Avui, 8 de març, es commemoren els 110 anys del naixement de Josep Pla. Josep Pla, què n'haig de dir, ja m'agradaria assemblar-me a la seva ombra, però em manca dedicació, moltes lectures, i talent natural. En tot cas, l'adorem com un déu i calculem els anys que necessitarem per escoltar tota la seva Paraula. Mentrestant, li oferim els nostres petits tributs, com ara aquest pobre article, el nostre record, o la defensa continuada dels atacs dels imbècils d'esquerres que l'acusen de franquista. Si tots aquests puristes catalanistes, ja siguin d'ERC o del PSC, o d'on sigui, fessin ni que fos una milionèssima part de la feina que féu en Pla per salvar la llengua, aleshores a Catalunya només es parlaria català. Com diu en Miquel Colomer, per obtenir el nivell C de català no vagis a cap curs absurd de la Gene, llegeix el Quadern Gris, El Meu País o qualsevol volum de la seva OC.
Diuen també que avui és el dia de les dones. Quan llegint el blog d'en Sostres (l'article de l'Avui és boníssim) m'he assabentat de l'efemèride, s'ha il·luminat el dia. Potser la millor medecina contra tota aquesta imbecil·litat del dia de la dona i del feminisme es curaria llegint més en Pla però no ho podria assegurar.
