima d'aquell antic ens, s'ha transformat en només unes hores d'existència a DaNi.

I vull començar donant un altre punt de vista sobre l'entrada que parla de l'assassinat del conegut líder espiritual de Hamás (o com s'escrigui). Primer de tot deixar clar que la violència no m'agrada. Però -i sé que això em serà discutit-, l'ésser humà porta intrínseca la violència en la seva naturalesa. És utòpic pensar en un món sense violència, i hem de ser realistes i plantejar un món on la violència es canalitzi d'una manera diferent.

Poca broma amb el tema. No sé, amb tanta tensió que hi ha entre dos pols tan oposats com l'israelià i el palestí, us imagineu com seria -per exemple- una partideta al Counter Strike o al mític Age of Empires?? L'exemple sembla una mica ruc. Però cal pensar que seria com fotre-li de cops a l'ordinador quan aquest no rutlla. Com un ninot anti-estress. Sóc conscient del que estic dient, i de la controvèrsia que pot aixecar.

Abans d'alçar les vostres veus, reflexiuneu. Sembla una fotesa de les més grans imaginables. Però davant un dilema de tals magintuds, o es busquen vies secundàries o s'acaba utilizant la via natural: l'expressió de la violència mitjançant la força, imposant la mort i la destrucció sobre els éssers que ens envolten. He donat un exemple molt i molt gràfic i ruc per un problema de l'envergadura que tots coneixem... Però queda constància de l'essència del meu plantejament.

Davant un encreuament d'interessos d'aquesta escala cal trencar-se el cap, però pensant -i no d'altres maneres més mundanes-. Una mica de reflexió, sisplau.

Jo sóc dues persones. La inconcluència es fa palesa. Ni tan sols hi ha concordància en la meva afirmació. No companys, no he begut més cerveses de les que el meu fetge pugui donar compte. De fet mai m'he trobat en aquest límit.

Però sí que és cert que a parir d'ara llegireu articles,textos, entrades -o com recony es diguin- amb característiques clarament diferents. Visca la diversitat! Personalitzaré aquesta afirmació deixant entreveure diferents punts de vista, expressats amb diferents maneres d'escriure, diferents tarannàs, sobre diferents temes. Si extraiem factor comú d'aquesta darrera oració s'obté la paraula clau: DIFERENT.

Jo sóc el Jo diferent del Garusi. Gràcies a l'altre jo he descobert aquesta manera d'exterioritzar els meus pensaments, i canalitzar-los de manera que altres persones puguin rebre'ls, analitzar-los i fer-ne una discussió crítica si es considera necessari.

Considero obert un nou període on Jo, l'altre Jo garusià s'expressarà lliurement sobre temes que vosaltres proposeu, o bé temes que em vinguin al cap. Avisats quedeu!