Diumenge vem tornar a les places castelleres. Un altre cop: ja ho trobàvem a faltar. Amb tot, una certa sensació d'estancament estantís estagnant s'olora, s'ensuma i penetra pels narius i els badius del nas i estimula les pituïtàries: s'havia dit, una mica de passada o sense acabar-ho de remarcar, que potser tal vegada en algun cas i poder faríem el 3de7 aixecat per sota per Sant Jordi. Els assajos no han anat gaire bé per manca de pinya, i per manca de compromís general s'ha deixat a l'aigüera per a un altre dia.
Això contrasta amb el cas dels Bandarres, que ens van plantar el 3de7s a casa diumenge passat, transmetent un dinamisme atàvic característic. No vull lloar els poblesequins, que ells saben el que es fan i els hi va prou bé; tampoc no és qüestió de fustigar-nos massa: ara bé, potser hi ha alguna cosa que no acaba de rutllar. Quina? No ho sé. Tinc algunes hipòtesis, però d'entrada sóc jo qui també està una mica cansat de tot plegat i també sóc dels qui falten a l'assaig adesiara o hi arriben tard, malgrat que sóc «el de Comunicació», etz.
O sigui que ens vem plantar al Robert Brillas. Els de la Vila de Gràcia no venien a casa nostra des del 99, mentre que els del Poble-sec ja ens havien visitat a finals de març d'enguany. És el segon cop que actuem amb aquestes dues colles aquesta temporada, cosa que està molt bé. I així, mentre els graciencs ens plantaven un 2de8f espectacular i els poblesequins un 3de7s bunyolejat, nosaltres enfilàvem, també com bunyols, el 4de7a, el 5de7 i el 4de7. Els comentaris tècnics dels castells els podeu llegir en aquesta chrònica de la cosa, que està francament bé:
Finalment, els Castellers d'Esplugues, que obrien rondes, han fet 4de7a, 5de7 i 4de7. Tot i que per avui haurien volgut estrenar també el 3de7 per sota, els assajos no han estat prou fructífers i l'han hagut de deixar a l'aigüera. Així doncs, han pujat un 4de7 amb agulla remenadís i remorós que, tot i que s'ha completat sense perill, no ha estat gaire còmode durant l'execució. En segona ronda, i després d'un peu desmuntat --amb unes pinyes que es muntaven molt a poc a poc--, han descarregat el quart 5de7 de l'any també entre fressa i moviments. La canalla, que era nova i que ha dubtat, ha fet alentir la construcció; durant la descarregada, a més a més, hi ha hagut una revinclada per dalt entre la torre i la rengla del tres, que en tot cas s'ha pogut aturar. Finalment, el 4de7 del final, en què s'ha estrenat un terç, s'ha completat sense gaires problemes tot i que hi ha hagut alguns desajustaments per la pinya, cosa que ha fet que tampoc no fos un castell tranquil. Han acabat també amb un pilar de 5.
Hi ha segur alguns errors de precisió: per exemple, sembla que la sotragada del 5de7 --que era el tercer de l'any!-- va venir del tres i no de la torre, però no ho puc assegurar perquè era a la pinya i no he vist el vídeo dels castells i només sé algunes coses que m'han dit i que he vist o intuït. Pel que fa al terç que es va estrenar al 4de7, va ser l'Uri, que diu que tenia la sensació que era l'últim a saber que pujaria i que no s'ho acabava d'esperar i que, malgrat que jo estava d'agulla en el seu rengle i el vaig veure molt bé, diu que li va agafar la moto.
Per cert, per la plaça hi van passar uns quants castellers retirats: dos caps de colla, dos de Finestrelles, un que havia sigut cap de pinyes, i algú altre. I d'altra banda, l'Anna va venir amb un trofeu de la cursa que es feia a Esplugues al matí. Congratulacions!
Aquesta és una bona chrònica o una chrònica de merda? Me la bufa, sóc a la feina i no em puc entretenir gaire més.
Vem passar per la Closca a fer la teca; jo vaig passar per casa per escriure aquella crònica i pujar les fotos a Flickr. Quan vaig tornar, un munt de Bandarres i de graciencs feien gresca al nostre local, alhora que es jugava un torneig de ping-pong que va durar molta estona, fins al vespre. La Junta amb una part de la Tècnica vem discutir sobre el 8 de juny, que és allò del món casteller i la campanya «Catalans want to vote». Sobre això, no dic res més perquè encara prendríem mal. Després d'això, vem enraonar precisament sobre com motivar la gent, la pinya i la colla en general perquè vinguin i puguem fer el 3de7s, el 2de7, el 4de8 i la mare que ens va parir. Des de la meva petita perspectiva de Comunicació i Premsa, dic que hi ha almenys moltíssimes coses que es podrien fer només per informar i comunicar, però jo no dono més a l'abast i, com ja he dit, n'estic ujat.
I la tarda es va allargar, jo vaig decidir fer un tomb per aquesta vall d'abundoses llàgrimes i, un cop a la Closca una altra vegada, el local semblava una cort de porcs amb una estesa de llaunes i de merda per terra i per tot arreu que feia angúnia. I és que nosaltres no som precisament nets i polits, però els Bandarres no ho són gens. Això sí, es van acabar les provisions de birres fredes i vaig haver de passar als gintònics, per fer anar avall la cosa. I el Barça va guanyar un partit esperpèntic i, ara que parlem de porcs, que escorxin la directiva actual del club i les redaccions de l'Sport i del Mundo Deportivo.
I alabat sia Jaume Barri, que ha tret disc.
Leave a comment