Abans, mai trobava el què a les converses banals. M'enervava sentir a parlar d'anuncis televisius, per exemple, o de les notetes que es passaven a classe. Amb la quantitat de gent que es mor de gana -pensava- i aquests tabalots debatent sobre els pits de La Veneno. M'ho prenia tot seriosament.
Més endavant -no fa pas gaire- vaig adonar-me de què ser seriós en totes les relacions és negatiu -tot i que jo encara ho sigui molt, de seriós. La gent ja té prous problemes a casa seva com per anar amb cara d'all per la vida. No s'ha d'enraonar, s'ha de xerrar: alegrement, de banalitats molt banals. Tot s'ha de dir mig en broma, i allò que es digui mig seriosament ha de referir-se a foteses sense la més mínima importància, com per exemple la roba, o la política. La política és la cosa més banal que hi pot haver, però la gent no ho sap veure.
El cas és que el tema em va vindre al cap quan vaig llegir aquest tros del gran Quadern Gris d'en Josep Pla. El text parla, sobretot, de la solitud, però cap al final es centra en aquest tema.
26 de juliol
[...] la fórmula més agradable de la convivència humana és la banalitat -la conversa banal, banalíssima. La relació banal és positiva i reposant, contribueix a mantenir-se en aquell punt de confusió mental que és indispensable per a tenir una bona salut i anar tirant en la vida. La banalitat es pot allargar o escurçar a voluntat. No es pot, em sembla, demanar més.
Enric Frigola m'ha dit moltes vegades que la filosofia de la vida social anglesa és la banalitat. El que xoca desagradablement als anglesos és una qualsevol pretensió humana a l'exploració excessiva, a la profundització indiscreta. [...]
Au, vagi bé, gent.
I es que en Pla ho encerta, quasi sempre, i les palabres flueixen i claven veritats. A vegades, potser ens calen a tots, unes hores de banalitats... a mi també m'agrada (encara que ja no ho practico) badar amb la brossa de la televisió.
(temes inconfessables, vol.1)
Felicitats per la weblog!
Salut!
rellegint m'adono d'una cagada descomunal...
"paraules"
salut!
Bé, en Pla és considerat el millor escriptor del segle XX, i es disputa amb en Verdaguer la primera plaça de la història. És molt bo.
Apa, gràcies per les teves palabres xD (és normal escriure castellanismes en català, la colonització arriba fins aquí).
Vinga, moltes gràcies, i salut.
Josep.