avril 2014 Archives

Diumenge vem tornar a les places castelleres. Un altre cop: ja ho trobàvem a faltar. Amb tot, una certa sensació d'estancament estantís estagnant s'olora, s'ensuma i penetra pels narius i els badius del nas i estimula les pituïtàries: s'havia dit, una mica de passada o sense acabar-ho de remarcar, que potser tal vegada en algun cas i poder faríem el 3de7 aixecat per sota per Sant Jordi. Els assajos no han anat gaire bé per manca de pinya, i per manca de compromís general s'ha deixat a l'aigüera per a un altre dia.

Això contrasta amb el cas dels Bandarres, que ens van plantar el 3de7s a casa diumenge passat, transmetent un dinamisme atàvic característic. No vull lloar els poblesequins, que ells saben el que es fan i els hi va prou bé; tampoc no és qüestió de fustigar-nos massa: ara bé, potser hi ha alguna cosa que no acaba de rutllar. Quina? No ho sé. Tinc algunes hipòtesis, però d'entrada sóc jo qui també està una mica cansat de tot plegat i també sóc dels qui falten a l'assaig adesiara o hi arriben tard, malgrat que sóc «el de Comunicació», etz.

O sigui que ens vem plantar al Robert Brillas. Els de la Vila de Gràcia no venien a casa nostra des del 99, mentre que els del Poble-sec ja ens havien visitat a finals de març d'enguany. És el segon cop que actuem amb aquestes dues colles aquesta temporada, cosa que està molt bé. I així, mentre els graciencs ens plantaven un 2de8f espectacular i els poblesequins un 3de7s bunyolejat, nosaltres enfilàvem, també com bunyols, el 4de7a, el 5de7 i el 4de7. Els comentaris tècnics dels castells els podeu llegir en aquesta chrònica de la cosa, que està francament bé:

Finalment, els Castellers d'Esplugues, que obrien rondes, han fet 4de7a, 5de7 i 4de7. Tot i que per avui haurien volgut estrenar també el 3de7 per sota, els assajos no han estat prou fructífers i l'han hagut de deixar a l'aigüera. Així doncs, han pujat un 4de7 amb agulla remenadís i remorós que, tot i que s'ha completat sense perill, no ha estat gaire còmode durant l'execució. En segona ronda, i després d'un peu desmuntat --amb unes pinyes que es muntaven molt a poc a poc--, han descarregat el quart 5de7 de l'any també entre fressa i moviments. La canalla, que era nova i que ha dubtat, ha fet alentir la construcció; durant la descarregada, a més a més, hi ha hagut una revinclada per dalt entre la torre i la rengla del tres, que en tot cas s'ha pogut aturar. Finalment, el 4de7 del final, en què s'ha estrenat un terç, s'ha completat sense gaires problemes tot i que hi ha hagut alguns desajustaments per la pinya, cosa que ha fet que tampoc no fos un castell tranquil. Han acabat també amb un pilar de 5.

Hi ha segur alguns errors de precisió: per exemple, sembla que la sotragada del 5de7 --que era el tercer de l'any!-- va venir del tres i no de la torre, però no ho puc assegurar perquè era a la pinya i no he vist el vídeo dels castells i només sé algunes coses que m'han dit i que he vist o intuït. Pel que fa al terç que es va estrenar al 4de7, va ser l'Uri, que diu que tenia la sensació que era l'últim a saber que pujaria i que no s'ho acabava d'esperar i que, malgrat que jo estava d'agulla en el seu rengle i el vaig veure molt bé, diu que li va agafar la moto.

Per cert, per la plaça hi van passar uns quants castellers retirats: dos caps de colla, dos de Finestrelles, un que havia sigut cap de pinyes, i algú altre. I d'altra banda, l'Anna va venir amb un trofeu de la cursa que es feia a Esplugues al matí. Congratulacions!

