Ple Ordinari

Ahir vaig assistir al Ple de l'Ajuntament del poble, després de més d'un any sense anar-n'hi a cap. El Ple d'ahir prometia molt, sobretot pel tema del Caufec i Cal Suís.

El Ple començava a dos quarts de vuit, però jo fins gairebé una hora més tard no vaig poder ser-hi per culpa de la feina. Quan vaig arribar estaven discutint sobre una moció presentada pel PP en suport de la candidatura de Madrid als Jocs Olímpics del 2012. En Lluís Ortega, el primer regidor del PP al poble, va venir a dir que, malgrat que en Carod s'havia retractat de les seves paraules, no estava de menys recolzar la candidatura des de tots els nivells. Tots van votar-hi a favor tret de CiU, que es va abstenir. En Jordi Figueres, el regidor d'ERC, va argumentar que està tan a favor d'aquesta candidatura com de la de Londres o París, perquè totes són europees, i que per tant hi votava a favor. Quan es va acabar el Ple, li vem anar a dir que ja li valia, que hauria d'haver-hi votat en contra, amb dos collons, que aquella moció només havia estat presentada per tocar els pebrots, que era innecessària, etcètera. Però bé.

Es va parlar d'algunes parides més, vaig perdre'm però el debat de les dues mocions presentades en suport als detinguts, una per IC-V i l'altra per ERC. Al final no sé quina va ser l'aprovada, ni amb quines esmenes, ni què coi va passar, però en resum va ser aprovada una de les dues després de mitja hora de debat. Després, amb el torn de preguntes del públic assistent d'això ja se'n parlaria.

Només destacaré un punt de les intervencions dels grups municipals en el torn de preguntes: el grup d'Iniciativa va demanar explicacions de per què es malbarata l'aigua de la manera que es malbarata a l'hora de regar i netejar els carrers. La resposta de na Pilar Díaz fou: "Hem guanyat un munt de premis i som l'exemple a seguir". És a dir: no només respon fugint d'estudi, sinó que a més se'n vanta. Per comptes de contestar amb el típic "mirarem de resoldre els problemes que adverteixes" o quelcom de semblant, va i tota cofoia diu que són els millors de l'Estat. No vull pensar com serà el pitjor.

Quan les "respostes" a les preguntes foren finides, fou el torn dels assistents. Aleshores, però, el nostre batlle digué: «Lo siento mucho pero me tengo que absentar, que paséis unas felices fiestas». Quan la ciutadania ha de parlar, el batlle poca-vergonya marxa. És un pocasolta.

El primer en parlar fou un home que venia de part de l'AAVV de Can Clota, que va demanar explicacions pel recàrrec del Transport. Na Pilar Díaz va dir que no era competència de l'Ajuntament ni estava en mans del Parlament fer-hi res per treure'l, perquè és competència de l'ATM, i mentida més grossa no he sentit mai a la vida.

El segon va ser un tal Carlos, que encès i indignadíssim va llegir una carta de suport als dos detinguts i en contra del Pla Caufec. Va ser molt i molt dura, recordant a na Manjón de la Comissió d'Investigació, criticant la poca vergonya de l'Ajuntament que no ha bellugat un dit pels detinguts per protestar contra un Pla promogut per l'Ajuntament que vol destruir Collserola, etcètera. Va dir que li semblava una vergonya que el batlle toqués el dos en el moment d'escoltar el que opina la ciutadania, va comparar-lo amb Porcioles perquè destrossen el poble dictatorialment i aixequen quatre pisos de Protecció Oficial, etc. Els regidors del PSC miraven on podien, en César Romero llegia contínuament una agenda o un llibre per l'estil, na Pilar Díaz s'empassava d'un sol glop mitja ampolla d'aigua, els regidors anaven i tornaven del lavabo...

Després, un seguit de nanos del Caufec, vestits amb una granota blanca amb ratlles negres verticals i el logo de la Plataforma. En Jose, un dels dos detinguts, va llegir una carta adreçada a l'alcalde absent escrita per un hipotètic extraterrestre, on es venia a dir que per què els humans destrueixen el món en el qual viuen i es maten els uns als altres. Finalment, en Jose criticà la forma d'aprovar la moció, atès que va semblar més una picabaralla partidista per veure qui se n'arrogava el mèrit i sortia més ben parat de cara a la galeria. Va tornar a recordar na Manjón i va concloure planyent-se de què no hi hagués hagut acord davant d'un cas com aquell.

