Doncs això, l'assaig de dimarts va anar molt bé, però pel camí amb moto la Sara va caure i divendres ja no podia pujar al 3de8, que enguany ha estat el primer cop que l'hem vist amb cara i ulls, fins i tot millor que el 2de7, aquest castell que és una mala puta.
És ara balder dir que teníem la clàssica de vuit a tocar, perquè s'ha vist que ni a prop ni lluny, de moment roman al món dels somnis. Uns assajos d'aquesta setmana que ens feien pensar en mirífiques meravelles i que al final han acabat amb el mateix pesombre de sempre: torre carregada i avall.
Ahir no estava ni emprenyat, era més aviat la resignació de sentir sempre la mateixa cantarella: que si estava molt ben assajada, com mai no l'havíem tinguda (malgrat que fins i tot l'any de Montblanc l'havíem descarregada a assaig); que si puja lenta; que, a la primera remenada, s'esberla per quarts, i etc. Si més no, sembla que ara no tenim problemes de canalla, i l'any vinent encara la tindrem més rodada i fineta, però això ja ho veurem d'aquí un grapat de mesos.
El que havíem vist divendres era un assaig molt bo amb la baixa de la Sara, que feia gairebé descartar el 3de8, perquè, com deia el Joan, podem posar recanvis al 4de8, que ja li tenim més o menys confiança i la mida presa, però no en un monstre com el 3, que blablabla. A assaig el 4 pintava bé i la torre també, tot i que no recordo si la vem provar sense xarxa, que ja se sap que el problema principal que tenim amb la torre són les pors, els nervis i aquestes putes coses de merda.
De manera que a la Closca jugàvem a botifarra i guanyava i tal i tal i es feia tard i tal i tal i a esperar a diumenge, que no quedava gaire, i a veure què passava. Totes les porres passaven per 4de8, 2de7 i 3de8, en aquest ordre, per raons diverses: el 4 hauria estat el cinquè descarregat si hagués anat bé, la torre ha tendit a trair-nos sempre i el 3 hauria hagut de sortir si tota la resta hagués anat bé. O sigui que "castell a castell, que no n'hi ha cap de petit i mai no se'ls hi ha de perdre el respecte", i etz etz.
Vaig passar d'anar-hi amb bici perquè estava una mica cansat i així doncs ens plantàvem a la plaça d'Octavià per fer castells amb Sant Cugat, Minyons i Cerdanyola. Diades de quatre colles no acostumen a ser gaire fluïdes, però bé, és el que hi havia.
Va començar amb el retard casteller habitual i encara vem fer totes les colles pilar de dol per allò de França i, a més, per acabar-ho d'adobar, totes quatre colles vem fer pilarets d'entrada. Esperàvem que anés ràpida la cosa, perquè amb quatre colles anant al màxim podia passar de tot.
Pel que fa a la nostra colla, contra pronòstic, o si més no el meu, vem començar de 2de7. Per què? La raó sembla que és que, a causa de la baixa de la Sara, el 4 havia quedat una mica tocat, i que per tant es considerava menys arriscada la torre, un castell que no havíem tornat a provar des de l'any anterior i que en general sempre ens ha donat moltíssims problemes. D'aquesta manera es tancava una pinya que era una roca i anava enfilant-se el castell. Les sensacions eren molt bones des de la base; hi feia de vent petit i notava la torre molt tranquil·la. Els de fora d'altres colles em van dir després que va pujar molt lenta i que va començar a entregirar-se amb dosos col·locats. Deien que si hagués fet més via es podria haver aguantat fins a sortida de dosos, que és quan es dóna per enllestida. El cas és que sembla que els moviments eren més aviat laterals i, amb canalla petita sortint, una darrera batzegada va significar la ventallada final. Va ser una típica llenya de torre, un esclat, una explosió, quarts volant cap a un cantó i terços cap a l'altre, una patacada molt bonica plàsticament que ens fotia enlaire qualsevol il·lusió amb el 4de8 i altres collonades.
Hi han fotos de l'hòstia que molen molt voltant pels puestus, però bé, jo només poso aquesta i apa.
