Kabezabolo

Dimarts a l'assaig de castells van donar-me la notícia: l'endemà, Kabezabolo en concert. Així que quan vaig sortir de l'assaig, i després de passar-me una estona per l'Avenç, vaig notificar-li a mon germà la bona nova: demà, a no sé quin hora, al Campus Nord, per la Telecogresca, ve aquell degenerat borratxo drogoaddicte.

Vem arribar una mica passades les onze, hora en què el web de la telecogresca afirmava que començava el concert. Vora les dotze, un grup de punk amateur va tocar versions d'altres grups punk i alguna cançó seva. Ben tocada la una, en Manolo Kabezabolo va pujar a l'escenari. Després de fer esment del sol tòrrid que hi cardava, i alguna collonada més, va iniciar el seu repertori.

Anava tot sol, sense els "que se van del bolo", i esclar, ja sabem com toca la guitarra. Enmig del concert va dir el següent: «se me ha jodido una cuerda, pero como llevaría tiempo arreglarla, seguiré tocando así». De fet, no vaig notar gaire diferència. Va tocar moltes cançons, velles i noves, amb clàssics rotunds com «Millones de Polizías Muertos», «Demokrazia Basura», «El Aborto de la Gallina», «Sid Vicius», «El tonto l'haba que llamó a la puerta», «Reptil Gusano», etcètera. Va tocar les típiques versions, tot i que es va deixar la de «Véndemelo» (Breaking the Law, Judas Priest), que va substituir per una adaptació d'una cançó de Black Sabbath. I de les noves, no en puc dir gairebé res perquè no les coneixia.

En acabat, els punkarres van pujar a l'escenari a donar una mica la tabarra al penjat que havia estat tocant. Mon germà va aconseguir que li signés el disc: «Para Dani y Josep. God Save the Spiz. Manolo Kabezabolo». La seva cara era un poema: haurà dormit cinc minuts la darrera setmana? Ingerirà res més a banda de drogues, de sustent? És un enigma. En resum, però, va estar prou bé el concert, i només va faltar alguna cançoneta que a mi m'agrada molt (sobretot, una...).