De sociates i tramvies

Avui han estrenat el bonic i moderníssim nyap del Trambaix. Bo o dolent? En principi, que hi ha hagi més transport públic no és dolent. Ara bé, potser és més pràctic el tramvia soterrat. Però bé, què hi farem, tu, si els polítics ens imposen el que els hi surt dels collons.

Parlant de polítics, el nostre etílic President, Pasqual Maragall, ha demanat una ampolleta d'aiga mineral en el bar que es troba al costat del meu Àrea de Guissona. Venia acompanyat d'una colla d'escortes i del batlle del poble, l'inefable Llorenç Pal·lací. He sentit moltes opinions que qualifiquen de "més aviat lletjot" Maragall, però jo li trobo un puntet d'atractiu, amb les seves canes i els ullets petitons i ametllats. Quan somriu té un aire entremaliat, i quan riu, amb la seva veu característica, és molt divertit i simpàtic. Quan ha d'adoptar un posat seriós, l'adopta, i sembla convençut del que diu, amb seguretat i claredat. Això no treu que l'espot publicitari de les passades eleccions espanyoles el fes fatal, al meu parer: semblava que llegís els cartellets que li passaven rere les càmeres, parlava entrecortat i sense cap mena d'autoconvenciment. Com si només volgués acomplir el tràmit i marxar cap a casa, com si no fos amb ell. A més, aquesta imatge simpàtica d'ell fa que de vegades no se'l prengui massa seriosament. En Queco Novell, de l'equip de Minoria Absoluta de Rac1, a banda d'imitar-lo a la perfecció (tant, que un cop va estar parlant amb en Simancas i, si en Toni Soler no li diu, ell no s'hagués assabentat de que parlava amb un Maragall fals), sap explotar molt bé aquesta faceta còmica del molt honorable President, ejem.

Maragall s'ha aixecat de la cadira (i no sé si ha arribat a seure's, perquè la gentada que l'envoltava no m'ho ha permès de veure-ho clarament) i ha anat a jugar amb uns vailets a pilota. Populisme gratuït, que em treu de polleguera i em fa fàstic. Si volia jugar a pilota, per què recony anava amb sabates, vestit Armani (o quin fos, que jo no domino) i corbata? I tots els fotògrafs immortalitzant el moment. Oi que és entranyable? Tot un President de Catalunya (o és que algú diu "Presidente de la Moncloa", per què hem de dir nosaltres "President de la Generalitat"?) rebaixant-se fins a tal punt de jugar amb la quitxalla d'un barri popular d'un poble essencialment treballador (traient la part alta tocant Collserola). Què voleu que us digui, si tant li agrada el poble pla que compri un piset de setanta metres quadradets, pagui una hipoteca durant trenta anys (o els que siguin) i es deixi el trajo penjat una bona temporada. Que agafi el tramvia cada dia. Que vagi sense escortes. Que faci la compra com tothom, i li hagi d'ajudar a embossar la seva compra a l'Àrea de Guissona. Aleshores sabria què és el poble, mot millor que jugant tot trajat amb la canalla cinc minuts.

Però bé, aquests són els sociates d'avui dia. S'ha pres la seva aiga i ha marxat d'aquella barriada infernal plena de gent mal vestida sense corbata, gent que treballava i alguns que prenien una cerveseta, amb la mainada incordiant i tot de curiosos que emetien comentaris despectius (com jo) o laudatoris (com la majoria absoluta sociata que vota en totes les eleccions). Ha marxat, i no tinc ganes de tornar-lo a veure.

Després, amb el company nou de la feina m'ha arribat el típic comentari de: "jo tinc un amic que va veure com en Maragall beu l'òstia d'alcohol". Bé, aquesta vegada era més proper, perquè el conegut és son pare, que en diversos sopars que ha estat amb en Pasqual ha vist com es prenia de dos en dos els xupitus de whisky o del que fos. L'altra versió que conec és la que m'ha explicat fins l'extenuació ma mare, que quan treballava als jutjats va conèixer una amiga que havia estat molt propera a Maragall quan era batlle de la Ciutat Comtal, i que es redueix a dir que en moltes ocasions al seu despatx es desplomava fart de ginebra i d'altres begudes alcohòliques. I que era Clos qui duia l'alcaldia a l'ombra, que era qui prenia responsabilitats mentre Maragall se n'atipava i queia rodó. I què voleu que us digui, no sé què pensar-ne.

Doncs això és tot. Un President alcohòlic (o exalcohòlic) i un batlle (Pal·lací) sense el graduat escolar i que no sap parlar català. Sociates de primera línia.