I amb això ja podíem donar per acabada la nostra temporada, que ha tornat a ser la millor de la història, com sempre diem, tot i que hem fet una passa enrere amb la torre, però en què hem descarregat quatre 4de8, més un altre de carregat. Hem fet el primer 9de7, hem fet molta feina amb el 3de8 i la torre i, si tot anés bé, aquesta feina ens hauria de permetre d'aconseguir la famosa clàssica de 8, que de fet no havia estat una possibilitat real i tangible fins molt al final de la temporada.
Després de la llenya la Gemma se'n va anar amb ambulància, sembla que no és res de gaire greu, i amb el 4 completament descartat descarregàvem un altre 5de7 (el vintè) i un 4de7 sense història, i per acabar un altre vano de 5. Com es pot veure, vaig entrar en la meva posició habitual al 5:
Alhora que nosaltres ens rabejàvem en el fangar de sempre, els Bandarres descarregaven la clàssica, ells sí, amb el primer 3de8, i esdevenien ensems "colla de 8" segons la CCCC. Els Castellers de la Sagrada Família també provaven la clàssica, però després del 2 i el 4 el 3 els va quedar en intent desmuntat.
I, en la nostra plaça, esguardàvem astorats amb ulls com tronges el que els malparits dels Gausacs ens plantaven als nassos: després del 4de8 enfilaven el primer 5de8 de la seva història. Aquest castell m'agrada especialment, i els santcugatencs el van pujar així més o menys ben lligat, però durant les aletes la rengla es va com estirar o mig plegar per quints i tot plegat va ser un terratrèmol d'estires i arronses, i quan el vaig veure descarregat me'n feia creus que haguessin edificat una catedral com aquella que hagués pogut resistir aquell terratrèmol. Gran admiració pels Gausacs, que si sempre havien anat un pas o dos per davant nostre, ara han fet un salt gegantí. Com que van fer el 5 perpendicular al monestir, les fotos on surt de fons queden estranyes.
Acabaven amb el 3de8, perquè segons em deia el Bardalet han renovat tot el tronc de la torre i la tenen allà aparcada. Una de les solucions per a la nostra torre és aquesta: canviar-ho tot. Ja fa temps que es diu, perquè un dels problemes principals són els nervis i la por, però bé, jo què sé. Van acabar amb el pilar de 6, els malparits, que devien cremar Sant Cugat a la tarda, després del que havien perpetrat.
I els Minyons, doncs van començar amb el 3de9f, que va patir una mica pel folre jo diria però jo què sé, i van continuar amb el 5de9f, un castellàs enorme després del 5de8 dels Gausacs. Vaig veure el 5 malva insultantment tranquil, felicitats per vatros. Van plegar amb un 3de8 amb agulla per pujar-lo un pis mes en la seva diada, que crec que és aquesta setmana, on també es plantegen coses com el 4de10fm i tal. Pilaret de 7 per plegar, que no vaig veure.
Només resten els de Cerdanyola, que eren quarts, i que van portar també el 2de7, però va mostrar molts problemes de bon començament i, desmuntant-lo, va acabar petant. Havien començat amb el 4de7a i van acabar també amb un 5de7 molt maco.
Així vem anar desfilant, sense polca d'Ours, malgrat que els Gausacs tenen músics com per formar una orquestra simfònica.
A la Closca havia pensat de passar per casa una estona i fer coses, però al final em vaig fotre un durum d'aquells i vem anar comentant la jugada, vem veure els vídeos, vem buscar problemes i solucions i vem jugar a botifarra, que vaig tornar a guanyar amb unes mans boníssimes i amb el president de parella que vem destrossar el cap de colla i el cap de pinyes.
I res més. Un any llarg, en què m'he anat desconnectant a poc a poc, en què hem tornat a fer la millor temporada però no acabem d'enlairar-nos, i suposem que la feina de formigueta es traduirà d'alguna manera l'any vinent, sigui en forma de clàssica, sigui d'alguna manera. De moment, ara toca fer la puta revista, i lloat sia Jaume Barri, que converteix l'aigua en kali.
Castellers de Sant Cugat: p4dol, 3p4, 4d8, 5d8, 3d8, p6, 3p4, 3p4
Minyons de Terrassa: p4dol, p4, 3d9f, 5d9f, 3d8a, p7f, v5
Castellers d'Esplugues: p4dol, 3p4, 2d7c, 5d7, 4d7, v5
Castellers de Cerdanyola: p4dol, p4, 4d7a, i2d7, 5d7, p5