Una noia dita Txell va dir que li sembla vergonyant que un batlle que porta quaranta anys vivint a Esplugues no hagi fet l'esforç d'aprendre català, i que això demostra l'estima que té al poble. Un del grup d'escoltes Sant Jordi va demanar que arreglin la vorera de davant del seu local perquè s'hi formen bassals i algun dia algú s'hi matarà, i bé, al final va ser el torn d'en Jofre Andreu, el follonero. Va exposar, en les seves paraules, si fa no fa aquesta problemàtica: Resulta que totes les entitats del poble encartellen amb celo a les façanes del carrer sense demanar permís i sense que l'Ajuntament faci res. Tanmateix, els del Caufec van entrar fins a set instàncies en sis dies per informar que encartellarien, però això no fou obstacle per a què els brigadistes de neteja arrenquessin selectivament tots els cartells encartellats, que no són barats i que requereixen de molt de temps. En Jofre preguntava si és legal encartellar a les parets amb cinta adhesiva, i si ho és per què treuen els seus, però si no ho és per què no treuen també els altres, i si les instàncies serveixen de res o només per perdre el temps. En Jofre concloïa dient que es tracta d'un acte de censura directa, perquè els hi prohibeixen informar dels seus actes i sobretot sobre el Pla Caufec, atès que l'Ajuntament no n'informa, sinó que només canta les meravelles del projecte. Per acabar-ho de reblar, en Jofre va dir que, de la mateixa manera que l'Ajuntament se salta la normativa com vol, ell també se la saltaria i que si no li responien a les seves preguntes com calia, replicaria i contrareplicaria tot i que no estigui en el reglament, i que de l'Ajuntament no se n'aniria fins que allò no quedés resolt.

Tot seguit va parlar n'Oriol, el segon detingut, que va explicar que l'Ajuntament li havia fotut una multa per escriure "graffitis" a les parets, i que, d'entrada, ell no fa graffitis sinó pintades reivindicatives, i que en segon lloc les fa perquè no té altra alternativa, car l'Ajuntament treu els cartells i els censura de totes les maneres que pot. Demanava, de la mateixa manera, que el batlle absent li commutés la multa per treballs a la comunitat i que, en aquest cas, segons el seu parer, no calia que els acomplís perquè informar sobre el Pla Caufec és el millor treball a la comunitat que es pot fer, atès que supleix una mancança de l'Ajuntament, puix aquest no s'ha dignat mai a explicar de debò tot allò que implica aquest Pla.

A més d'això, algú altre va parlar de la fira de Santa Llúcia Solidària, i va demanar explicacions de per què no s'havia deixat participar a la Plataforma si allà hi participen empreses i tot. Alguna mostra de suport més, alguna altra acusació de sectarisme, manipulació, dictatorialisme, etcètera.

Les respostes de na Pilar Díaz no tingueren desperdici. Aquesta dona és la pitjor tinent d'alcalde que he vist en ma vida, tot i que si fos alcalde no crec que fos pitjor que en Palacín. Aquesta dona no té el minim domini de la dialèctica, s'embolica amb les seves argumentacions inconnexes, fa servir un lèxic vacu, redundant i poc adient, i a sobre amb algun estirabot àdhuc feridor, però en general vergonyants.

Hoc, va respondre a l'home de Can Clota de qualsevol manera, sense ni adonar-se de què feia el ridícul, espolsant-se qualsevol responsabilitat. Evidentment, no és competència de l'Ajutament aprovar o desaprovar aquest impost, el qual a mi tant me fot, la veritat. Però el que és clar i diàfan és que és el Parlament qui l'ha establert i és qui el pot enretirar, i el que demanava aquest home era precisament això, que des del nostre Ajuntament es pressionés en aquest sentit. Ha arribat un moment en què em penso que vaig entendre malament na Pilareta, perquè em sembla absolutament increïble (no m'ho puc creure) que respongués aquesta imbecil·litat.

La resposta a en Carlos no va elevar pas massa el nivell intel·lectual del seu parlament. En Santi, d'Iniciativa, havia denunciat durant el seu torn de precs i preguntes que alguns dels assistents al Ple havien estat escorcollats per la policia només pel seu aspecte (a mi no van registrar-me pas), i en Carlos ho havia tornat a denunciar. Na Pilar no va fer-hi cap esment, senzillament es va limitar a dir que l'Ajuntament no és pitjor que el del franquisme, i a més a més ens va recordar que els dos detinguts no han estat detinguts per ser del Caufec sinó per atemptar contra l'autoritat, la qual cosa va provocar la indignació de tota la sala, perquè, collons, allà hi eren els dos detinguts, tothom els coneix i tothom sap què és el que van fer i el que no van fer i sap perfectament com collons va anar la puta càrrega policial.

