Aquesta chronica em costa d'escriure per dos motius. I el principal és que hosts espanyoles gallegen ensuperbits pels carrers de la cathalana terra, com si estiguessin a casa seva (per descomptat!), recordant-nos que som una colònia i que la potent maquinària estatal dia rere dia guanya un pam més de terreny i som més a prop de capitular. Ja és hora de deixar de resistir esporuguits i tancats dins la closca: ja va sent hora d'engegar-los a pastar fang, a tota aquesta caterva —exèrcits bàrbars!—, aquest ardat de trinxeraires pollosos guturals saharians.
Pel que fa a la diada castellera, ha estat també força fastigosa. Com que érem poquíssims i nosaltres mai no ens tirarem a la piscina, assenyadament hem fet el que podíem fer. A primera ronda un tres de sis que de tan parat feia basquejar. A segona, una torre que no ha anat tan bé, ha tremolat bastant i s'ha torçat. Finalment, un 4de6a de tota la vida sense gaire cosa destacable. Per acabar, dos tristos pilars de quatre.
Els de Manlleu, els Nyerros de la Plana, sí han forçat la màquina. Després que la temporada passada no fessin l'aleta a cap castell de set, i d'haver hagut de ballar-la molt magra a moltes actuacions en què ni tan sols podien acabar les rondes (o feien tres, tres amb agulla i torre), avui han tornat a descarregar un castell de set, el tres de set. Certament, no tenien prou pinya per fer-ho. Però, i què? I què collons importa? Si l'han fet és perquè podien fer-lo, només els calia més pinya: la d'una segona colla, mal que fos tan limitada com nosaltres. Si Esplugues hagués sofert una travessia pel desert com els Nyerros, jo també aprofitaria la primera avinentesa per tirar a plaça el 3de7. A mi, aquestes crítiques de «no tenien prou pinya, quina barra» em semblen molt desafortunades, crítiques típiques de saberuts setciències com una determinada colla vestida de gris. El que compta és fer el castell, i punt. Si filéssim tan prim, per Sant Fèlix veuríem merda punxada d'un pal. Fins i tot a la Plaça del Blat hi ha sovint moltíssims castellers infiltrats d'altres colles, especialment en les diades més importants.
En fi, van provar el 3de7 a primera ronda, i tot i que el tronc estava molt bé de mides i consistència, l'acotxadora es va encallar a terços o quarts i el van haver de baixar. A la repetició, i a segona ronda, van tirar castells de sis. A tercera ronda van repetir el 3de7, demanant a tothom que s'hi posés: per exemple, jo vaig haver de deixar la meva cervesa fresqueta a la taula, a l'ombra. Van canviar la canalla per evitar repetir problemes. El cas és que el tres va pujar molt més tremoladís i desmanegat que el primer. Tanmateix, per ser el primer en força temps va estar bé, i me n'alegro. Per finalitzar, a més a més, un bonic pilar de cinc.
Doncs de puta mare tot. Molta calor. Vem anar a dinar al seu local, que va estar molt bé certament. I ara els subnormals no deixen de cridar pel carrer com micos tropicals que són.