Aquesta és una bona chrònica o una chrònica de merda? Me la bufa, sóc a la feina i no em puc entretenir gaire més.

Vem passar per la Closca a fer la teca; jo vaig passar per casa per escriure aquella crònica i pujar les fotos a Flickr. Quan vaig tornar, un munt de Bandarres i de graciencs feien gresca al nostre local, alhora que es jugava un torneig de ping-pong que va durar molta estona, fins al vespre. La Junta amb una part de la Tècnica vem discutir sobre el 8 de juny, que és allò del món casteller i la campanya «Catalans want to vote». Sobre això, no dic res més perquè encara prendríem mal. Després d'això, vem enraonar precisament sobre com motivar la gent, la pinya i la colla en general perquè vinguin i puguem fer el 3de7s, el 2de7, el 4de8 i la mare que ens va parir. Des de la meva petita perspectiva de Comunicació i Premsa, dic que hi ha almenys moltíssimes coses que es podrien fer només per informar i comunicar, però jo no dono més a l'abast i, com ja he dit, n'estic ujat.

I la tarda es va allargar, jo vaig decidir fer un tomb per aquesta vall d'abundoses llàgrimes i, un cop a la Closca una altra vegada, el local semblava una cort de porcs amb una estesa de llaunes i de merda per terra i per tot arreu que feia angúnia. I és que nosaltres no som precisament nets i polits, però els Bandarres no ho són gens. Això sí, es van acabar les provisions de birres fredes i vaig haver de passar als gintònics, per fer anar avall la cosa. I el Barça va guanyar un partit esperpèntic i, ara que parlem de porcs, que escorxin la directiva actual del club i les redaccions de l'Sport i del Mundo Deportivo.

I alabat sia Jaume Barri, que ha tret disc.

Doncs ja som dilluns un altre cop i toca escriure la crònica castellera del cap de setmana.

Divendres l'assaig va anar més o menys bé, amb unes pinyes que de vegades són flonges i amb la impossibilitat que les agulles del quatre ens acabem de quadrar mai. Un assaig que es va fer etern i que va acabar vint minuts tard. El Rubén Lozano va ser guardonat com a pinyaire del mes pel mètode científic de l'atzar, i d'altra banda els «formatgets» es van consolidar com a tals, rebutjant per sempre més el nefand nom de quesitos. Ara només falta que diguin espatlles per hombrus, malucs per caderes i no remeneu per no remogueu, que sempre entenc no remugueu i aleshores haig de callar.

La nit es va fer llarga per alguns i sembla que una mica violenta àdhuc, però jo ja feia estona que dormia la mona i quan em vaig despertar per tercer cop eren ja dos quarts de dues, o sigui que em vaig espolsar la son de les orelles i vaig enfilar cap a casa, on m'esperava el dinar.

Tot això, molt intressant.

El cas és que després de passejar una mica pel poble vaig arribar a Cornellà a les 18.00 h, l'hora de començar la diada de Primavera dels nostres veïns, que va ser l'actuació on em vaig estrenar a terços fa un grapat d'anys. Amb la típica puntualitat africana de les diades castelleres, alçàvem els pilars de quatre d'entrada, un dels quals va quedar en intent desmuntat perquè l'enxaneta no les tenia totes. No començàvem gaire bé la cosa i el Lluís no semblava gaire content.

Érem els tercers en l'ordre d'actuació i per començar vem triar el 4de7a, el primer de l'any; hi entrava de lateral a l'agulla i la sensació que em va fer era que el pilar es va bellugar una mica al començament, però jo què putes sé. En tot cas, diria que va pujar al segon peu i que tot plegat va ser lent de la hòstia i etz.

En segona ronda tiràvem el 5de7, el segon de l'any, on torno a entrar de lateral per dins de la torre, un lloc molt estret i on s'està bastant sol amb el segon que de l'altra banda rep molta més pressió. Al nostre ritme el vem muntar, carregar i descarregar, i segon 5de7 al sac.

