Amb les primeres cançons d'en Lluís Llach de fons comentaré l'assemblea general de la Colla, que es va celebrar ahir. La gent que hi porta més temps que jo coincidia en què va ser una assemblea diferent. No sé com qualificar-la, de tota manera. Perquè és cert que la Colla és com una gran família en què és normal que de tant en tant saltin espurnes entre alguns membres. Suposo que la majoria s'ha emprenyat amb algú altre amb més o menys virulència, més o menys profundament. A mi també m'ha passat, però va ser per la meva poca traça i matusseria congènita, i de fet no volia cap mal. I bé, ahir van sortir draps bruts que potser ja s'ensumaven, però que alguns es prenen més a la valenta que uns altres.
En una conversa, un mot pot representar bé una ignomínia inacceptable i indeleble, o bé una malaurada atzagaiada, poc raonada i fruit de l'escalf de la xerrameca impulsiva. Cada persona és un món, i va bé fer emergir els neguits personals si es considera que rosseguen el bon clima de la Colla. I jo, sense desmentir la seva experiència, que és cert, i que fins i tot hi havia crítiques personals vers ell, especialment, crec que l'esmentat bon clima hi és, i és general, malgrat alguna desavinença puntual, que n'hi ha i n'hi haurà.
Potser el problema és més profund i s'està perdent l'essència de la Colla. Però jo sóc massa nou per conèixer quina és aquesta essència. Aquest diàleg va durar una bella estona i es pot dir que no es va treure gaire res en clar, llevat del que he mig dit aquí.
Això va ser al torn de precs i preguntes. Abans van quadrar comptes i va valorar-se l'any per part de la tècnica i de la junta directiva sortint. Els objectius de la tècnica són els que jo, i tothom, sabia, malgrat que, com és evident, desconeixia els terminis establerts, que són diguem-ne agosarats, però jo crec que estan dins les nostres possibilitats. Aleshores va arribar el torn de precs i preguntes, que va començar com he apuntat. Es va agrair al president sortint tota la seva empenta i treball, i es va procedir a l'elecció d'una nova junta.
Van seure a la mesa electoral la secretària sortint i el més vell i el major d'edat més jove dels que hi havia a l'assemblea: és a dir, jo (21 anys) i en Jaume Calvo, que no sé quants en té. Com només hi havia una candidatura, a les paperetes només hi havia sí o no, com a un referèndum. Érem poca gent enguany, cosa que va reflectir-se a l'escrutini: 43 a favor i 0 en contra. Unanimitat aclaparadora i en Paco, el nou president, va anomenar els membres de la nova junta electa i va repassar els objectius d'aquesta nova junta. Ja tinc feina.
Després, cap al bar a fer el pica-pica i beure cava i comentar l'assemblea.
Jo vull dir des d'aquí, pels quatre que llegiu encara, i que per això us interessa: si teniu marro amb algú, o si el veu tenir temps enrera, no deixeu que un desgraciat de merda us determini tant que per això deixeu de venir, o comenceu a fer les coses malament (és la seva victòria). Cada persona és un món, però em saben molt de greu les desercions per fantasmes del passat, per insalvables muntanyes aixecades amb només dos grans de sorra o per baralles amb algú concret que potser ja ni hi és. Tothom és necessari. Si marxes, ho fas perquè tu vols, no perquè tal o qual persona t'hi forci. Per molt malament que em caigui algú, o tot i que eventualment pugui fer el ridícul més espantós, que m'impedeixi de mirar als ulls de qui he ofès, i malgrat que me'l pugui trobar cada dia; fins i tot en aquest hipotètic cas jo no deixaria de venir als assaigs ni a les diades. Perquè la Colla ha d'estar per sobre de picabaralles estèrils que només divideixen i ens empetiteixen encara més.
