6.3.1. Els signes d'interrogació i d'admiracióEl signe d'interrogació (?) i el signe d'admiració (!) s'escriuen al final del període d'entonació interrogativa, l'un, i exclamativa, l'altre: Què et passa? Per què ho dius, això? Però com és possible? Què sé jo...! Bona nit! Què hi farem...! Per la seva mateixa naturalesa, el signe d?admiració s?associa sovint a les interjeccions i les onomatopeies: Ep! Bub! Ning-ning!
Moltíssima gent escriu el signe d'interrogació i d'exclamació també a l'inici del període d'entonació interrogatiu, l'un, i exclamatiu, l'altre. He consultat el web de l'Institut d'Estudis Catalans i he trobat el paràgraf anterior. És a dir, si ja no l'escrivia, ara encara menys.
Jo els poso al principi sempre i quan 1) estem en una oració composta plena de subordinacions, i ajuda a donar l'entonació correcta; 2) quan es tracta d'interrogacions subtils, emfasitzants o indirectes.
De vegades quan l'oració és molt llarga pot anar bé ficar el signe també a davant. Si no trobo que és molt necessari, no el poso mai.
Ala facultat de periodisme end han explicat que és adequat, fins i tot recomanable, posar-lo al principi també. Diuen que és per 'avisar' el lector. Jo em penso que passo. ;)