Fa deu anys, vaig pujar a una bici. Prova no superada, al final va acabar a les escombraries.
Fa un any, mon germà va comprar una bici. Jo me'l guaitava envejós i embadalit.
Fa quatre mesos, vaig tornar a pujar a la bici. La Policia Nacional em va demanar que m'identifiqués. Tan malament ho feia?
Fa una setmana vaig anar de l'Església de Santa Magdalena a casa. Ja veus quina cosa.
Dimarts vaig comprar-me la bici. Una estona més tard, per poc que no atropello una bona dona. Al vespre feia el primer viatge útil, del carrer de casa meva al carrer de Sant Llorenç, i tornada.
Ahir volia pujar a Cal Suís, però la pujada es resistia. Quan anava a escometre-la per darrer cop, la poli local s'hi va aturar al costat, i vaig decidir tocar el dos. Baixant per Països Catalans vaig reventar la càmera del pneumàtic en mirar de pujar a la vorera pel "burdillu" (com se digui). Em va sorprendre, el cabron. Això passa per no anar per la carretera. Em salto tots els semàfors i per la nit vaig contradirecció quan s'escau (la línia més recta).
Avui ja me l'han arreglada. El paio de la botiga es deu estar fregant les mans.
Doncs res: ja tinc bici nova. Ja penjaré la fotu.
Leave a comment