Na Pilar va prosseguir comentant que bé, que el batlle està en el seu dret de ser un desgraciat de merda i no parlar en català ni que porti mitja vida aquí i sigui l'únic de tota la història del poble que no en sap parlar. I bé, potser me'n deixo alguna altra resposta, però bé, ara tocava contestar en Jofre, on va tornar a palesar la seva incapacitat supina per debatre, però la seva estima desaforada per creure's en poder de la raó suprema. Va contestar que els cartells es treuen a la setmana d'ésser enganxats o si són ofensius, cosa que no era el cas. En Jofre, que ja havia amenaçat, va contestar que li dongués una sola raó per la qual arrencaven els seus cartells i no els dels Pastorets, per exemple, que estaven enganxats a la vora i que, a més a més, també havia dissenyat ell, i que si no podien enganxar on collons volia que encartellessin. Na Pilar, molt diplomàtica, va etzibar, ofegada, un doncs enganxeu on volgueu, la qual cosa motivà la segona indignació de la sala, aquest cop però amarada de rialles provocades per la seva poca traça dialèctica. No podem encartellar, però ens deixeu encartellar on volguem, gràcies, demà et trobaràs l'Ajuntament empaperat.

Tot seguit, quan en Jofre li va deixar, na Pilareta va contestar a n'Oriol, al qual li va dir que tant li feia que fes graffitis com pintades, que havia de carregar amb la multa i a córrer, i que ja faria saber a en Palacín el seu prec sobre el treball a la comunitat.

Parlant de Santa Llúcia, reiterar les ximpleries que ja sabíem i que no es creu ningú, perquè a veure, si tothom ha llegit la carta de l'Ajuntament on es demana que la Plataforma del Caufec no hi participi, si l'organitzador de l'acte ha reconegut per escrit que a ells ja els hi sembla bé que hi participin perquè la solidaritat amb el medi també és solidaritat, si aquesta Plataforma la composen, entre d'altres, quatre associacions de veïns; si tot això és tan clar, no s'entén de cap manera que na Pilareta repeteixi que la Plataforma no és cap entitat i que no fomenten la solidaritat, quan d'altra banda, i per acabar d'embolicar la troca, en aquesta fira hi participen empreses que no tenen res a veure amb Esplugues i que l'única solidaritat que exhibeixen és la dels seus guanys privats. I, quan a més, altres anys no havien tingut cap problema per ser-hi presents. Però, per variar, na Pilareta no va esclarir res. Lo bo és quan diu que «vosaltres teniu una manera d'entendre les coses, una veritat, però nosaltres en tenim una altra, i ningú no està en possessió de la veritat absoluta». Si això fos un debat electoral televisat, tu haguessis perdut per golejada, inútil, que no saps argumentar, que només repeteixes un cop rere un altre la mateixa cantarella. Tercer moment d'indignació general.

Va contestar alguna altra intervenció, com la del senyor Anguera, com la d'algun altre assistent, però el pitjor moment va ser, per a mi, quan va replicar a una dona d'uns cinquanta anys, que en el torn de preguntes havia recomanat a l'equip de govern que llegís Orwell i Huxley i havia llegit una estrofa del Cant dels Ocells, a més de reincidir amb el caràcter despòtic de l'Ajuntament. Na Pilareta, fins els pebrots de què els comparessin amb el Franquisme, va i deixa anar, entre d'altres joies, que havia llegit alguns dels llibres proposats, que havia cantat aquella cançó dimecres al Parlament i que havia perdut família seva durant la guerra lluitant contra els feixistes, la qual cosa va provocar les llàgrimes de la interpel·lada, la qual tenia almenys vint anys més que la senyora Primera Tinent d'Alcalde i sabia de debò què és viure sota la dictadura. Davant tanta demagògia socialista, quart moment d'indignació general, algunes veus d'exclamació o de «quin fàstic», i bé, sortida per potes dels sociates.

Els radicals anti-Caufec s'hi quedaren per allà, discutint què feien ara. Havien amenaçat de no marxar de l'Ajuntament si l'Ajuntament no responia les seves preguntes, i no les havia respost ni de conya. Us diré que aquests radicals són majoritàriament joves, però que n'Eulàlia i en Jordi Raventós, per exemple, són ja ben granadets i no tenen gens d'estètica "okupa". Quatre associacions veïnals integren aquesta Plataforma, i molta gent diguem-ne "madura" hi participa activament, però tal com va dir en Raventós al Ple, el que volen és que sigui el jovent qui porti la iniciativa perquè és a qui li toca dur-la, perquè ells ja van tenir el seu moment durant la dictadura. Aquesta Plataforma no és només cosa de quatre eixelebrats.

Finalment, cap allò de les onze, van abandonar la Casa de la Vila, perquè pel que sembla s'havia arribat a un acord segons el qual quedaran per parlar sobre aquest tema un altre dia.