Vint-i-dos de Setembre (hoc, no m'he begut l'enteniment, vint-i-dos). Festa Major Grossa (per contraposició a la Petita, la de Santa Magdalena) de les Esplugues del Llobregat amb Nova i Flamant Llera (m'agraden els noms llargs i complets). Enguany, Primer Any de la V Legislatura Eviternal Socialista, i com no podia ser de cap altre tipus de mena de manera, el pregó també s'ha pronunciat un divendres. Què caldria esperar d'un poble amb semblant dinastia de batlles corruptes il·literats i monolingües (i esbrineu quina és la llengua que no saben...)? Hoc, digueu-me carca, però m'agradaria que la festa comencés quan ha de començar. Mes agafeu-se fort a la cadira, car encar desconeixeu tot l'abast de la innominada estolidesa espluguenca, puix que, segons el programa de la Festa Major, el primer jorn de cel·lebracions és, compte, l'ofrena floral per l'Onze de Setembre. Embolica que fa fort! En aquest poble, d'on eixí l'egrègia Carme Chacon (quin futimer de desgràcies!), s'equipara tot tranquil·lament la diada gegantera, de la qual tot just sóc acabat d'arribat, amb l'Onze de Setembre; acte el qual, si es realitza a un parc homònim no és pas per remembrar el fatídic derrocament de n'Allende en cop d'Estat promogut pels EUA, ni encara menys per alertar-nos dels perills terroristes, ans per reduir a memòria el pregonament benastruc, el sempiternalment joiós, el sobiranament oníric pacte signat de mutu acord entre la Corona Aragonesa i el Regne de Castella, segellat aprés de llongues sessions, això sí, sens cap engruna d'inimicícia.
Hic voldria aclarir que m'encanta rescatar mots de l'oblivió, del cementiri on l'evolució de la llenga els trameté.
Doncs després de molt dir i no dir res, potser demà o passat us en parlaré menys abstrusament.
