I, per fi, arriba l'hora d'escriure la puta crònica castellera de diumenge passat. Així doncs, avui que és la Diada de Sant Jordi, escriuré sobre la Diada castellera de Sant Jordi i bagatel·la.
Normalment ens estrenem a casa per Sant Jordi. Temps era temps, aquesta era la nostra actuació de no sé si aniversari, o una cosa per l'estil; es pot veure, per exemple, en aquesta actuació del 27 d'abril del 1997, en què com a millor castell vem fer aquest monument:
L'actuació també va ser al Brillas, en aquest cas a fora perquè aleshores diria que els jardinets que ara hi han oberts eren tancats (van obrir-los no sé si a finals dels 90, no me'n recordo gens).
Bé, com que tinc ganes d'anar per feina, copio la nota de premsa que el Sergi, molt diligent, va trametre als mitjans en temps rècord, que fa així:
Els Castellers d'Esplugues han actuar aquest migdia al Casal de Cultura Robert Brillas d'Esplugues de Llobregat, al costat dels Castellers de Figueres i els Castellers de Sant Feliu. Aquesta ha estat la primera actuació de la temporada a casa i els cargolins han portat a plaça el 5 de 7, un repte important d'inici de temporada.
Els Castellers d'Esplugues han sortit de 4 de 7 amb l'agulla, el segon de la temporada, deixant el cinc per segona ronda. Tot seguit, els blau elèctric han descarregat un 5 de 7 molt llarg, que s'ha hagut de treballar de valent, especialment abans de la carregada. D'aquesta manera és completava la primera aparició a plaça d'un castell que hauria de convertir-se en habitual des d'ara fins a final de temporada, tenint en compte que la tècnica es planteja portar-lo a plaça a la majoria d'actuacions. Els cargolins han tancat l'actuació amb un 3 de 7 i un vano de 5.
Els espluguins disposen ara d'una setmana per preparar l'actuació del proper diumenge a Les Corts al costat dels Castellers del Poble Sec i els Castellers de Sants.
Diada de Sant Jordi a Esplugues de Llobregat
Castellers d'Esplugues: p4, 4d7a, 5d7, 3d7, vano de 5
Castellers de Sant Feliu: p4, 4d6, id3d6, 4d6a, 3d6, p4
Castellers de Figueres: p4, 3d6a, id3d7, 4d6, 3d7, p5
La història havia començat amb una cercavila d'aquestes que es fan de tant en tant pels formosos carrers d'Esplugues, amb motiu dels 50 anys del cau Sant Jordi. Alguns havíem passat pel local a muntar el dinar de després: calia recollir cadires i taules i etcèteres i fòtils i endergues i arrenglerar-les així com cal als llocs pertinents i impertinents si s'esqueia.
I volant com un esperitat amb la meva bici amb dues rodes circulars, vaig aparcar per veure la cercavila transcórrer: van estrenar-s'hi alguns nens, com ara la Mariona al primer pilar de tots:
Aquesta foto té una llum que fa pena i la càmera fa figa, mes és ço que hi ha, nogensmenys. I res, la cercavila fa perfer un recorregut circular clàssic pel Centre i el Gall fins a tornar altre cop a Àngel Guimerà, a l'Avenç, on jo ja havia begut tres cerveses mentrestant.
L'actuació a mi em va semblar molt tranquil·la, sense gaires problemes, però no ho sé, estava força per la meva petita cleda i no vaig parar gaire esment al que m'envoltava. El 4de7a em va semblar relativament tranquil; recordo que el 5de7, amb la canalla que es va polint, va pujar força lent, cosa que devia fer que es desmanegués, però jo no vaig ensumar gaire perill --tampoc no estava gaire al cas, ja ho he dit--; el 3de7 va volar com sempre i el vano de 5, on estava de primeres laterals per davant, no em va semblar tampoc que experimentés problemes destacables.
Per cert, aquest és el 3de7, el mateix castell al mateix indret un grapat d'anys després:
Però cada cop és més fàcil comprovar si tot el que dic és només mentida o és perjuri contra tots els déus i tots els homes dels Cels i de la Terra. Hi ha les fotos:
I hi ha el vídeo, que com dèiem gràcies a la nova càmera de gravar es penja a la xarxa de seguida; jo encara estic xipollejant en cerveses que el vídeo ja hi és, emergint dels oceans cibernètics aquests.
I res, amb uns quants centenars de pamflets a la bossa vaig baixar xino-xano cap a la Closca, on les coses es van anar emboirant fatídicament fins a una foscor impenetrable. En tot cas, vaig arribar viu a casa. Vaig jugar una botifarra en què tenia la botifarra per cantar més clara de tots els temps, però que no vaig cantar per malaptesa etílica. I la resta ja deu ser història; jo, si més no, ja no ho recordo.
En fi, aquell cap de setmana s'havien concentrat els actes amb motiu del cinquantè aniversari del cau Sant Jordi d'Esplugues. Dissabte hi havia hagut el sopar, en què tot d'antics companys es van retrobar. Jo vaig arribar una mica tard, just per veure alguns antics membres que feien les seves actuacions, i participava en les ballarugues que ens ofrenaven A folk lent, grup nou que com diu el nom fan folk, que compta amb alguns músics de la colla i que sembla que tenen força camp per córrer.
I a la merda tot plegat.
Leave a comment