És curiosa la vida. Un dia comences a escriure un bloc mig anònim, un altre hi poses el teu nom, comences a fer ping, a parlar del teu poble, i resulta que mitjançant Google tothom et llegeix, t'aconsella i et controla.
És curiós com pot canviar la vida en dos o tres anys. Encara ara, quan veig a través de la finestra la barana de la terrasseta em vénen impulsos suïcides. Ara per ara ja no esmerço tant de temps en pensar en coses d'aquestes. D'una banda, perquè ja no sé què pensar, em trobo en un atzucac. D'una altra, perquè ja no tinc tant de temps. Un estudiant universitari que treballa cada dia no pot estar compromès amb dues colles castelleres i una plataforma ecologista, perquè alguna cosa se'n ressentirà, ni que sigui que ja no llegeixo amb tanta atenció el diari.
Necessito unes vacances. Vull deixar la feina, vull estudiar el segon cicle a la UB i vull aprendre a anar en bici. He dit.
Leave a comment