Doncs va estar prou bé. La canalla va trigar en aparèixer, però aparegué i omplí el parc. El cercavila reivindicatiu, la mani, també va aplegar força gent, vem anar fins l'Ajuntament sense problemes i penjant pancartes. A l'Ajuntament es van dir quatre coses, es van plantar quatre arbres morts i vem pirar cap a les Tres Esplugues. Els concerts també molt bé.
Fi de la crònica.
I, després d'unes hores d'haver-la escrita, una reflexió. A les meves orelles han arribat queixes de bons i cívics ciutadans relatives a que no hi ha dret a què aquells «okupes» enteressin a les obres dels blocs de pisos que s'estan edificant al voltant de l'antiga fàbrica de ceràmica La Rajoleta per penjar aquella pancarta. Perquè és propietat privada.
Com ja és costum, la gent es queda mirant el dit, en comptes d'allò que assenyala. A mi em sap molt de greu el que li han fet. En el tema de la reordenació del nucli històric, havien pensat dedicar La Rajoleta a equipaments públics per a no sé què, però s'han adonat de què no hi ha prou espai per fer el que volen, perquè està envoltada de pisos. L'ajuntament es va vendre aquells terrenys per edificar. Felicitats.
El diari sensacionalista Què ha endegat una campanya per salvar la vida d'un espanyol condemnat a mort a no sé quin país estranger. Em sap molt de greu per ell, espero que es salvi i tal, però el que em sobta és la gent que es pot arribar a mobilitzar per afers absolutament llunyans i aliens a la seva vida quotidiana, només apel·lant a la «humanitat» i bells principis d'aquests, uns valors que passen absolutament inadvertits a on potser caldrien de debò (i, amb tot, em resulta absolutament pervers que l'arrel de la mobilització sigui precisament que el pres és espanyol, no la pena de mort).
Vull dir: la gent es pot mobilitzar contra la guerra de l'Iraq, però el que potser no fa és mobilitzar-se per la pau o contra la guerra. La gent va a la mani pensant que és pacifista, però en el fons la seva acció només és el resultat d'una conjuntura mediàtica i social. Si hi hagués un veritable clamor popular a favor de la pau es queixarien per Darfur, a la declaració de la renda no destinarien els seus impostos a Defensa, i no sé, tindrien un pensament d'aquells que se'n diuen "estructuralistes" i s'interessarien realment per les coses que passen.
Si la gent de debò vulgués justícia, no només es queixaria pel sentenciat a mort, sinó també per la Rajoleta, que la tenen a cinc minuts de casa, però no ho fan. Per què? Perquè el seu concepte de justícia passa pel que és políticament correcte, pel que els hi venen a la tele i els polítics, perquè tant els hi en fot, la justícia. En tenen prou amb pensar que el sistema judicial és bo i que la policia defensa el bé comúuuuuuuu...
I encara més: si preguntes a un qualsevol què pensa de què puguin desnonar un home gran i malalt de la casa on va néixer a causa d'un projecte urbanístic voraç, i que aquest home haurà de buscar-se la vida sota un pont, doncs segurament diran que és injust. Si els hi dius que això està passant ara a deu minuts de l'Ajuntament, potser no s'ho acabaran de creure. El pitjor és que ni els interessa, perquè quan els hi dónes la revista que ho explica la llencen a la paperera. Hipocresia? Desinterès? Passivitat? Conformisme? Rentat de cervell? Ignorància? Idiotes en el sentit grec i actual del terme.
Per acabar, la majoria d'assistents a la mani d'ahir jo diria que hi anaven ben conscienciats. Em referia als passavolants passerells que ens hi anàvem trobant.
(A la foto, la mani aturada davant la Rajoleta. Pel mig de l'edifici es poden veure els forns de l'antiga fàbrica)
Leave a comment