En tercera ronda expedíem un 4de7, que diria que no va tenir problemes i en el qual s'hi va estrenar l'Adrià de terç. Per acabar, pilar de cinc i cap a la Closca.

Aquesta actuació va tenir la gràcia que un noi nostre sembla que s'havia revinclat un peu al matí i a la tarda se'n va ressentir; va anar a l'ambulància, que inopinadament se'l va endur a mig castell nostre (el 5de7) a l'hospital. Mentre no tornava l'ambulància vem estar mirant el partit del Barça, que va ser un desastre, pel que sembla, i va guanyar al cuer amb dos gols de penal i un en pròpia porteria (3-1); a més a més, a la nit ens vem assabentar que havia vençut el sí al nou Camp Nou en la mateixa setmana de la sentència de la Fifa etc.; en resum, que els socis es confitin el seu club, si el volen enfonsar és el seu problema. En fi, entre els tweets, la càmera de retratar i tota la pesca, no vaig estar gaire per la feina i així se'm va esmunyir la possibilitat de fer les presentacions; un altre dia serà.

I així va passar el vespre i la nit i es va fer de dia i el despertador em va sonar a les 8.45: anàvem amb bici a Mataró.

Dues actuacions en dos dies no és pas una cosa que acostumem a sovintejar, però enguany s'ha fet i està prou bé; el meu cos, però, no sé si podria aguantar tants castells tan concentrats gaire sovint, perquè acabo fet xixines. El cas és que vaig arribar a l'Ajuntament d'Esplugues cap a un quart de deu i cinc minuts més tard sortíem xino-xano cap a la Diagonal en direcció al Besòs. La ciutat està força tranquil·la els matins dominicals i la baixada fins al Fòrum va ser molt plàcida, amb les obres de les Glòries, que ja està mig enderrocada. Vem enfilar el passeig marítim fins a la sortida de Premià, on cal anar per carretera. Allí vaig accelerar una mica i vaig deixar uns cinc minuts enrere el Roman i l'Arnau, el jovent que pren el relleu ciclista a tota la gent de vora la meva edat, que ja fa temps que s'han rajat ignominiosament. Vem baixar cap a la platja de Mataró i vem fer en pilotes el primer bany de l'any: l'aigua era freda però no massa, tot i que si t'aturaves de nedar una estona en glaçaves de seguida. El dia era radiant i sota el sol feia escalforeta, i s'hi estava molt bé en una platja on gairebé ningú no s'hi banyava. Remullats i salabrosos, vem pujar cap a l'antic escorxador, on celebraríem l'aniverari de l'enorme local dels Capgrossos, que és una joia.

En aquesta ocasió érem segons en l'ordre d'actuació; érem també uns quants més que el dia anterior, però teníem baixes més importants, cosa que ens impedia fer el 5de7 (o algu). Vem començar amb el 4de7, en què com de costum les agulles vem acabar rectangulars; vem seguir amb el 4de7a, que potser va ser aquest el que va pujar al segon peu i no el del dia abans, i va anar si fa no fa bé i tal; vem acabar amb el 3de7, en què la Lourdes es va estrenar com a baix com una campiona: dubtàvem si això era una gesta encara inassolida per la colla, per tal com de dones que han fet de baix n'hi ha hagut alguna (almenys la Sílvia), però gairebé segur que només en castells de sis. En fi, plegàvem amb el mateix pilar de 5 i buscàvem cotxe que ens retornés a casa: ens van portar les bicis als autocars, que anaven plens, i al cotxe de la Míriam vem enfilar per l'autopista del Maresme i per la Ronda Litoral i només vem arribar uns cinc minuts abans que l'autocar. La meva bici va arribar, conduïda pel Quique.

I la tarda es va allargar fins a les vuit, amb l'Espanyol jugant una merda de partit; vaig passar per casa i a un quart de deu ja dormia.