Avui he passat per cal barber i a còpia d'estisorada el meu rull cabell ha anat caient lànguid i las, mentre me'l mirava amb ulls tristos, atès que, dos anys després, ens acomiadàvem per sempre més. Amb la meva visió translúcida, despullada d'ulleres, clissava espaordit l'efígie de la botxí rera meu, armada grotescament amb estisores i una pinta com a instruments de tortura. Bellugava el meu cap a voluntat, la hi clavava sense miraments i a cops de pinta mirava de desembullar els meus inextricables flocs. Aleshores era quan els tallava, pèrfidament, car amb la túnica amb què m'havien abillat i amb la miopia no podia reaccionar... Els floquets anaven caient, retuts a la impotència de contemplar que jo no els salvava... Com a una pel·lícula de xinesos, a sobre, he hagut de pagar la bala que ha executat l'ajusticiat: onze euros.
I això que només m'he tallat les puntes! Fins al gener que ningú no digui res de tornar a visitar cal barber.
segur que només t'has tallat les puntes???? ai ai, amb els cabells tan bonics que tens no te'ls deixis tallar massa per perruquers maníacs assassins de cabells que jo en conec uns quants!!!! que per culpa d'ells mai aconsegueixo tenir els cabells tan llargs com voldria!!!!!