Sonet laboral

Cap l'atzucac jo sol m'hi vaig abocar
car sense la pecúnia no hi ha estudis
amb uns pares gasius plens de repudis
per lleixar una carrera sense avisar.

Content de poder estudiar i treballar
mes sense desvagar-me ni fer interludis,
sens ningú a qui dir: «espero que m'ajudis»;
solitud, estrès, boira familiar.

Clients estults, na Marta un corcó infernal,
caixes que no quadren i un llom caducat.
Mil despeses però jo no veia un ral.

Amb prous diners i un any al supermercat
ara per fortuna tot rutlla com cal
a punt de reprendre la universitat.

Bé, feia dos lustres almenys que no escrivia un sonet. És penós, ho reconec. Ja porto un any a l'Àrea de Guissona, i la situació d'ara no té res a veure amb la d'abans.